Arquitectura Romànica i Art Medieval

Arquitectura Romànica

Cobertes: prompte s'utilitzen les voltes de pedra. El tipus d'arquitectura més emprat és la volta de canó reforçada per arcs faixons, sobretot en la nau central. En les naus laterals i girola s'empra la volta d'aresta. El cobriment de les esglésies d planta centralitzada així com dels cimboris d moltes esglésies basilicals es realitza per mitjà de cúpules d arcs entrecreuats.

Torres

Es campanar, però també símbol del vincle entre els homes i Déu. Solen situar-se flanquejant la façana però també al centre del creuer, o als extrems dels braços d'aquest, o junt a l'absis.

Façanes i decoració

Tant als peus de les naus com als extrems dels braços del creuer solen emmarcar-se per les torres, i concentren el principal programa ornamental de tot l'edifici. Les portalades reflecteixen en la seua estructura i disposició la pròpia organització de l'espai interior del temple. Solen tenir formes atrompetades i els seus elements ornamentals són boles, puntes de diamant, mensules del rotllo... A Itàlia, el romànic va estar molt condicionat per l'antiguitat clàssica i va adoptar un estil singular.

Conjunts monacals

Els monestirs a partir dels segles X i XI es converteixen en autèntiques explotacions agropecuàries que no paren de créixer gràcies a les donacions de nobles i reis i al producte dels seus propis guanys. És l'època daurada dels monestirs benedictins que tenen en l'imponent complex monàstic de Cluny la seva expressió més important.

Camins de pelegrinatge

La difusió dels camins de pelegrinatge és conseqüència de l'estabilització política. L'arquitectura cobra una rellevància especial perquè les esglésies que es construeixen al llarg dels principals camins de peregrinació són en la seva majoria de dimensions catedralícies i exhibeixen una grandiositat.

Arquitectura civil

Els exemples conservats són escassos i no es poden establir característiques generals. Els edificis han estat objecte de reformes. Destaquen els castells, alçats en llocs elevats i estratègics, envoltats de pedres gruixudes i altes.

Pintura

Les esglésies romàniques il·lustren a l'home de l'edat mitjana sobre el contingut essencial de les sagrades escriptures, d'una forma clara, perquè siga la imatge un vehicle de transmissió intel·lectual accessible al poble. Als interiors de les esglésies la pintura serà la protagonista. Aquesta uneix el seu valor simbòlic i narratiu l'efectisme del color.