Arquitectura Romànica: Sant Vicenç, Frómista i Santiago

Sant Vicenç de Cardona

Aspecte Exterior

L'aspecte exterior de Sant Vicenç de Cardona presenta decoració només als murs amb parells d'arcades cegues (bandes llombardes), separades per petits contraforts anomenats lesenes. Aquests elements, a més de reforçar el suport dels arcs que sostenen les voltes, contribueixen a realçar l'aspecte de l'edifici. Com a decoració també hi ha una galeria de finestres cegues tot al llarg de la part superior de l'absis central.

Interior i Estructura

L'església és de planta basilical de tres naus (la nau central és molt més alta i més ampla que les laterals), precedides d'un atri o nàrtex amb tribuna. El transsepte és curt i a penes sobrepassa l'amplada de les naus. La capçalera la formen tres absis i una cripta on es guardaven les relíquies.

La separació dels trams s'aconsegueix mitjançant uns pilars cruciformes gruixuts que reben la força dels arcs faixons de l'alta volta de canó i dels arcs de mig punt que separen les naus. L'interior de la planta basilical s'articula mitjançant tres naus cobertes amb voltes de canó i acabades, cadascuna, amb un absis semicircular de diferent volum. La nau central és quasi el doble d'ampla que les laterals, separades per mitjà de pilars cruciformes amb mitges columnes adossades que divideixen l'espai en cinc trams.

Dels pilars n'arrenquen els arcs faixons, que són transversals a la nau central, i els arcs formers de mig punt que aguanten el pes de les voltes, paral·lels a l'eix longitudinal de la nau. Al cos central s'obren dos grans finestrals que fan que l'interior de l'edifici tingui una gran lluminositat. A l'espai central del creuer s'aixeca un imponent cimbori de tambor octogonal amb volta semiesfèrica damunt de trompes. La llum de la cúpula entra indirectament pels vuit finestrals que hi ha oberts dalt de tot del cimbori.

El temple queda totalment integrat en l'entorn, perquè la pedra amb què el van construir la van treure dels voltants. A més, Sant Vicenç de Cardona era lloc de frontera durant la Reconquesta.

Història i Estil

Sant Vicenç de Cardona va fer funcions parroquials, però cap a la segona meitat del segle XI es va convertir en abadia fins al final del segle XVI. Posteriorment, es va transformar en col·legiata secular.

Sant Vicenç de Cardona és un dels edificis més representatius de l'estil llombard (també anomenat primer romànic), que té com a característica constructiva principal les galeries d'arcades cegues. La disposició de l'espai i la gosadia de les voltes que l'aguanten fan d'aquesta església un dels punts culminants del primer romànic, juntament amb els monestirs de Santa Maria i Sant Climent de Taüll, a la vall de Boí.

Sant Martí de Tours de Frómista

Context Històric i Estilístic

La construcció de l'església de Sant Martí de Tours de Frómista va ser un encàrrec fet per Doña Mayor, vídua de Sanç III de Navarra. Això explica la qualitat i la grandària de la construcció, que es construí estratègicament a la ruta de pelegrinatge a Sant Jaume, des d'on va contribuir a la difusió del romànic per Castella.

L'església de Sant Martí de Tours de Frómista és un exemple d'església romànica aixecada en la ruta jacobea. S'hi poden veure nombroses semblances amb altres edificis erigits en el camí, com la catedral de Jaca, cosa que s'explica pel caràcter itinerant dels tallers de constructors, escultors i artesans, convertits també en canal de transmissió de les idees decoratives i de solucions arquitectòniques.

Catedral de Santiago de Compostel·la

Centre de Pelegrinatge: Història i Llegenda

Aquesta església, punt d'arribada de la ruta de pelegrinatge del Camí de Sant Jaume, recull en la cripta les restes de l'apòstol. Segons la tradició, Sant Jaume el Major havia vingut a evangelitzar Hispània després de la mort de Jesucrist. Quan va tornar a Palestina, va ser el primer dels apòstols que va patir martiri i el seu cos va ser traslladat a Iria Flavia.

Però a la llegenda es van unir interessos prou més prosaics, com els de Teodomir, bisbe d'Iria Flavia en el segle IX i responsable de la recuperació del culte a les relíquies del Sant, o els del totpoderós bisbe Gelmírez. També van entrar en joc els interessos de l'emperador Carlemany, a qui se li va aparèixer en somnis el mateix Sant Jaume, que el va encoratjar a venir a Espanya a alliberar la seva tomba dels musulmans i iniciar així el pelegrinatge, seguint un camí d'estrelles.

Arquitectura de Pelegrinatge

Com altres esglésies de pelegrinatge, amb les quals té semblances i diferències, la Catedral de Santiago de Compostel·la presenta una planta de creu llatina, amb tres naus seguides fins a la capçalera i un transsepte prou desenvolupat. L'absis, orientat a l'est i veritable imatge de la Lux Mundi, està rodejada per una girola, element específic d'aquestes esglésies, ja que permet l'accés directe dels pelegrins a les relíquies que havien anat a veure. A més de l'absis principal, trobem dues absidioles a cada costat del transsepte.