Arquitectura i Societat a l'Antiga Grècia: Acròpolis, Àgora i Temples

Atenes, Segle V aC: Acròpolis i Àgores

La funció de l'àgora era la de ser un espai central on una persona podia comunicar-se amb la gent.

L'Acròpolis (ciutat alta) va passar de ser una residència principesca a un santuari, simbolitzant la salvació de la ciutat, no de la persona.

La Polis Grega i el Llenguatge Clàssic

Període Arcaic (S. VIII-V aC): L'home com a mesura de totes les coses

Període Clàssic (S. V-IV aC): Grandesa dels déus i petitesa humana

Idealisme: cerca de la bellesa ideal, equilibri i harmonia. Abandonament de la rigidesa i l'estatisme en favor del dinamisme i les proporcions.

Del Mègaron Arcaic al Temple Grec

El mègaron micènic era una arquitectura privada on el culte als avantpassats es materialitzava en el foc familiar. El nou culte als déus olímpics adopta formes del mègaron, però és substancialment diferent: construeix una casa per a la imatge del déu. Inicialment són construccions molt simples i humils, de reduïdes dimensions, parets de fang, cobertes amb materials vegetals, més o menys decorades, etc. Podem tenir una idea de les seves formes a través de les ruïnes que es troben en les excavacions dels santuaris (com el santuari d'Apol·lo de Termon) i gràcies a algunes maquetes (com la trobada a Argos, c. 680 aC). Això va permetre el concepte d'un espai més gran i la possibilitat de fer el sostre de teula, ja que es podia jugar amb el pendent.

El Temple Grec: Evolució i Característiques

L'aparició del temple es remunta a abans del segle VIII aC, amb cobertes molt inclinades. Ja no es venerava els ancestres, sinó el déu protector de la ciutat. Inicialment, s'utilitzaven materials orgànics i fusta. Va augmentar la dimensió i va aparèixer el peristil. En la fase decisiva del sorgiment de la polis (segles VIII-VII aC), el temple s'afirma com una presència imponent, dissenyat per ser vist des de l'exterior. Principalment construït amb fusta. (Del grec: Arché = Fuster + Techné = Art). A partir del segle VII aC, s'adopten els materials duradors, al mateix temps que es perfecciona l'escultura sobre materials petris i ceràmics.

Materials: De la Fusta a la Pedra

Major inclinació amb les cobertes de fusta que amb les de pedra. La dimensió de les columnes i la distància entre elles (intercolumni) va canviar, augmentant la separació.

Ordres Arquitectònics: Dòric i Jònic

L'ordre dòric (amb un capitell més pla) i l'ordre jònic (amb un capitell més decorat) es van originar en els temples de fusta.

Parts del Temple Dòric

• Plataforma: Estereòbat, Estilòbat
• Columnata: Fust, Capitell (Collarí, Equí, Àbac)
• Entaulament: Arquitrau, Fris, Cornisa
• Coberta: Gàrgola, Sima, Timpà

Parts del Temple Jònic

• Entaulament: Arquitrau (amb 3, 2 o 1 fascia), Acròtera (en comptes de gàrgola)
• Capitell: Volutes, Àbac

Parts del Temple Corinti

• Capitell: Fulles d'acant, Caulicle, Àbac

L'Àgora Grega: Centre de la Vida Cívica i el Pensament

• L'àgora al món grec és l'element que més clarament marca la diferència entre la ciutat clàssica antiga i la ciutat oriental.
• A l'àgora grega apareix per primera vegada a la història de la humanitat un pensament polític, on totes les decisions que afecten els interessos comuns són objecte d'un debat públic i lliure, mitjançant discursos argumentats.
• Suposa un procés de desjerarquització i de racionalització de la vida social.
• El logos, instrument d'aquests debats públics, és la paraula, el discurs que pronuncien els oradors a la plaça, i també la raó, la capacitat d'argumentar.
• El terme logos esdevindrà central en la filosofia grega. Per a Heràclit, el logos és la raó universal que domina el món, i la saviesa consisteix principalment a conèixer aquesta raó universal.
• L'escriptura esdevé una eina que democratitza l'accés al logos, ja no en mans de la casta sacerdotal.
• Es pot dir, doncs, que la filosofia és filla de l'àgora.