Arquitectura i vida quotidiana a l'antiga Roma

L'amfiteatre romà

L'amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, normalment de planta oval amb un espai central a nivell del sòl cobert de sorra (en llatí arena). Estava envoltat per tres nivells de graderies (cavea):

• Imma cavea: el primer nivell, a tocar de l'arena, per als personatges importants.
• Media cavea: el segon nivell, per a la plebs romana (classe social baixa, pobre però amb llibertat).
• Summa cavea: el tercer espai, al capdamunt, destinat a les dones.

L'arena i les graderies estaven separades per un mur alt que protegia el públic. Als fonaments hi havia espais confinats per tancar els gladiadors (spolia) o les gàbies de les feres (carcere).

1. La lluita entre gladiadors

Les lluites entre gladiadors existien des de l'antiga Roma. Als seus inicis es duien a terme a l'aire lliure, més tard al circ i, a l'època de Cèsar, es començaren a fer en els amfiteatres. Consistien a fer combatre esclaus o presoners de guerra per parelles o grups.

Quan un gladiador era vençut o ferit, el públic decidia el seu destí: si feien voleiar els mocadors, el presoner era salvat (la sort del vencedor). En canvi, si el públic feia el pollicem vertere (mà closa amb el polze estirat cap avall), el gladiador havia de ser mort.

2. Espectacles amb feres

Els espectacles amb feres (venationes) s'originen en els darrers temps de la República i durant l'Imperi. Consistien a exhibir animals exòtics portats d'Àfrica o Àsia, enfrontar gladiadors contra feres o feres entre elles. Perquè fossin més ferotges, els deixaven dies sense menjar abans de sortir a l'arena.

3. Naumàquies

Les naumàquies eren combats navals que es representaven esporàdicament en llacs artificials o amfiteatres sense dependències subterrànies (fossae), omplint l'arena d'aigua per simular el combat amb naus petites.

El teatre

El teatre es dividia en tres parts: la graderia (cavea), l'orchestra (espai circular per al cor) i les construccions de l'escenari (scaena). La cavea es dividia en sectors segons la classe social.

El circ

L'edifici del circ romà prové de l'hipòdrom grec i s'hi oferien curses de carros. Tenia forma rectangular amb els costats menors corbats. La pista estava dividida per un terraplè central (spina) amb metes, obeliscos i comptadors de voltes. El pulvinar era la zona reservada per a les autoritats.

Les termes (balnea)

Les termes van esdevenir una institució fonamental en la societat romana. Tot i que l'origen és grec, els romans van prioritzar el bany sobre l'exercici físic i van perfeccionar l'hipocaust (sistema de calefacció).

El recorregut habitual era:

• Apodyterium: vestidor.
• Palaestra: pista per a exercicis físics.
• Tepidarium: sala temperada.
• Caldarium: sala calenta amb banyera (alveus) i pica d'aigua freda (labrum).
• Laconicum / Sudatorium: saunes seques o humides.
• Frigidarium: banys freds.
• Natatio: piscina a l'aire lliure.

Els aqüeductes

Per garantir el subministrament d'aigua a fonts, termes i cases, els romans construïen aqüeductes que transportaven l'aigua des de rius o fonts mitjançant un pendent suau. En arribar a la ciutat, l'aigua es filtrava al castellum aquae abans de ser distribuïda.

Vies de comunicació

La calçada principal va ser la via Herculea (més tard via Augusta). L'estructura de les vies era molt sòlida i constava de diverses capes:

• Statumen: fonament de pedres.
• Rudus: capa de sorra o grava.
• Nucleus: estrat de pedres triturades.
• Pavimentum: superfície de lloses o còdols.

Al llarg de les vies es col·locaven mil·liaris cada mil passos per indicar distàncies. A causa de la inseguretat i la lentitud del transport terrestre, el comerç a llarga distància es preferia fer per mar o riu.