Les Arrels del Catalanisme Polític: De la Renaixença a la Segona República

Les Arrels del Catalanisme Polític

L'Estat liberal comportà a Espanya la irrupció de corrents culturals europeus.

El Romanticisme i el seu impacte a Catalunya

Es destaca el Romanticisme, que defensava la identitat cultural, social i política dels pobles, és a dir, s'introdueix en el nacionalisme. El Romanticisme és ben acceptat a Catalunya a partir del 1830, pel creixement econòmic i el desenvolupament social degut a la industrialització.

La Renaixença: Recuperació Cultural i Lingüística

Aquests elements es reflecteixen en la Renaixença: la recuperació de la història, la cultura i la llengua catalana. Aquesta recuperació té dues vessants:

• Corrent culte: Eren partidaris d'un llenguatge acurat i sense barbarismes.
• Corrent popular: Defensaven el català que es parla.

Apareixen nous teatres i premsa escrita en català.

Les Fórmules del Catalanisme Polític fins a la Segona República

El Catalanisme cultural (la Renaixença) esdevé un moviment polític durant la primera etapa de la Restauració. Diversos factors van contribuir a aquesta transformació:

• Ineficàcia de l'Estat central, que no sap integrar la burgesia dins de la concepció de l'Estat.
• Identificació de la societat catalana amb un sentiment nacional català, basat en una història, cultura, tradicions i llengua pròpia.
• Influència del Carlisme.
• Influència del Republicanisme (Valentí Almirall), partidaris del Federalisme.
• Contrarietat a la centralització de l'Estat, des de l'Església catalana, que es desmarca més del Carlisme des de la fi de la 3a Guerra Carlina.
• Predisposició de la burgesia catalana per la cultura, llengua i tradicions, alhora que defensora del proteccionisme econòmic.

Corrents del Catalanisme Polític

Catalanisme d'Esquerres

Prové del Republicanisme Federal del Sexenni Revolucionari (Francesc Pi i Margall). Pensen que Catalunya ha de formar part d'Espanya, però com a estat federal i no de forma centralitzada com fins aleshores (no s'arriba mai a un estat federal).

Valentí Almirall, dirigent del Partit Republicà Federal, es desvincularà d'aquest i iniciarà el catalanisme republicà d'esquerres. Considera que a Catalunya li cal autonomia plena per a regenerar la política catalana. La seva activitat es va concretar en diversos fets clau:

• 1878: Publica Escritos Catalanistas.
• 1879: Funda el Diari Català (primer en llengua catalana).
• 1880: Organitza el Primer Congrés Catalanista.
• 1882: Es crea el Centre Català, partit polític.
• 1885: Presentació a Alfons XII del document Memorial de Greuges.
• 1886: Publica Lo Catalanisme i presideix els Jocs Florals.

A partir d'aquí hi hauran discrepàncies amb el catalanisme conservador. Almirall es mostra contrari a l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, i aquest catalanisme comença a desaparèixer. Aquestes situacions el portaran al fracàs polític.

Catalanisme Conservador o de Dretes

Hi ha sectors conservadors (Església, propietaris agrícoles, burgesia) que van assimilant les idees catalanistes, però amb matisos respecte d'Almirall. A la Catalunya rural s'accepten ràpidament aquests plantejaments més conservadors i més tradicionalistes. Es funda un setmanari, La Veu de Montserrat, a Vic.