L'Arribada dels Borbons a Espanya i la Centralització del Regne
Clasificado en Historia
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,85 KB
L'Arribada de la Dinastia Borbònica al Poder
L'any 1700, l'últim monarca de la Casa d'Àustria, Carles II, va morir sense descendència. Els candidats a ocupar el tron eren Felip d'Anjou i l'arxiduc Carles d'Habsburg. El testament del rei Carles II designava com a successor el candidat Borbó, que va ser proclamat rei el 1701 amb el nom de Felip V.
El seu nomenament va provocar un conflicte greu a Europa perquè suposava un augment del poder dels Borbons. Per això, Gran Bretanya, Holanda i Portugal van declarar el seu suport al candidat austríac i van entrar en guerra contra Espanya i França. La successió al tron espanyol va esdevenir un problema greu de política internacional.
A Espanya, la qüestió successòria va dividir els territoris peninsulars: Castella, fidel a Felip V (amb l'excepció de la noblesa), i a València i Catalunya el suport era per al candidat austríac.
El 1707, un exèrcit anglès, portuguès i holandès es va enfrontar a les tropes de Felip V a la Batalla d'Almansa. La victòria borbònica va ser incontestable: els austríacs es van retirar i Felip V va recuperar Aragó, València i part de Catalunya, tot i que els enfrontaments van continuar fins al 1710.
El 1711 va morir l'emperador d'Àustria i va ocupar el tron l'arxiduc Carles. Un Habsburg no podia estar al tron dels dos regnes. Els anglesos van decidir reconèixer Felip V com a rei d'Espanya.
La pau entre els països enfrontats es va signar en els Tractats d'Utrecht i Rastatt. L'any 1713, només resistien Barcelona i les Balears. Les Corts Catalanes, reunides a Barcelona, van decidir lluitar contra els exèrcits borbònics, que van posar setge a la ciutat durant mesos. L'11 de setembre del 1714, les tropes de Felip V van prendre Barcelona i el 1715 van ocupar Mallorca.
Què són els Decrets de Nova Planta?
Felip V, per mitjà dels decrets anomenats de Nova Planta, va abolir les institucions polítiques i les lleis pròpies dels territoris de la Corona d'Aragó i hi va imposar les lleis i l'organització político-administrativa de Castella.
Així, amb l'excepció de Navarra i el País Basc, tot el territori va constituir una estructura uniforme. La Nova Planta va abolir les Corts dels regnes de la Corona d'Aragó i les va integrar en les de Castella, que de fet van esdevenir les Corts d'Espanya.
Igualment, el Consell d'Aragó va ser abolit i el Consell de Castella es va constituir com a òrgan essencial de govern del país, amb funcions consultives, facultats legislatives i judicials, i actuava com a Tribunal Suprem de Justícia.