Arribada de la Dinastia Borbònica i Influència de les Idees Il·lustrades

Arribada de la Dinastia Borbònica

La qüestió successòria

1700 mor Carles II sense descendència. Al tron hi havia dos candidats: Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria) i Felip d’Anjou (dinastia dels Borbó, nét de Lluís XIV de França, designat com a successor en el testament de Carles I).

Guerra de Successió (conflicte exterior)

L’accés de Felip al tron espanyol enfortia el poder dels Borbó a Europa, per aquest motiu Gran Bretanya, Holanda i Portugal van declarar el seu suport al candidat austríac (així guanyaven control del comerç i possessions espanyoles).

En conseqüència al 1701 es va signar el Tractat de l’Haia, pel qual va néixer la Gran Aliança (Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia, Portugal, ducat de Savoia i la majoria d’estats alemanys). Aquests van declarar la guerra a França (Lluís XIV) i a Espanya (Felip V).

En el 1711 mor l’emperador d’Àustria, i n’ocupa el tron l’arxiduc Carles, el qual si pujava al tron espanyol controlaria dos regnes importants. Com a conseqüència Holanda i Gran Bretanya reconeixen a Felip V com a rei → Tractats d’Utrecht i Rastatt. Amb aquest tractat Felip V va salvar el tron.

Guerra civil (conflicte interior)

Inicialment Catalunya va acollir a Felip V, però un bon nombre de catalans no va passar per alt que la presència d’un Borbó podia implantar un sistema polític centralitzador i uniformista (com el que hi havia a França) → sentiment antifrancés. Aquest sentiment es va incrementar quan el nou virrei va violar reiteradament les constitucions catalanes i Felip V va obligar als camperols a allotjar les seves tropes i a pagar forts impostos. Per aquests motius les institucions del Principat van donar suport a l’arxiduc Carles → pacte de Gènova (1705): entrada de Catalunya a la guerra al costat dels austriacistes.

Amb la pau de Utrecht els catalans es van quedar sols davant Felip V. Les revoltes catalanes van fracassar i van ser durament reprimides. Al 1713 només quedaven Cardona i Barcelona. Felip V va demanar la seva rendició, però es va acordar la resistència a ultrança (tot i ser conscients de la impossibilitat de la victòria).

El dia 11 de setembre les tropes filipistes entren a Barcelona. Una setmana després capitulava Cardona, i Catalunya quedava sotmesa per la força de les armes a l’autoritat de Felip V.

Influència de les Idees Il·lustrades

La característica bàsica del pensament il·lustrat és la confiança en la raó i la creença que els homes (amb la intel·ligència) podien entendre i millorar el món → partidaris de l’educació i el progrés. Van sotmetre a critica els fonaments en que es basava la societat estamental, van afirmar la igualtat i e dret a la llibertat de tot el gènere humà.

En economia van defensar un model que garantís la propietat i la llibertat del comerç i la indústria. Van qüestionar el domini de l’Església (els seus privilegis i la visió social conservadora i immobilista). Es van enfrontar a l’absolutisme → contracte entre governants i governats que garantís els drets bàsics de l’individu.

A Espanya la introducció d’aquestes idees va ser lenta i difícil a causa del conservadorisme dels cercles universitaris, l’enorme pes de l’Església i la feblesa de classes mitjanes formades i capaces d’entendre les teories dels nous filòsofs.

A Catalunya va connectar amb erudits, clergues, nobles instruïts i amb les idees i necessitats d’uns grups socials lligats als negocis i al comerç, que van veure un camí per emprendre reformes econòmiques.