Art Antic: Sarcòfag dels Esposos i Ara Pacis Augustae
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,83 KB
Sarcòfag dels Esposos: Art Funerari Etrusc
Fitxa Tècnica:
- Data: c. 520 aC
- Tipologia: Grup exempt, sarcòfag
- Material: Terracota policromada
- Dimensions: 2.20 x 1.41 m
- Cultura: Etrusca
- Ubicació: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)
Descripció de l'Obra
Aquesta peça està feta amb terracota. La tapa té forma de kliné (llit de banquet), i al damunt, sobre el jaç esculpit, hi ha les figures reclinades d'un home i una dona en actitud plàcida i amable. Ell, situat darrere la dona, es presenta fort i protector, amb el tors nu. La relació afectuosa entre ambdós es percep clarament pel gest de les mans: l'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, mentre la mà esquerra queda estesa com esperant la mà de la dona.
El treball és més acurat a la part superior del cos que a la inferior. Els rostres presenten un clar perfil geomètric i hieràtic, en què hi destaquen la forma dels ulls ametllats, la barbeta punxaguda, els cabells geomètrics i el somriure estereotipat. Es creu que l'obra era policromada, ja que s'hi han trobat restes de pigment.
Funció i Context Cultural Etrusc
El sarcòfag tenia la funció de guardar les cendres de la persona morta, tractant-se, per tant, d'una urna funerària. El poble etrusc tenia un gran respecte pels seus déus i, alhora, una profunda por a la mort. Per tal de contrastar aquest temor, creien que el difunt no moria del tot, sinó que passava a una altra vida. Per això, les tombes i els objectes funeraris es decoraven amb escenes quotidianes i de banquets, i s'hi introduïen objectes personals per tal d'acompanyar-los a l'altra vida.
Influències Artístiques
Aquesta obra presenta una clara influència grega arcaica, que es manifesta en elements com el tors nu de la figura masculina, els ulls ametllats, els pentinats geomètrics i el somriure forçat, característics de l'escultura grega d'aquest període.
Ara Pacis Augustae: Altar de la Pau Romana
Fitxa Tècnica:
- Data: 13-9 aC
- Tipologia: Altar monumental
- Material: Marbre de Carrara
- Cultura: Imperial Romana
- Ubicació: Museu de l'Ara Pacis (Roma)
Descripció Arquitectònica
L'Ara Pacis Augustae és un monument de planta rectangular sense sostre. Disposa de dues entrades: la principal, que s'aixeca sobre un podi amb escales, era la que utilitzava el sacerdot que oficiava el ritual del sacrifici; i la secundària, per on s'introduïen els animals per sacrificar-los.
L'altar pròpiament dit es troba al centre del recinte i damunt d'un pedestal. La cara exterior del mur perimetral presenta una rica decoració amb relleus. Una cinta de sanefes geomètriques la divideix en dues franges: la inferior, decorada amb fulles d'acant, i la superior, on s'hi representen escenes mitològiques i històriques relacionades amb August. Als cantons del recinte hi ha pilastres d'estil corinti.
Simbolisme i Relleus
Els relleus de l'Ara Pacis exalcen la figura d'August i la pau que va instaurar. Als quatre relleus de les façanes d'accés al recinte s'hi percep la influència dels antics temples menors, amb representacions que combinen elements mitològics i al·legòrics amb retrats de la família imperial.
Influències Artístiques i Funció
El gust pel retrat, present en diverses figures de l'Ara Pacis, ve influenciat per l'art etrusc, que ja havia desenvolupat una forta tradició en aquest gènere. Aquesta obra és principalment commemorativa, celebrant la pau i la prosperitat de l'era augustea.