Art i Arquitectura de l'Antiga Grècia: Santuaris, Temples i Escultura

Santuaris

Llocs sagrats dedicats als déus. Qualsevol lloc que fos considerat sagrat per la presència divina podia ser un santuari, com una tomba, una gruta, un bosc o una font. El terreny del santuari (anomenat témenos) estava delimitat per murs o fites, i dins d'aquests llocs hi havia regles estrictes: no es podia dormir, tenir relacions sexuals ni tocar ningú. Aquests santuaris també eren un refugi per a persones perseguides o esclaus fugitius.

Els santuaris podien estar en zones urbanes o rurals. Els edificis principals d'un santuari eren l'altar i el temple. L'altar, que podia ser una construcció de pedra o un munt de cendres, era on es feien sacrificis, i el temple, si existia, era l'edifici central dedicat al déu. A més, hi havia altres construccions com els tresors (on es guardaven les ofrenes), fonts, sales per a peregrins, i altres edificis per a activitats com competicions o representacions. Els santuaris també estaven plens d'estàtues i monuments commemoratius oferts pels fidels.

Temples

1. Funció

   • Habitacle del déu.
   • Emmagatzemaven l’estàtua del déu i altres béns del santuari.
   • Els fidels no solien entrar, ja que els ritus es feien fora, al voltant de l’altar (excepció: temple d'Apol·lo a Delfos).

2. Evolució Arquitectònica

   • Apareixen al segle VIII aC, evolucionant des del mègaron micènic.
   • Inicialment construïts amb toves i columnes de fusta, es van fer de pedra a finals del segle VII aC.
   • Principalment de planta rectangular.

3. Parts Principals del Temple

   • Naos (o cel·la): Cambra interior amb l’estàtua del déu.
   • Prónaos: Vestíbul davant del naos.
   • Opistódomos: Cambra posterior al naos.
   • Áditon: Cambra secundària, en alguns temples connectada al naos.
   • Basament: Plataforma amb tres graons, estilòbat a la part superior.
   • Peristil: Columnata exterior.
     • Temple perípter: Columnes al voltant de tot el temple.
     • Temple pròstil: Columnes només a la façana.
     • Temple in antis: Columnes entre dues parets.

4. Columnes

   • Nombre de columnes a la part frontal: tetràstils (4), hexàstils (6), octàstils (8), etc.
   • Ordres de les columnes: dòric, jònic i corinti (derivació posterior).

5. Parts de la Façana

   • Frontó: Espai triangular entre les teulades.
   • Entaulament: Part entre les teulades i les columnes, composta per:
     • Arquitrau
     • Fris: Continu (estil jònic) o amb mètopes i tríglifs (estil dòric).
     • Cornisa.
   • Relleus: Escenes mitològiques als frontons i frisos.

6. Altres Tipus

   • Alguns temples com el Filipèon d’Olímpia eren de forma tholos (circular).

7. Aspecte Original

   • Els temples eren pintats amb colors vius.

Escultura

Característiques generals

• Materials i tècniques: Marbre (talla), bronze (cera perduda); també pedra, fusta, or i ivori.
• Còpies: La majoria d’escultures conservades són còpies romanes.
• Tipologies:
  • Relleu: En frisos i mètopes.
  • Exempta: Figures completes.
• Antropomorfisme: Els déus es representen amb forma humana.
• Estil: Evolució cap al naturalisme i expressió, fins a un realisme idealitzat.
• Policromia: Originalment pintades.
• Funció: Religiosa i civil.
• Artista: De simple artesà a creador reconegut.

Etapes principals

Època Arcaica (s. VII – finals del VI aC)

• Figures rígides, simètriques i frontals.
• Koúroi: Joves nus, Kórai: Dones vestides.
• Somriure arcaic, ulls ametllats, influència egípcia.
• Cos i rostre esquemàtics, poc moviment.

Època Clàssica (499 – 323 aC)

Classicisme ple (s. V aC)

• Ideal de bellesa, harmonia i equilibri.
• Contrapposto, naturalisme anatòmic.
• Expressió serena.
• Temes: déus, herois, atletes.
• Autors destacats: Policlet, Miró, Fídies.
• Obres: Dorífor, Discòbol, Relleus del Partenó.

Classicisme tardà / Postclassicisme (s. IV aC)

• Més expressió i moviment.
• Primer nu femení integral.
• Autors: Praxíteles, Lisip, Escopes.
• Obres: Hermes amb Dionís, Afrodita de Cnido.

Època Hel·lenística (323 – 31 aC)

• Context d’expansió i influències orientals.
• Màxima expressivitat (pathos), emoció i realisme.
• Figures velles, infantils, patiment humà.
• Composicions dinàmiques i grups escultòrics.
• Obra destacada: Laocoont i els seus fills.

L'Acròpolis d'Atenes

L’acròpolis era la part elevada i fortificada de les ciutats gregues, amb funcions defensives i religioses. La d’Atenes va ser destruïda pels perses el 480 aC i reconstruïda sota el lideratge de Pèricles. Fídies, gran escultor, va dirigir les obres durant el segle V aC. El recinte, envoltat per muralles, tenia una entrada monumental anomenada Propileus. Al centre es trobava l’estàtua gegantina d’Atena Prómachos. Fora del recinte emmurallat hi havia el temple jònic d’Atena Niké.

Els dos temples principals eren el Partenó i l’Erectèon.

El Partenó

Era el temple més gran, dedicat a Atena Parthénos. Tenia una estructura clàssica però monumental, amb un naos on hi havia una gran estàtua d’Atena feta d’or i ivori. L’edifici també incloïa un prònaos, un opistòdomos i estava envoltat de columnes sobre un estilòbat. Tot el temple era de marbre pintat amb colors vius. L’arquitectura del conjunt combinava els ordres dòric i jònic. La decoració escultòrica incloïa:

• Frontons

  • Davanter: disputa entre Atena i Posidó.
  • Posterior: naixement d’Atena.

• Frisos

  • Exterior (dòric): incloïa escenes com la lluita entre centaures i lapites, símbol de la lluita entre civilització i barbàrie.
  • Interior (jònic): representava la processó de les Panatenees, festa religiosa en honor d’Atena.

L'Erectèon

Temple de forma irregular, dedicat a diversos cultes relacionats amb els orígens mítics d’Atenes. Tenia dos espais separats, cadascun amb el seu pòrtic jònic. Un espai estava dedicat a Atena Poliàs i l’altre incloïa diverses cambres, entre elles el famós Pòrtic de les Cariàtides. A prop hi havia la suposada tomba de Cècrops, primer rei d’Atenes. El temple rep el nom d’Erecteu, quart rei llegendari d’Atenes.