Art i Arquitectura Antiga: Sarcòfag Etrusc, Pompeia i Maison Carrée

El Sarcòfag dels Esposos: Art Etrusc (520 aC)

Aquesta escultura etrusca pertany als últims anys de l'etapa de la monarquia de Roma (753-509 aC). Durant aquest període, Roma va ser governada per set reis: els quatre primers llatins i els tres últims etruscs. La Península Itàlica estava aleshores ocupada per diverses tribus, com els llatins, etruscs, samnites, sabins i umbres.

Els etruscs eren un poble originari d'Àsia Menor, la cultura dels quals era una interessant barreja d'art grec i art oriental. Donaven molta importància a la vida després de la mort, una creença que influenciaria en gran manera l'art romà posterior.

Significat i Funció del Sarcòfag Etrusc

El poble etrusc, profundament marcat per les seves creences religioses, creia fermament en l'existència d'una altra vida després de la mort. Per aquesta raó, decoraven els sarcòfags com si fossin cases, amb pintures al fresc i elements de la vida quotidiana, per acompanyar els difunts en el seu viatge. Aquesta escultura en particular tenia dues funcions principals:

• Urna cinerària: Guardar les cendres dels morts.
• Homenatge: Retre homenatge a les persones difuntes mitjançant la representació de les seves cares.

La Casa del Poeta Tràgic a Pompeia

Pompeia, originalment habitada pels Oscs, un poble preromà, va ser fundada al segle VII aC. Posteriorment, va ser conquerida pels romans durant la República i convertida en una colònia romana anomenada Colonia Veneria Cornelia Pompeianorum. Amb el temps, es va transformar en una ciutat d'estiueig amb tots els serveis d'una gran urbs romana, arribant a tenir uns 20.000 habitants.

L'erupció del Vesuvi va destruir completament la ciutat, que va quedar sepultada per les cendres fins al segle XVIII, moment en què es van iniciar les excavacions. La lava i la cendra van permetre mantenir la ciutat pràcticament intacta.

Significat de la Pintura Mural

Aquesta obra representa un episodi clau de la Guerra de Troia. Ifigènia era filla del rei de Micenes, Agamèmnon, i de la seva esposa Clitemnestra. Durant una cacera, Agamèmnon va matar un cérvol, irritant la deessa Àrtemis. Ofesa, la deessa el va castigar impossibilitant la sortida de la seva flota cap a Troia, necessària per rescatar Helena, esposa del seu germà Menelau, que havia estat segrestada per Paris.

L'endeví Calcant va enviar un missatge a Agamèmnon, indicant que havia de sacrificar la seva filla Ifigènia per calmar la ira d'Àrtemis. Amb l'excusa que es casaria amb Aquil·les, Ifigènia es va traslladar a Àulide. No obstant això, en l'últim moment, la deessa va substituir la jove per una cérvola. Posteriorment, Ifigènia es va convertir en sacerdotessa d'Àrtemis a la regió de Tàurida.

Maison Carrée: Arquitectura Romana Imperial (16 aC)

Aquest temple pertany als principis del període Imperial Romà.

A partir de la segona meitat del segle I aC, es va iniciar l'època coneguda com la "Pax Romana". Durant aquest període de relativa pau, els recursos econòmics es van poder destinar a la realització d'obres públiques. Aquestes construccions no només servien per demostrar la superioritat de Roma davant dels territoris conquerits, sinó també per expandir la seva cultura i llengua per tot l'Imperi Romà, que ja no es restringia només a la Península Itàlica.

D'altra banda, les obres públiques no es van limitar a Roma, sinó que es van estendre per tot l'Imperi Romà, actuant com una poderosa eina romanitzadora i unificadora.

Aquesta obra, situada a Nimes (França), va ser edificada en època del primer emperador, Octavi August. Va ser encarregada per Agripa, gendre i mà dreta de l'emperador.

Significat i Propòsit de la Maison Carrée

Aquest temple va ser dedicat als númens de Roma i a Gai i Luci Cèsar, nets d'August i fills de la seva filla Júlia i d'Agripa. Es va erigir en honor de l'emperador i la seva família. Curiosament, no hi ha escultures ni relleus que facin referència directa a ells, sinó una ornamentació floral abundant i elaborada. Agripa, mà dreta d'August, va ser qui va encarregar la construcció d'aquest temple i es va encarregar d'organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia.

August tenia la voluntat de romanitzar tot el seu imperi, i una de les formes d'aconseguir-ho era mitjançant la construcció de tota mena d'edificis. Aquestes construccions també servien per impressionar els pobles conquerits, actuant com un hàbil instrument de propaganda per demostrar la força i la grandesa dels seus nous amos, i alhora unificar els territoris conquerits. Després de la mort d'August, l'imperi es va omplir de temples dedicats al seu culte, ja que va ser divinitzat.