Art i Arquitectura Antiga: Temples Grecs i Romans, Escultura i Monuments

Semblances entre Temples Grecs i Romans

• Funció i Estructura de Columnes: Tant els grecs com els romans utilitzaven les columnes com a elements essencials de suport i decoració en els seus temples. Aquestes columnes no només tenien una funció estructural, sinó que també transmetien elegància i grandesa. La seva disposició en fileres o en peristil envoltant donava als temples una aparença monumental i simètrica.
• Planta Rectangular i Espais Diferenciats: Els dos tipus de temples presenten una planta rectangular amb espais diferenciats. Aquesta estructura inclou una naos (sala principal on es col·locava l'estàtua del déu), un pronaos (entrada) i, en molts casos, un opistòdom (cambra posterior).
• Frontó Triangular i Sostres a Dues Aigües: Tots dos temples tenen un frontó triangular a la part superior, el qual normalment es decorava amb escultures que explicaven històries de la mitologia o de la ciutat. A més, els sostres eren a dues aigües per facilitar la recollida de l'aigua, una solució pràctica i estètica.
• Materials de Construcció Comuns: Tant els temples grecs com els romans utilitzaven materials com el marbre i la pedra.

Diferències entre Temples Grecs i Romans

• Materials i Tècniques de Construcció: Els grecs es van especialitzar en la talla de marbre i pedra per construir els seus temples, mentre que els romans van introduir l'ús del formigó. Aquest canvi va permetre construir estructures més grans i amb més varietat de formes, aixecant edificis amb espais interiors més amplis i sostres més alts.
• Ordres Arquitectònics: Els grecs utilitzaven tres ordres principals: el dòric, el jònic i el corinti. Els romans també utilitzaven aquests ordres, però van preferir l'ordre corinti i van desenvolupar l'ordre compost, que combina elements del jònic i el corinti, afegint més detalls decoratius.
• Orientació i Accés: El temple grec estava pensat per ser observat des de tots els angles, amb escales que l'envoltaven per facilitar-ne l'accés i la visió a tots els costats. En canvi, el temple romà estava construït amb una façana principal més marcada i s'aixecava sobre un pòdium elevat, amb graons només a la part frontal. Això indicava una orientació frontal i limitava l'accés als altres costats, reforçant l'entrada com a punt principal.
• Funció i Ús Públic: El temple grec era estrictament un espai sagrat, dedicat als déus, on la majoria dels rituals es feien a l'exterior, ja que només els sacerdots accedien a l'interior. En canvi, el temple romà tenia sovint una funció més pública, amb accessos més oberts a la ciutadania. Era un lloc de culte, però també es feia servir per a actes polítics o civils.

El Teatre d'Epidaure

Context Històric i Artístic

Construït al segle IV a.C., durant el període clàssic grec, aquesta època es caracteritza per la consolidació de la democràcia atenesa, les Guerres del Peloponès i l'auge cultural i artístic. Els teatres esdevenen espais públics essencials per a la vida social i cultural, vinculats al culte religiós, especialment a Dionís.

El teatre d'Epidaure exemplifica els ideals grecs de proporció, equilibri i integració amb la natura. L'arquitectura clàssica evoluciona cap a una major sofisticació tècnica i funcional, amb especial atenció a l'acústica i a l'organització espacial per al públic.

El Dorífor de Policlet

Context Històric i Artístic

Esculpit al voltant del 430 a.C., durant el Segle d'Or d'Atenes, en un moment de prosperitat cultural i de reflexió sobre els ideals estètics i filosòfics, influenciats per pensadors com Sòcrates i Plató. L'escultura se centra en l'humanisme i l'harmonia entre cos i esperit, reflectint els valors de la societat grega.

Representa la Grècia clàssica i el seu perfeccionament tècnic en escultura. Policlet desenvolupa el Cànon de Proporcions i el Contrapposto, tècniques que influirien tant en l'art hel·lenístic com en l'escultura romana i renaixentista.

La Columna Trajana

Context Històric i Artístic

La Columna Trajana es va construir entre els anys 107 i 113 d.C., en el context del segle II d.C., l'època de màxima expansió de l'Imperi Romà sota el govern de l'emperador Trajà. Aquest període es caracteritza per la consolidació del poder imperial, l'estabilitat interna i les campanyes militars d'expansió, especialment contra els dacis (actual Romania). Les victòries de Trajà sobre aquest poble van permetre a Roma accedir a riqueses com l'or i van reforçar el seu domini territorial.

En el pla artístic, aquest moment correspon a l'estil romà imperial, on l'art es posava al servei de la política, amb un fort component propagandístic. La Columna Trajana exemplifica aquest ús, glorificant l'emperador com un líder militar i polític. A més, representa l'avenç en tècniques narratives i arquitectòniques romanes, marcant un punt culminant en l'art commemoratiu de l'Imperi.