Art i Arquitectura Clàssica: Roma i Grècia

Art i Arquitectura Romana

Colosseu Romà

L’Amfiteatre Flavi, conegut popularment com el Colosseu per la gran estàtua de Neró (el Colós de Neró) de 40 metres que hi havia a prop, es va construir per acollir espectacles públics massius.

Temàtica i Funció: La seva funció principal era l'entreteniment públic, amb espectacles com lluites de gladiadors, combats amb animals salvatges (venationes) i recreacions de batalles històriques (naumàquies). Representava el poder i la grandesa de Roma, entretenint i controlant la població a través de l’esplendor i, sovint, la violència dels espectacles ("Panem et circenses").

August de Prima Porta

Estàtua d'August trobada a la vil·la de Lívia (Prima Porta). Es data aproximadament l'any 20 aC. L'autor és desconegut.

Descripció Formal

• Tipologia: Escultura exempta en marbre, pensada principalment per ser vista de front.
• Materials i tècnica: Realitzada en marbre de Carrara mitjançant la tècnica de la talla. Originalment, estava policromada amb colors vius com el vermell i el blau per augmentar-ne el realisme i la magnificència.
• Composició: La figura utilitza el contrapposto clàssic (inspirat en el Dorífor de Policlet): el pes recau sobre la cama dreta, mentre que l'esquerra està lleugerament flexionada. El tors es manté dret i el maluc dret està més elevat, creant una sensació d'equilibri dinàmic i moviment contingut.
• Moviment i ritme: Tot i ser una figura estàtica, l’escultura transmet autoritat i dinamisme contingut, especialment amb el braç dret aixecat en actitud d'arengar les tropes (adlocutio) o donar ordres.
• Expressió: El rostre és serè, juvenil i idealitzat, combinant trets fisonòmics individuals d'August amb una idealització pròpia de l'art oficial, buscant transmetre calma, determinació i divinitat (pàthos contingut).
• Anatomia: L’escultura mostra un treball anatòmic acurat i detallat, però també idealitzat, seguint els cànons clàssics adaptats a la imatge imperial romana.
• Indumentària: Vesteix una túnica curta (tunica), una cuirassa musculada (lorica musculata) ricament decorada amb relleus al·legòrics i històrics, i un mantell militar (paludamentum) que li cenyeix la cintura i cau elegantment sobre el braç esquerre. Va descalç, un atribut que en l'art romà sovint indicava divinitat o caràcter heroic.
• Acabat: La superfície del marbre està polida. Com s'ha mencionat, estava pintada originàriament, amb colors que ressaltaven els detalls de la indumentària, els cabells i la pell, així com la riquesa dels relleus de la cuirassa.
• Característiques de l'estil: Combina el realisme (en els detalls de la indumentària i certs trets facials) amb una forta idealització (en la joventut perpètua, la perfecció anatòmica i l'expressió serena), característics de l’art oficial augustal. Presenta una gran atenció al detall, especialment en els plecs del vestit i la complexa decoració de la cuirassa. La part posterior de l'escultura, però, és menys elaborada, ja que estava pensada per ser situada adossada a una paret o dins d’un nínxol.

Tema (Iconografia)

Representa l'emperador August com a Imperator (comandant en cap de l'exèrcit). La cuirassa està decorada amb escenes mitològiques i històriques que exalten la Pax Augusta: al centre, la devolució dels estendards romans per part dels parts; figures que representen les províncies pacificades (Hispània i Gàl·lia); i divinitats com Celus (Cel), Aurora i Tellus (Terra) que beneeixen el seu regnat. La figura de Cupido sobre un dofí als peus d'August al·ludeix a la descendència divina de la família Júlia (Venus era mare d'Enees i avantpassada de Juli Cèsar i August). El fet d'anar descalç reforça la seva connexió divina o heroica.

Significat (Iconologia)

És una obra mestra de la propaganda política imperial. Exalta la figura d'August com a líder militar victoriós, pacificador de l'Imperi i governant afavorit pels déus. Transmet els valors del nou règim: ordre, pau, pietat i grandesa militar. Actualment, és un símbol icònic de l'art i el poder de l'antiga Roma.

Funció i Usos

La seva funció original era glorificar August com a líder polític, militar i gairebé diví, probablement destinada a un espai públic o a la residència imperial. Avui dia, és una peça clau per estudiar l'art, la història i la ideologia política del període augustal i de l'Imperi Romà.

Art i Arquitectura Grega

Temples Grecs

Considerats la llar dels déus, no llocs de culte congregacional. Tenien una planta regular i rectangular. La cel·la o naos era l'espai central on es custodiava l'escultura del déu titular. Estava envoltada per una columnata exterior que constituïa el peristil.

Elements Fixos:

• Basament o estereòbat: Plataforma sobre la qual s'aixeca el temple, generalment amb grades (crepidoma). L'última grada s'anomena estilòbat.
• Pronaos: Vestíbul o sala anterior a la cel·la.
• Naos (Cel·la): Sala principal que albergava l'estàtua de la divinitat.
• Opistòdom: Sala posterior, sovint sense connexió amb la cel·la, que podia servir com a tresor o espai reservat.
• Peristil: Passadís amb columnes que envolten el nucli del temple (pronaos, naos, opistòdom).

Les columnes de la façana principal sempre eren en nombre parell (hexàstil, octàstil, etc.).

Teatres Grecs

Espais dissenyats per a representacions dramàtiques, principalment tragèdies i comèdies, sovint vinculades a festivals religiosos (com les Dionisíaques).

Parts principals:

• Càvea (koilon): Graderia semicircular per als espectadors, sovint construïda aprofitant el pendent natural d'un turó per facilitar la visibilitat i l'acústica.
• Orquestra (orchestra): Espai circular o semicircular a la base de la càvea on se situava el cor i es desenvolupava part de l'acció.
• Escena (skené): Edifici situat darrere de l'orquestra, que servia de fons, vestidor i magatzem.
• Prosceni (proskenion): Plataforma elevada davant de l'escena on actuaven principalment els actors.

Escultura Grega

Materials: Els materials més utilitzats eren el marbre i el bronze (sovint mitjançant la tècnica de la cera perduda). Moltes escultures originals de bronze s'han perdut, i les coneixem principalment a través de còpies romanes en marbre.

Tipologies: Es distingeixen dues tipologies principals: el relleu (integrat en l'arquitectura: mètopes, frisos, frontons) i l'escultura exempta o de volum rodó.

Característiques:

• Les escultures es feien a semblança humana, buscant la representació idealitzada del cos.
• Hi ha una evolució constant en la recerca del naturalisme, l'expressivitat (pathos) i el dinamisme (ritme, contrapposto).
• Tenia una funció principalment religiosa (imatges de culte, ofrenes) i civil o commemorativa (atletes, herois, governants).
• Les escultures eren originalment policromades, és a dir, pintades amb colors vius per augmentar-ne el realisme i l'impacte visual, encara que avui dia la majoria han perdut la pintura.