Art i Arquitectura del Segle XIX: Urbanisme, Realisme i Ferro

Urbanisme i Arquitectura del Segle XIX

La Reforma Urbanística de les Ciutats

Sota el mandat de Napoleó III, es va impulsar una profunda reforma urbanística a ciutats com París. Els carrers estrets van desaparèixer per donar pas a grans avingudes i es van instal·lar modernes infraestructures urbanes. Aquesta transformació va incloure:

• Construcció d'escoles, hospitals i presons.
• Obertura de restaurants i sales de festa.
• Creació de parcs per al lleure de l'aristocràcia.

La ciutat es va organitzar en 20 districtes i es van enderrocar les antigues muralles. Un exemple paradigmàtic d'aquesta nova planificació és el Pla Eixample de Barcelona, que va permetre la construcció de nous edificis emblemàtics com parlaments, ajuntaments i teatres. En paral·lel, pensadors com Charles Fourier van idear nous models socials i urbans, com els falansteris i els familisteris.

Noves Tendències en l'Arquitectura

Les propostes arquitectòniques del segle XIX es van centrar a:

• Recuperar alguns estils del passat.
• Revaloritzar l'arquitectura popular.
• Explorar les possibilitats de nous materials com el ferro.

Com a resultat, el segle XIX va configurar dues grans tendències arquitectòniques: el Modernisme i l'Escola de Chicago.

Eclecticisme Historicista

A mitjan segle XIX, l'auge dels ideals nacionalistes a Alemanya, França, Espanya i Anglaterra va propiciar una indagació en el passat a la recerca de les arrels pròpies. Això va suposar l'existència de tendències artístiques contradictòries entre si, conegudes com a eclecticisme. Aquest corrent tenia precedents en l'arquitectura historicista neogrega, influenciada per figures com Augustus Pugin i l'humanisme.

Les Noves Possibilitats del Ferro

L'ús del ferro i el vidre, apareguts a finals del segle XVIII, va respondre a nous reptes: l'augment de la població exigia construir ràpidament, els nous mitjans de comunicació necessitaven estacions i ponts, i les indústries requerien instal·lacions de característiques fins aleshores desconegudes. El ferro va ser utilitzat tant en les pretensions estructurals del Modernisme com en la construcció de grans edificis i pavellons per a les Exposicions Universals.

L'Escola de Chicago i els Primers Gratacels

Després del gran incendi de 1871, la reconstrucció de Chicago va atreure molts arquitectes. L'ús d'estructures metàl·liques va fer possible la construcció dels primers gratacels. Un dels seus màxims exponents va ser Louis Sullivan, amb obres tan representatives com els Magatzems Carson, Pirie, Scott and Company.

Escultura: De Rodin al Realisme

L'escultura del segle XIX va experimentar una gran evolució, independitzant-se de l'arquitectura. L'escultura monumental es va reduir, mentre que l'escultura decorativa per a la llar va augmentar. Tot i partir del model clàssic, amb influències neobarroques i romàniques, artistes com Auguste Rodin van investigar noves formes d'expressió. Destaquen escultors:

• Realistes: com Honoré Daumier.
• Impressionistes: com el mateix Auguste Rodin (Les Portes de l'Infern, El Pensador), Camille Claudel, una de les grans dones escultores de l'època, i Medardo Rosso, que va treballar principalment amb cera.

El Realisme: L'Art com a Mirall de la Societat

El Realisme va ser un corrent clau que es va negar a idealitzar les imatges. Gustave Courbet, per exemple, pintava gent treballant, fet que va provocar el seu rebuig en els cercles oficials. L'aparició de la fotografia, amb pioners com Nicéphore Niépce, va reforçar la cerca de l'objectivitat. En literatura, autors com Honoré de Balzac, Émile Zola i Narcís Oller van buscar captar la realitat més fidel i quotidiana.

Característiques del Realisme

Aquest moviment va ser impulsat per la implantació de la burgesia, el positivisme filosòfic d'Auguste Comte i la consciència dels artistes envers els problemes socials de la industrialització. Les seves característiques principals són:

• Atenció a la classe popular i als resultats de la Revolució Industrial.
• Abandonament dels temes medievals i clàssics.
• Tractament dels temes amb objectivitat i, sovint, amb un ideari polític.

Altres pintors destacats van ser Camille Corot, Jean-François Millet i Honoré Daumier.

Els Salons Oficials i els Artistes Rebutjats

El sistema artístic de l'època girava entorn dels salons oficials, com el Saló de Primavera o el Saló de Tardor. A causa del rebuig de moltes obres innovadores, van sorgir salons alternatius com el Saló dels Rebutjats i el Saló dels Independents, que van donar veu als nous corrents artístics.