Art i Arquitectura del s. XIX: Impressionisme i Torre Eiffel

Arquitectura de Ferro

La indústria que tingué lloc durant el segle XIX introduí la producció industrial de nous materials com el ferro i l'acer. La seva aplicació a l'arquitectura féu possible assolir reptes impossibles amb els materials tradicionals.

Escultura Impressionista

La llum, que tant va obsessionar els pintors impressionistes, també va tenir una importància vital en l'art dels escultors impressionistes. Mitjançant la rugositat de les superfícies, que donava a les obres una aparença d'inacabades, foren capaços de crear contrastos de llum.

Pintura Neoclàssica

S'inspira al principi en la tradició clàssica per centrar-se després en esdeveniments contemporanis com la Revolució Francesa i el nou poder de Napoleó. No decora i prioritza el dibuix per damunt del color.

Pintura Impressionista

Va representar una gran revolució per a l'art pictòric. Pintaven a l'aire lliure amb pinzellades soltes, rebutjaven el clarobscur, contrastaven colors diferents i eren bons coneixedors de la teoria de la llum.

La Torre Eiffel

Fitxa Tècnica

• Cronologia: 1887-1889
• Estil: Arquitectura de ferro
• Material utilitzat: Ferro forjat
• Dimensions: 305 m d'altitud, 125 m d'amplada

Elements Suportants i Suportats

Els progressos de la siderúrgia i la resistència dels nous materials van possibilitar una construcció com la torre. El seu disseny fou considerat un prototip de simetria.

Espai Exterior i Interior

Quatre pilars situats en el que serien els vèrtexs d'un rectangle. A mesura que s'alcen, es corben cap a l'interior fins a convertir-se en un únic element, creant una sensació de verticalitat. Consta de tres plataformes.

Estil i Context Històric

Al segle XIX es produí una revolució arquitectònica motivada per la Revolució Industrial, que comportà l'ús de nous materials (com el ferro i l'acer) i fou afavorida per la ideologia racionalista de les classes dirigents. Els enginyers adoptaren els nous materials, mentre que molts arquitectes preferien els tradicionals.

Contingut i Significat

Es considera el màxim exponent de l'arquitectura metàl·lica. Es convertí en el símbol de l'Exposició Universal de París de 1889, que commemorava el centenari de la Revolució Francesa. El disseny de Gustave Eiffel guanyà el concurs convocat per a l'ocasió.

Funció i Recepció

Inicialment, no fou ben acollida per part de la societat i els cercles intel·lectuals. Es preveia desmuntar-la un cop acabada l'exposició, però la pressió dels intel·lectuals francesos ho impedí, i finalment es va conservar.