Art i Arquitectura Romana: Anàlisi d'Obres Emblemàtiques

Maison Carrée: Temple Romà de Nimes

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Estil: Romà Imperial
• Tipologia: Temple
• Cronologia: 16 a.C.
• Material: Pedra calcària
• Localització: Nimes (França)

Context Històric

L'Imperi Romà (31 a.C. - 476 d.C. a Occident) va experimentar una divisió política en Orient i Occident. L'any 476 d.C. marca la fi de l'Imperi Romà d'Occident amb la derrota de l'emperador Ròmul August per Odoacre, mentre que l'Imperi d'Orient va continuar fins al 1453 d.C.

Anàlisi Formal

El temple s'eleva sobre un podi d'influència etrusca, que dona accés a l'entrada principal a través d'una àmplia escalinata. El pòrtic hexàstil està format per columnes corínties de 17 metres, amb un arquitrau de tres platabandes, un fris amb la decoració perduda, una cornisa i un frontó triangular sense ornamentació escultòrica. Als murs laterals i a la capçalera també hi ha columnes corínties, la major part adossades al mur de la cel·la. El fris lateral conserva una decoració floral. El sostre del temple es tanca amb la característica coberta de dos aiguavessos. És un temple pseudoperípter de planta rectangular.

A l'interior, la cel·la està envoltada per vint columnes adossades. No té cap tipus d'obertura a l'exterior ni cap divisió interna; només s'hi pot accedir per la part davantera de l'edifici.

Urbanisme

Quan va ser construït, el temple, actualment ubicat al centre de Nimes, ocupava un lloc preeminent a l'antic fòrum romà. Aquest fòrum es va crear a partir de la confluència dels dos carrers principals: el cardo i el decumanus. La prioritat de les façanes davanteres tenia la intenció de convertir-les en un element important del traçat urbà.

Funció

El temple va ser construït per ordre del governador Agripa, encarregat d'organitzar la infraestructura pública de la Gàl·lia, en honor a l'emperador Octavi August i la seva família.

Aqüeducte de Segòvia: Enginyeria Romana

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Estil: Romà
• Tipologia: Aqüeducte
• Cronologia: 90-105 d.C.
• Material: Granit
• Localització: Segòvia (Espanya)

Context Històric

L'Imperi Romà (31 a.C. - 476 d.C. a Occident) va experimentar una divisió política en Orient i Occident. L'any 476 d.C. marca la fi de l'Imperi Romà d'Occident amb la derrota de l'emperador Ròmul August per Odoacre, mentre que l'Imperi d'Orient va continuar fins al 1453 d.C.

Anàlisi Formal

L'aqüeducte s'inicia a uns 16 km als afores de la ciutat, a la serra de Guadarrama, on pren l'aigua del cabal del riu Frío. Des d'aquí surt un canal de 30 cm de diàmetre que es dirigeix seguint el pendent. El primer tram està constituït per 78 arcs de mig punt fins a la plaça de Díaz Sanz. El segon tram, a partir d'aquesta plaça, presenta 44 arcades dobles sobreposades, que en l'època romana desguassaven en un estany. En total, l'aqüeducte té 728 metres de longitud, amb una alçada mínima de 7 metres i una màxima. Tots els arcs estan construïts amb grans carreus de pedra granítica tallats de manera tosca i units els uns amb els altres sense cap tipus d'argamassa.

Anàlisi Iconogràfica i Iconològica

Actualment, una de les fornícules és ocupada per la imatge de la Mare de Déu. A sobre de la inscripció commemorativa, situada al capdamunt dels tres arcs inferiors de més alçada, s'hi obre una fornícula a cada banda, on en l'època romana es guardaven imatges de déus pagans o del mateix emperador.

Funció

Aquest aqüeducte fou construït per tal de proveir d'aigua la part alta de la ciutat de Segòvia, on s'havia establert un enclavament militar romà d'importància estratègica.

Sarcòfag dels Esposos: Art Etrusc Funerari

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Estil: Etrusc
• Tipologia: Grup exempt
• Cronologia: 520 a.C.
• Material: Terracota policromada
• Localització: Museo Nazionale di Villa Giulia (Roma)
• Tema: Funerari
• Mides: 2,20 x 1,41 m

Context Històric

Monarquia Romana (754-509 a.C.): En aquesta època, el mateix any de la iniciació de la monarquia, es va fundar Roma, ciutat que més tard seria immortalitzada a l'Eneida de Virgili. En aquesta etapa, Roma estava governada per reis, els tres últims dels quals eren d'origen etrusc.

Anàlisi Formal

Està fet amb terracota. La tapa té forma de llit; al damunt, sobre el jaç esculpit, hi ha figures reclinades d'un home i una dona en actitud plàcida i amable. Ell, darrere de la dona, es presenta fort i protector, duu el tors nu, va descalç i porta el cabell tirat enrere, cenyit a la manera característica del poble jònic.

Els rostres presenten un clar perfil geometritzant i hieràtic, en el qual destaquen la forma ametllada dels ulls, la barbeta punxeguda i el somriure estereotipat. Les petites restes de policromia que encara es conserven fan pensar que el conjunt estigué pintat amb uns colors força vius.

Anàlisi Iconogràfica i Iconològica

La dona va vestida amb una llarga túnica grega, porta unes sabates acabades en punxa i es cobreix el cap amb una gorra frígia de la qual escapen unes llargues trenes. La relació afectuosa entre ells es transmet a partir dels gestos de les mans. L'home recolza el braç dret sobre l'espatlla de la dona, mentre la mà esquerra queda estesa en actitud afable al seu davant, com esperant la mà de la dona.

Funció

Tenia la funció de guardar les cendres de la persona morta, que eren dipositades a la part posterior un cop acabat el ritual d'incineració.

August de Prima Porta: Escultura Imperial Romana

Fitxa Tècnica

• Autor: Desconegut
• Estil: Romà Imperial
• Tipologia: Escultura exempta
• Cronologia: 20 a.C.
• Material: Còpia de marbre d'un bronze desaparegut
• Localització: Musei Vaticani
• Mides: 2,04 m
• Tema: Commemoratiu

Context Històric

L'Imperi Romà (31 a.C. - 476 d.C. a Occident) va experimentar una divisió política en Orient i Occident. L'any 476 d.C. marca la fi de l'Imperi Romà d'Occident amb la derrota de l'emperador Ròmul August per Odoacre, mentre que l'Imperi d'Orient va continuar fins al 1453 d.C.

Anàlisi Formal

La imatge de l'emperador es presenta dempeus i descalç sobre un pedestal, vestit amb una túnica sobre la qual exhibeix una cuirassa musculada esculpida amb relleus, i una capa anomenada paludamentum que li envolta la cintura i que sosté amb el braç esquerre, creant una lleugera diagonal. Amb el braç dret aixecat, exhibeix una actitud segura d'autoritat. Sota la cama dreta hi ha la figura de Cupido a cavall d'un dofí, un recurs emprat per l'escultor que ajuda a sostenir l'enorme pes del marbre.

Tant en la composició com en les proporcions, l'estàtua reprodueix el model grec clàssic del Dorífor de Policlet i utilitza el famós contrapposto. El rostre de l'emperador no reflecteix una bellesa ideal, sinó que mostra les seves pròpies faccions individuals, aconseguint un retrat psicològic perfecte de l'individu. Es pot apreciar en aquest treball els plecs del vestit i els complements, així com la feina acurada i detallada dels relleus de la cuirassa. El marbre estava totalment policromat amb colors vius, com el vermell i el blau.

Anàlisi Iconogràfica i Iconològica

D'acord amb la funció propagandística de la representació imperial, els relleus de la cuirassa són escenes relacionades amb els déus i amb la història militar del personatge. Destaquen, als dos costats del plastró, la representació de les dues províncies pacificades sota el mandat d'August, Hispània i la Gàl·lia. També hi apareix la imatge del seu fillastre Tiberi i, a la part inferior de la cuirassa, Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial.

Funció

La funció principal de l'escultura era la propaganda política, glorificant August com a líder militar i diví, i legitimant el seu poder imperial.