Art Barroc: Bernini, Gentileschi, Rubens, Versalles, Rembrandt

Columnata de Sant Pere del Vaticà

Fitxa Tècnica

Obra arquitectònica de Lorenzo Bernini d'estil Barroc (segle XVII). El sistema constructiu és arquitravat i el material utilitzat és la pedra. Es troba a Roma, a la Ciutat del Vaticà.

Context Històric

El Concili de Trento (segle XVI) havia definit la doctrina de l'Església catòlica davant de les noves religions. El Barroc va ser l'estil preferit pel Papat, que va redissenyar Roma, la capital de l'Església catòlica, aplicant un urbanisme geomètric i estudiat. La ciutat i Sant Pere del Vaticà havien de fer sentir als pelegrins i als visitants el poder i la força de l'Església catòlica. L'altre centre de l'art Barroc és França. El Palau de Versalles és una demostració de la potència de la monarquia absoluta francesa. Si el Papat i la monarquia francesa van ser els grans divulgadors de l'art Barroc a través dels seus encàrrecs, les idees noves de la revolució científica van despertar en els artistes un interès per l'espai, la llum i el temps. Bernini va rebre l'encàrrec de construir una plaça que dignifiqués l'accés a la basílica. Tot el disseny de la plaça gira entorn d'un eix de referència: la cúpula de Miquel Àngel.

Característiques Estilístiques

Obra arquitectònica de caràcter religiós en la qual van treballar diferents arquitectes (Bramante, Miquel Àngel, Maderno, Bernini). S'havia de tenir en compte que la plaça havia d'acollir un gran nombre de pelegrins. La plaça estava enfonsada en relació amb la façana i havia de salvar el desnivell. Bernini va aconseguir unir els conceptes bàsics de l'urbanisme barroc: integració espacial, funcionalitat, simbolisme i teatralitat. Per salvar el desnivell del sòl, integrar el conjunt i remarcar la cúpula de Miquel Àngel, Bernini va fer dues places: la plaça trapezoïdal davant la façana i la plaça el·líptica formada per dues mitges circumferències, i va tancar l'espai amb una doble columnata (que resolia el problema del sol i la pluja i delimitava el territori). Les columnes no podien ser massa altes ni massa baixes perquè calia generar una sensació d'espai tancat en si mateix. L'ús de columnes era un element present a la façana i la cúpula. Columnes amb capitell dòric amb il·limitats punts de fuga. Vista en alçat, la columnata segueix el model clàssic grec amb fris i cornisa. Bernini el tanca amb una balustrada que compta amb estàtues de sants.

Iconografia

La funció de la plaça era donar a Sant Pere un accés digne a la seva categoria de seu de l'Església. La forma dels braços oberts simbolitza la voluntat de l'Església d'acollir els pelegrins. L'obelisc egipci del papa Sixt V es va col·locar al centre de la plaça, per reforçar la visió òptica que es produeix en el joc de la columnata. El conjunt crea una escenografia i una teatralitat per aconseguir commoure els fidels que visitin la basílica.

Judith i Holofernes d'Artemisia Gentileschi

Fitxa Tècnica

Quadre pintat per Artemisia Gentileschi durant el segle XVII (estil Barroc). Està fet amb la tècnica de l'oli sobre un suport de tela. Es pot trobar a Nàpols.

Context Històric

El Barroc es caracteritza per ser un moviment individualista i intimista i tracta temes com el pas del temps i la tragèdia. La raó i la ciència continuen vigents en el pensament humà per la revolució científica (Galileu), cosa que inspira alguns artistes a crear sobre una nova temàtica científica. Gentileschi va ser una pintora molt reconeguda dins del corrent naturalista. La seva vida personal va influir en la seva obra, ja que va ser violada pel seu professor de dibuix. Per aquesta raó, les seves obres solen representar dones amb un caràcter fort i amb molt dramatisme.
Va ser una seguidora de Caravaggio.

Característiques

És un relat apòcrif de l'Antic Testament; la temàtica és religiosa.

Composició

Aquest quadre es compon d'un triangle; els vèrtexs d'aquest són els caps dels personatges, i el cap d'Holofernes és el centre principal. L'escena es mostra com un fotograma fílmic, i l'espectador pot veure què ha passat abans i suposar què passarà després. L'escena principal es presenta en un primer pla de manera crua i dramàtica.

Línia, Color, Volum i Llum

Predomina el color sobre la línia. Predominen els colors vermells, blaus i blancs (influència de Caravaggio). La llum surt de l'esquerra del quadre i dona sensació de volum en els plecs de la roba i amb la posició. Amb el joc de colors de diferents tonalitats també aconsegueix sensació de volum. La influència de Caravaggio també és evident en el fet que presenta els personatges amb roba corrent (com a gent del carrer). Per aconseguir una escena dramàtica, Artemisia envolta l'escena d'un tenebrisme intens, trencat per l'ús d'un raig de llum teatral que il·lumina l'escena d'esquerra a dreta (no se sap d'on prové). És un quadre naturalista, amb moviment dels personatges. Hi ha una reflexió sobre la mort. Juga amb un contrast d'ombra i llum (clarobscur) i amb la teatralitat expressiva dels personatges.

Iconografia

Representa un relat de l'Antic Testament. La història és: L'exèrcit assiri estava assetjant la ciutat de Betúlia. Judit s'infiltrà en el campament assiri dient que era una desertora. El general Holofernes s'enamorà d'ella i va organitzar un banquet a la seva tenda. Després de sopar, el general estava begut; Judit li va tallar el cap, amagant-lo dins d'un sac. Al matí següent, els assiris van saber el que havia passat i van fugir. La dona d'aquest quadre no està representada com una dona vella, sinó que és una dona jove; no mostra cap signe de dolor, pena ni compassió, més aviat indiferència i fredor, característiques que es poden relacionar amb l'experiència (vida) d'Artemisia Gentileschi, amb el trauma que li va provocar la seva violació. La pintura mostra, camuflada dins d'un relat bíblic, la seva ràbia i superioritat sobre l'home que la va violar.

Les Tres Gràcies de Rubens

Fitxa Tècnica

Pintura de Peter Paul Rubens de la primera meitat del segle XVII. Correspon a l’estil Barroc flamenc. És pintura a l’oli sobre taula. Es troba al Museu del Prado de Madrid.

Context Històric

A diferència de la veïna Holanda, que també havia format part dels Països Baixos que pertanyien a la monarquia dels Àustries espanyols des de principis del segle XVI, Flandes no s'independitzà fins al 1714, mentre Holanda ho va fer el 1648, per la Pau de Westfàlia. Rubens fou pintor de la Cort espanyola a Flandes. Viatjà a Itàlia i Espanya i va conèixer Caravaggio i Velázquez. Va pintar més de 1.300 quadres i va exercir una influència en la pintura del segle XVIII (Rococó). Aquest quadre va formar part de la col·lecció de Rubens fins a la seva mort.

Característiques

Representa en aquesta taula les tres filles de Zeus i la nimfa Eurínome, les tres Gràcies; per tant, la temàtica és mitològica.

Composició

Estructura triangular, amb un primer pla format per Les Tres Gràcies i un paisatge amb un horitzó molt baix que potencia les figures disposades en primer pla. Les Tres Gràcies queden emmarcades per una font clàssica, un arbre amb la seva roba i una garlanda de flors que li permet acabar de configurar l’espai escenogràfic de la pintura. L’escena es construeix amb una figura d'esquena a l’espectador; és un quadre tancat a través de l’enllaç de braços, el vel transparent que les rodeja i les mirades que creuen entre elles.

Llum i Color

Colors intensos; també utilitza el clarobscur i emmarca les figures com si es trobessin dins d'un espai cobert, mentre la il·luminació és a fora. El cromatisme de l’obra es fonamenta en el contrast de la blancor dels cossos i un paisatge dominat pels ocres i el verd. Estudi del cos i el seu moviment (posició dels peus que semblen estar a punt d’iniciar una dansa). Tot el conjunt és representat sota un marc escenogràfic.

Iconografia

Les Càrites gregues. Les Gràcies habiten a l’Olimp i protegeixen els filòsofs. Són les deesses de la bellesa, l’encant i l’alegria. La seva influència és apreciable en els treballs de l’esperit i a les obres d’art. Les descripcions que sempre s’han fet d’elles les presenten nues i entrellaçades, sense principi ni fi. Aquesta descripció literària s’ha mantingut en la representació pictòrica de Rubens. Les Tres Gràcies eren filles de Zeus i de la nimfa Eurínome i presidien festes i banquets en els quals dansaven al servei dels déus. Es creu que les cares de les tres gràcies són retrats de les dues mullers de Rubens.

Palau de Versalles: Arquitectura Barroca

Fitxa Tècnica

Representa el model indiscutible de palau d'estil Barroc. Va ser construït a finals del segle XVII, prop de París. La façana central és obra de Louis Le Vau, mentre els cossos laterals són obra de Jules Hardouin-Mansart i els jardins van ser dissenyats per André Le Nôtre. Els materials utilitzats van ser pedra, marbre i miralls, i el sistema constructiu és arquitravat i amb voltes.

Context Històric

El Palau de Versalles és la manifestació física del poder del rei de França, representant de l'absolutisme monàrquic. La Pau de Westfàlia de 1648, que posà fi a la Guerra dels Trenta Anys, ratificà la caiguda dels Àustries i el protagonisme de la monarquia francesa en la política europea. Els poders tradicionals que havien dominat des de l'Edat Mitjana, el Papa i l'Emperador, van perdre força. El Palau de Versalles simbolitza el poder de Lluís XIV (el Rei Sol) i aquest model de palau va ser molt imitat per diverses corts europees (Alemanya, Àustria). La cort francesa es va convertir en el referent de la moda europea. El palau d'Aranjuez, a Espanya, va tenir el Palau de Versalles com a referència.

Característiques Estilístiques

El conjunt de Versalles es va fer a partir de l'ampliació d'un antic palau de Lluís XIII.

El cos central de Le Vau

El cos central del conjunt fou la primera intervenció realitzada per Le Vau.

L'ampliació de Mansart

Jules Hardouin-Mansart va iniciar la segona fase constructiva, que va consistir a ampliar el cos central i afegir les ales nord i sud on es situa la Galeria dels Miralls. La façana té una estructura rectangular dividida en tres parts: la part baixa revestida amb encoixinats; el primer pis decorat amb pilastres i columnes jòniques que emmarquen grans finestrals; i un tercer pis que és un àtic coronat per una cornisa recta interrompuda per estàtues. L'afegit de les dues ales augmenta la longitud de la façana que mira al jardí. Mansart va continuar l'estructura de Le Vau però va establir l'ordre francès, caracteritzat per la regularitat compositiva i la decoració amb elements francesos (miralls i marbres).

La Galeria dels Miralls

La Galeria dels Miralls busca generar la sensació d'infinit. La Galeria és un recinte rectangular. La paret que dona al jardí gairebé no té mur, sinó grans finestrals que es veuen reflectits en els miralls, des d'on es reflecteix la claror. Abundant decoració daurada i frescos al sostre. La Galeria dels Miralls pot considerar-se com l'exaltació màxima del poder absolut de Lluís XIV.

La Capella Reial

La Capella Reial és la típica capella de cort que té més present el poder del rei que no pas el de l'Església. En destaca la capçalera semicircular i l'alçat, dividit en dos pisos: l'inferior, amb arcs de mig punt que descansen sobre pilars, i el primer pis, que és més alt i més esvelt, amb una columnata d'ordre corinti. La part més barroca de tota la capella és el sostre, decorat amb frescos il·lusionistes.

Relació entre edifici i jardins

Es mostra una nova concepció d'urbanisme, en contacte amb la natura i sense espais tancats. Els jardins són ordenats i geomètrics; la simetria i l'ordre del palau es van estendre fins als jardins, que fan referència a l'infinit.

Iconografia

El palau i els jardins de Versalles van ser creats amb una finalitat: mostrar al món la força i el poder del Rei Sol. La distribució geomètrica i ordenada del conjunt reforça la idea d'una monarquia potent que tot ho controla i ho ordena.

Lliçó d'Anatomia del Dr. Tulp (Rembrandt)

Fitxa Tècnica

Quadre de Rembrandt que data de l'any 1632 (segle XVII). És d'estil Barroc, la tècnica utilitzada és la de l'oli sobre tela i es troba al Mauritshuis, La Haia.

Context Històric

Holanda havia format part dels Països Baixos que pertanyien a la monarquia dels Àustries espanyols des de principis del segle XVI, amb Carles I. En el segle XVII, Holanda s'oposà al domini espanyol i s'enfrontà a la monarquia en la Guerra dels Trenta Anys, fins que per la Pau de Westfàlia (1648), Holanda aconseguia la independència. Holanda era un país ric, amb una burgesia potent pel comerç intens que s'hi desenvolupava des de la baixa edat mitjana. Rembrandt fou pintor, dibuixant i gravador. Els temes religiosos i el retrat van ser els dos gèneres en els quals més va brillar el seu talent de mestre del Barroc. La seva especialitat eren els retrats en grup.