L'Art Barroc: Escultura, Bernini i Pintura

Escultura Barroca: Característiques i Impacte

• Gran desenvolupament: omnipresència (de valor decoratiu a component propagandístic, amb impacte a l’espectador i valor retòric i emocional respecte a una experiència religiosa o la magnificència del poder).
• Diversitat de materials: marbre, bronze, alabastre, fusta policromada. De vegades, combinats.
• Varietat de tipologies i temàtiques: religiosa, funerària, mitològica, retrat, etc.
• Tendència al desenvolupament de conjunts escultòrics o a la combinació amb formes arquitectòniques.
• A nivell formal: perfecció tècnica (domini dels materials i de l’anatomia), importància del moviment, de l’expressió (sovint dramàtica) i del tractament dels detalls (roba, gestos, llàgrimes, sang), amb un marcat naturalisme.
• Tendència a la teatralitat (hic et nunc): al clímax de l’acció, a la gestualitat, i als efectes lumínics o coloristes.

Bernini: Mestre de l'Escultura Barroca

• Escultor del Barroc per excel·lència: assimila, integra i desenvolupa les aportacions anteriors, treballa totes les temàtiques i crea un repertori de models a seguir.
• Algunes característiques de la seva obra:
  • Un o diversos punts de vista controlats per Bernini.
  • Component espacial que fa partícip l’espectador.
  • Dinamisme intern, representa el clímax de l’acció.
  • Llibertat compositiva (alliberament del bloc de marbre): afegeix, modela, integra. Suma, no sostrau.
  • Importància de la llum i del color: la ubicació de les figures, la incidència de la llum, la varietat de materials.
  • Superació de models tradicionals: integració de les arts.
  • Nous models iconogràfics: tombes, retrats, fonts, sants, etc.
  • Importància del Concetto: significat essencial d’un tema.

Pintura Barroca: Manifestació i Estils

• Possiblement, la manifestació artística més important, amb un conjunt d’obres, varietat temàtica i estilística, i un altíssim nombre de pintors de primera fila (grans mestres) a les diferents escoles europees.
• En general, la mateixa funció retòrica i propagandística que altres arts, amb altres components (devoció, intimisme, provocació, decorativisme) i molts matisos.
• Les pautes i tendències (ídems a altres arts) venen d’Itàlia, però adquireixen una evolució pròpia a cada país, formant el que es podrien anomenar escoles nacionals.
• Tres tendències principals: Naturalisme-Tenebrisme, Classicisme, Decorativisme il·lusionista.
• Trets estilístics generals:
  • Domini tècnic (oli i fresc).
  • Llum, element fonamental (experimentació, creació d’espais i atmosferes, efectes dramàtics, etc.). Tècnica del clarobscur (tenebrisme).
  • Predomini del color sobre la línia (excepte Classicisme).
  • Complexitat i varietat compositiva: tendència al joc de diagonals, etc.
  • Gust i recreació pels detalls, textures i lluentors (Naturalisme): desenvolupament dels bodegons i dels paisatges urbans.
  • Als frescos: tendència a les perspectives il·lusionistes (trompe-l’oeil).
  • Diversitat temàtica: religiosa (segons la religió; al catolicisme: sants, màrtirs, exaltació de la Verge o de l’Església), històrica, mitològica, al·legòrica, retrat. Com a novetat, s’hi poden afegir la pintura de gènere, el paisatge i el bodegó.