Art Bizantí: Història, Característiques i Manifestacions Artístiques

Referents Històrics de l'Art Bizantí

L'Imperi Romà es va dividir després de la mort de Teodosi l'any 395 d.C., donant lloc a l'Imperi Romà d'Occident i l'Imperi Romà d'Orient. Després de la divisió, l'Imperi d'Orient heretaria la dignitat imperial romana al segle V. El seu màxim esplendor es va assolir al segle VI, sota el regnat de Justinià I el Gran.

Evolució de l'Imperi Bizantí

L'actual Istanbul, que abans era la ciutat de Constantinoble, va créixer considerablement després de la divisió de l'imperi, competint amb Roma. A la ciutat, hi podíem trobar tant palaus del clergat com grans palaus de la noblesa.

Localització i Evolució Artística Bizantina

L'art bizantí es va desenvolupar principalment a la part oriental de l'antic Imperi Romà. Podem distingir tres períodes principals:

• Segle d'Or (s. V-VII): Coincideix amb el regnat de Justinià.
• Període Iconoclasta (726-843): Caracteritzat per la prohibició i destrucció d'icones.
• Període Posticonoclasta (843-1453): Aquest període inclou el Cisma d'Orient (separació de les esglésies Oriental i Occidental), que va donar origen a l'Església Ortodoxa Oriental. Dins d'aquest període, destaquen dues etapes dinàstiques:
  • La Dinastia Macedònica (primera part).
  • La Dinastia dels Paleòlegs (segona part).

Característiques Generals de l'Art Bizantí

Les manifestacions artístiques més importants de l'art bizantí són l'arquitectura i els mosaics, caracteritzats per l'ostentació i el luxe.

• Arquitectura: S'adequava a la litúrgia religiosa i al luxe, amb edificis imponents.
• Escultura: Principalment orfebreria i treballs en marfil.
• Pintura: Tant la pintura mural com el mosaic estaven estretament vinculats a la religió.

Arquitectura Bizantina: La Basílica i la Cúpula

L'arquitectura bizantina va adoptar inicialment el model paleocristià o tardoromà, amb basíliques de tres a cinc naus longitudinals. No obstant això, hi va haver una clara orientalització de les tècniques i els elements constructius.

Es van començar a construir edificis amb planta centralitzada i cúpules, sovint situades sobre petxines o trompes. Les característiques distintives inclouen:

• Exteriors: Generalment austers.
• Interiors: Molt decorats, amb mosaics i revestiments luxosos.
• Elements arquitectònics: Ús freqüent de l'arc de mig punt, la volta de canó i la columna coríntia.
• Cimaci: Apareix el cimaci, una peça troncopiramidal invertida situada sota l'arc, sovint decorada amb motius vegetals.
• Ordre corinti: Predomini de l'ordre corinti en les columnes.

El Treball en Marfil Bizantí

L'escultura bizantina en marfil es va allunyar progressivament dels models clàssics, desenvolupant una nova expressió religiosa. Els materials utilitzats incloïen l'orfebreria i els esmalts litúrgics.

En els marfils bizantins, podem trobar representacions d'emperadors i de Crist. Les seves característiques principals són:

• Frontalitat: Les figures es presenten de cara a l'espectador.
• Escàs dinamisme: Poca sensació de moviment.
• Absència de perspectiva: Les figures no tenen profunditat espacial.
• Rigidesa: Composicions solemnes i poc naturals.

El Mosaic i la Pintura Bizantina

Els mosaics s'utilitzaven per cobrir parets, cúpules i voltes, amb l'objectiu d'aportar bellesa i esplendor a les esglésies. Una de les tècniques romanes més utilitzades en els mosaics bizantins és l'Opus Tessellatum, que consisteix en l'aplicació de tessel·les de pedra d'aproximadament 4 mm d'amplada i altura. Quan no s'utilitzava aquesta tècnica, s'empraven pedres de color més petites (aproximadament 2 mm), amb una àmplia gamma cromàtica.

La seva iconografia és eminentment religiosa, amb representacions de:

• Pantocràtor: Crist com a jutge universal.
• Theotokos: La Verge Maria.
• Textos de la Bíblia.

Les característiques principals dels mosaics i la pintura bizantina són:

• Frontalitat: Figures de cara a l'espectador.
• Hieratisme: Expressió solemne i immòbil.
• Simetria: Composicions equilibrades.
• Absència de natura: Poca o nul·la representació d'elements naturals.
• Simbolisme: Gran càrrega simbòlica en les representacions.