Art Bizantí i Islàmic: Història, Obres Clau i Context Cultural

Context Històric: L'Imperi Bizantí i el seu Art

L'any 330, l'emperador Constantí I va consagrar la ciutat de Constantinoble (actual Istanbul), que es va convertir en la capital imperial. Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476, Constantinoble va ser la capital cultural i el model artístic a imitar. Sota el regnat de Justinià I, la ciutat va ser coneguda com a Bizanci.

Es poden distingir tres períodes principals en l'art bizantí:

• El Segle d'Or (s. V-VII): Període de Justinià i, posteriorment, de la dinastia dels Heraclis.
• El Període Iconoclasta (726-843): Es va prohibir exhibir i produir imatges religioses, i moltes obres d'èpoques anteriors van ser destruïdes.
• El Període Posticonoclasta (843-1453): Marcà la separació de les esglésies d'Occident i d'Orient, donant origen a l'Església Ortodoxa. Aquest període es divideix en dues etapes:
  • La Dinastia Macedònica (867-1056): Considerada la segona edat d'or, amb gran importància de les arts pictòriques, tant el mosaic com les icones.
  • La Dinastia dels Paleòlegs (1259-1453): Etapa de renaixement cultural de Bizanci i d'expansió del seu art als pobles eslaus.

Santa Sofia de Constantinoble: Icona de l'Art Bizantí

• Autors: Antemi de Tral·les i Isidor de Milet.
• Cronologia: 532-537 d.C.
• Tipologia: Església (posteriorment mesquita i museu).
• Materials: Maó i marbre, amb l'interior recobert de mosaics.
• Estil: Bizantí.
• Localització: Istanbul (antiga Constantinoble).

Descripció Formal de Santa Sofia

Santa Sofia destaca per la seva gran cúpula central, que se sosté sobre quatre contraforts. El tambor de la cúpula presenta nombroses finestres que inunden l'interior de llum. L'exterior és de maó de color vermellós. L'interior té una planta basilical de tres naus. Antigament, disposava d'un nàrtex i un iconostasi que separava el presbiteri de la nau principal, ocupada pels fidels.

Al centre de la nau principal, quatre pilars massissos sostenen la gran cúpula, que s'aguanta sobre quatre arcs de mig punt. També hi ha dues semicúpules, suportades per pilars i exedres, que amplien l'espai central. Les naus laterals mostren dos pisos d'arcades superposades; el pis superior, o tribuna, estava destinat a alts càrrecs. La llum entra a l'edifici a través de les obertures dels murs i del tambor de la cúpula.

Significat i Funció de Santa Sofia

L'edifici dominava estratègicament un dels accessos a l'estret del Bòsfor. Va ser construïda per servir com a desgreuge a la Saviesa Divina i per fer ostentació del poder suprem de l'emperador. Després de la conquesta otomana, va ser convertida en mesquita.

Mosaics de Monreale: L'Esplendor Bizantí a Sicília

• Autor: Desconegut.
• Cronologia: c. 1190 d.C.
• Tècnica: Mosaic (opus tessellatum).
• Estil: Bizantí.
• Tema: Religiós.
• Localització: Catedral de Monreale, Sicília (Itàlia).

Descripció Formal dels Mosaics de Monreale

Les figures estan representades frontalment i organitzades a la manera d'un fris, mantenint una proporció harmònica. Presenten una aparença hieràtica i rígida, amb una idealització dels rostres, en els quals hi ha simetria i proporcionalitat geomètrica. El fons és daurat, i el nom de cada personatge s'indica al costat. El cromatisme és ric en matisos i tonalitats.

Temàtica dels Mosaics de Monreale

El mosaic principal representa Crist Pantocràtor (el Totpoderós), que amb la mà dreta fa el gest de beneir (l'encreuament dels dits simbolitza l'encarnació de Déu en Jesús i les tres persones de la Santíssima Trinitat). Amb l'esquerra, sosté un llibre obert on es llegeix "Jo sóc la llum del món".

Als medallons de l'arc interior, hi ha representats profetes i reis. A l'arc exterior, s'hi troben els arcàngels Miquel, Rafael, Gabriel, Uriel i alguns querubins. A la clau de l'arc, hi ha l'Esperit Sant.

En el registre intermedi, apareix la Mare de Déu amb Jesús a la falda (Theotokos), acompanyada de l'arcàngel Miquel i diversos sants com Pere, Jaume, Joan, Lluc, Bartomeu, entre d'altres. A la franja inferior, hi ha la representació de dotze sants i dues santes.

Context Històric: L'Art Islàmic a la Península Ibèrica

En el seu viatge cap a Jerusalem, Mahoma va fundar una religió, l'Islam, revelada per l'arcàngel Gabriel. Més tard, l'any 622, va fugir cap a la Meca, ja que el consideraven un impostor i el perseguien (aquest esdeveniment és conegut com l'Hègira).

Des del 711 fins al 1492, la Península Ibèrica va estar ocupada pels musulmans. En aquell moment, la península va passar a anomenar-se Al-Àndalus. Aquesta presència va portar avenços significatius en l'àmbit científic. Als territoris reconquerits, l'empremta musulmana va continuar present a través de l'estil mudèjar.

A la Península Ibèrica, l'art islàmic es pot dividir en tres èpoques principals:

• Època Omeia i Califal (755-1031)
• Època Almohade (1153-1212)
• Època Nassarita (1238-1492)