Art Bizantí, Romànic, Gòtic, Renaixement i Barroc: Guia Completa

Bizantí (s. IV-s. XV)

El 395, Teodosi va dividir l'Imperi Romà entre els seus fills Arcadio i Honorio, deixant a Arcadio l'Imperi d'Orient. Aquest fet va donar origen a l'Imperi Bizantí, amb capital a Constantinoble. A causa de la seva privilegiada situació i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident en poder dels bàrbars, aviat esdevindria la capital cultural per excel·lència al món occidental. Així neix l'art bizantí com a confluència dels estils grecs, hel·lenístics, romans i orientals. Des de començaments del segle V es va crear un llenguatge formal artístic propi i diferenciat del que es mantenia a l'Imperi d'Occident.

El període es divideix en la Primera Edat d'Or, que comprèn els segles V i VII i és l'etapa de formació de l'art bizantí en els seus aspectes formals i l'etapa de màxima esplendor (es va convertir en una metròpoli amb un gran pes polític, econòmic, militar, religiós i cultural), el Període iconoclasta (726-843): es va prohibir exhibir i reproduir imatges religioses i les èpoques anteriors van ser destruïdes, i el Període post-iconoclasta (843-1453). Cisma d'Orient el 1054: separació esglésies occident i orient. Després d'aquesta etapa fosca, la civilització bizantina va assolir una nova florida cultural, a la qual es va unir una nova expansió imperial. La pèrdua de poder polític dels segles XIV i XV va finalitzar amb la presa de Constantinoble el 1453 pels turcs otomans, que s'havien convertit a l'islam.

Obres i autors:

• Santa Sofia de Constantinoble (Antemi de Tral·les i Isidor de Milet).
• Mosaics de l'absis de la catedral de Monreale (desconegut).

Romànic (s. XI-XIII)

La tranquil·litat política dels regnes europeus, el feudalisme i la supremacia de l'Església van fer que, al final del segle X, s'assolís una època d'estabilitat que contextualitzà el període romànic.

El poder intel·lectual religiós va derivar en la creació de diferents ordes religiosos (Ordre del Císter), així com va afavorir el pelegrinatge. L'Església gaudia de gran importància i poder. La societat estava marcada pel feudalisme, que dividia la població en estaments: el tercer estat, la noblesa i el clero, i finalment, la reialesa. El poder econòmic queia en mans del segon estament, i l'economia era plenament agrària. Era un món absolutament rural. Les fronteres eren poc clares i fou una etapa generalment marcada per la violència i la inseguretat. Amb el creixement demogràfic i el dinamisme rural es va originar una gran millora, també en aspectes tècnics. Conseqüentment, es desenvolupà una fase d'evolució (política, cultural i econòmica) que es va veure reflectida en les ciutats. Així, nasqué una nova classe social, gràcies al comerç: la burgesia, el paper de la qual fou vital posteriorment (gòtic). Al final del període, doncs, s'inicià l'eclosió del gòtic i el creixement de les ciutats, que accentuen els intercanvis culturals i comercials. Van sorgir, doncs, les primeres manifestacions de caràcter civil.

L'art romànic, amb un gran significat i valor europeus, es va estendre per pràcticament tot el territori (dels països escandinaus fins al sud d'Itàlia, el nord de la Península Ibèrica, les illes Britàniques i bona part de l'Europa central). Presenta una gran varietat regional i, sobretot, gira entorn de la religió cristiana, la temàtica principal. La seva funció, així, acostumava a ser alliçonar sobre aquesta a la població analfabeta per mitjà d'obres visuals, imatges.

Es dividí en tres parts: Primer romànic (X-XI), romànic ple (XI-XII) i romànic tardà.

Obres i autors

• Sant Vicenç de Cardona (desconegut)
• Portalada de San Pèire de Moissac (desconegut).
• Portalada de Santa Maria de Ripoll (mestre i taller anònim Rosselló).
• Majestat Batlló (desconegut).
• Mare de Déu de Montserrat (desconegut)
• Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll (mestre de Taüll)
• Tapís de la creació (desconegut)
• Frontal de Santa Maria d'Avià (desconegut)

Gòtic (s. XII-XIV)

L'art gòtic es va gestar a l'Illa de França (París i rodalies) i s'estengué per l'Europa occidental. Se situa entre el segle XII i XIV, però, a països com Anglaterra, Espanya i Portugal es mantingué al llarg del segle XV i al principi del segle XVI. Inicialment fou considerat inferior.

Es divideix en període inicial (segona meitat del s. XII i inici XIII), que representà l'evolució del model romànic a les noves formes gòtiques, el període clàssic o de plenitud (segles XIII i XIV), temps d'expansió, i període final o flamíger (segle XVI i inici del XVI), on l'harmonia formal de l'etapa anterior és substituïda per l'exuberància ornamental.

La societat estava marcada pel feudalisme, que dividia la població en estaments, la religió, de gran pes, i la monarquia. Gràcies al creixement demogràfic i al perfeccionament dels mètodes agrícoles i comercials es va iniciar un període d'expansió unificador i universalista, que culminà (S. XIII) en el sorgiment d'una nova classe social: la burgesia, que es va enriquir amb l'activitat mercantil. A més, es va produir un important desenvolupament de les ciutats.

Això va fer que la cultura passés a mans d'ordes mendicants (franciscans i dominicans), que van crear escoles i universitats que van esdevenir els grans centres de referència cultural i d'ensenyament superior d'Europa.

La prosperitat es veié frenada per la crisi de la Baixa Edat Mitjana (fam, guerres, Pesta Negra 1348), fet que quedà reflectit en l'art de l'època.

Sorgí l'Humanisme, un nou corrent de pensament que va donar lloc a una visió del món basada en l'experiència individual de l'ésser humà i en la reflexió crítica.

En quant a l'art, inicialment l'arquitectura era la forma principal i l'escultura i la pintura anaren lligades a aquesta. La catedral era l'edifici paradigmàtic, lluminosa i de gran alçada.

Obres i autors

• Monestir de Poblet (desconegut)
• Catedral de Lleó (Enrique de Burgos i Juan Pérez)
• Santa Maria del Mar (Berenguer de Montagut i Ramon Despuig)
• Llotja de València o de la Seda (depèn de la part: Pere Comte, Joan Cobera…)
• Mare de Déu de Sallent de Sanaüja (desconegut)
• Cappella degli Scrovegni o dell’Arena (Giotto di Bodone)
• Matrimoni Arnolfini (Van Eyck)
• El Jardí de les Delícies (El Bosch).
• Mare de Déu dels conselleres (Lluís Dalmau).
• Retaule de l’Esperit Sant (Pere Serra)

Gòtic flamenc

A partir del segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats, especialment a la península Itàlica i a Flandes. A la ciutat de Flandes es va concentrar la producció de teixits de llana, que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaçar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani. La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de l'occident europeu fins ben entrat el segle XV. Va ser en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges, Gant, Yprés) es van convertir en seus d'una important i extraordinària escola pictòrica que, per a molts autors, suposa ja els inicis del Renaixement.

El flamenc derivava del gòtic internacional i fou l'últim període d'aquest. Va representar el perfeccionament de la pintura a l'oli, el detallisme i lluminositat, amb absència de moviment i un fort ús del simbolisme. Les temàtiques principals eren o el retrat, o bé religioses o profanes.

Renaixement (s. XV-XVI)

El renaixement va néixer a Itàlia i es va estendre ràpidament per Europa, canviant l'art fins al moment. Tingué lloc en un període temporal proper al descobriment d'Amèrica, que també contribuí a un canvi de pensament.

Es dividí en Quattrocento (A Florència) i Quincuecento (desplaçat a Roma). El final del Quincuecento donà lloc al manierisme.

El seu origen es deu a l'aparició dels mecenes, figures de la noblesa i reialesa, amb poder polític i econòmic, que patrocinaven els artistes. En van destacar els Mèdici, que dedicaren la seva fortuna a aquesta raó. Va ser un període marcat per l'avanç de la ciència (descobriments de Galileo i Copèrnic). Es va desenvolupar la impremta, que va contribuir a l'expansió de la cultura i l'humanisme.

Era època de grans monarquies absolutistes creixents, i fou en aquest moment en què es va produir la cissió del cristianisme, quedant dividits doncs en ortodoxos, luterans, protestants i catòlics. Així, el nord quedà marcat per l'austeritat cultural i artística (protestants), i el sud, catòlic, més decorativista.

En quant a l'art i la filosofia, va suposar el retorn al món grecoromà, donat que els renaixentistes consideraven l'Edat Medieval fosca i bàrbara. Buscaven doncs l'equilibri, la senzillesa i la bellesa, el naturalisme. Arquitectònicament, es parla de horitzontalitat, obres arquitravades, monumentalisme, ús de cúpules, columnates i arcs de mig punt. Destacaven els temes mitològics i religiosos, és a dir, el cristianisme, i també els retrats. El moviment no era pas uniforme, i presentava diferències notables en relació al país.

Van destacar Miquel Àngel, Brunelleschi i da Vinci.

Obres i autors

• Església de San Lorenzo (Brunelleschi)
• San Pietro in Montorio (Bramante)
• Villa Capra (di Pietro)
• David (Donatello)
• Pietat (Miquel Àngel)
• El naixement de Venus (Botticelli).
• L’escola d’Atenes (Rafael)
• Mare de Déu de les Roques (Da Vinci).
• Volta de la Capella Sixtina i Judici Final (Miquel Àngel)
• Dànae (Vecellio)
• L’enterrament del senyor d’Orgaz (el Greco)

Barroc (s. XVII-XVIII)

El període del Barroc, dividit en Barroc i Rococó, sorgí a la Roma papal, centre d'un art contrareformista que va derivar en un art exhuberant i influent a Europa, no com a un trencament del corrent anterior, sinó com a evolució del Renaixement. Es desenvolupà en els països catòlics: Itàlia, França, Espanya… Se situa en el segle XVII i va durar prop de 150 anys. És un període caracteritzat pels problemes d'oposició entre l'Europa Catòlica i la protestant, i així, per molts canvis polítics i territorials en quant a colonitzacions. Això marcà notablement les diferents formes artístiques, diferenciant-les.

Va néixer de l'espiritualitat, i està associat a la religió, vinculat a Roma, als Papes i a la defensa de les noves normes de la Contrarreforma Catòlica contra el protestantisme sorgida al Concili de Trento.

L'art barroc era utilitzat com un arma per part de les grans monarquies absolutes europees de l'època, que el veien com una gran demostració del seu poder. En una societat en la qual destacava sens dubte la burgesia, els mecenes (ja presents en el Renaixement) encara patrocinaven l'art del moment, que acostumaven a ser creat artistes complets (pintors, escultors i arquitectes tot en un).

L'Església, amb el nou estil, busca impressionar, emocionar, acollir al poble, fer propaganda de la fe catòlica que ha triomfat sobre els protestants. Vol despertar entre el poble una devoció, un fervor religiós que el reconforti de les seves angoixes, els seus dubtes i l'ajudi a superar la por a la mort, tan freqüent entre ells. És per tant un art teatral, passional, dramàtic i d'escenografia exagerada, el que rep el nom de theatrum sacrum.

A tall general fou un art molt dinàmic, marcat pel monumentalisme, la irregularitat i la exhuberància dels elements. Era dominat per un excessiu carregament i partia del principi de l'horror vacui. Jugava molt amb engany i l'artifici, amb elements que fugien de la naturalitat: en la pintura, en aquest sentit, destacava el clarobscur (tenebrisme), i en l'arquitectura, les façanes curvilínies i l'assimetria. Les figures eren volumètriques, amb cossos gruixuts.

Obres i autors

• Palau de Versalles (Louis Le Vau, Hardouin Mansart, Le Nôtre)
• Apol·lo i Dafne (Bernini)
• Oració a l’hort de Getsemaní (Salzillo)
• Judit i Holofernes (Artemisia Gentileschi)