Art Contemporani: Obres i Artistes Essencials del Segle XX i XXI

Art Contemporani: Anàlisi d'Obres i Artistes Clau

Leandre Cristòfol: Nit de Lluna (Surrealisme)

• Puresa formal, no figurativa.
• Desproveeix els objectes de la seva funció pràctica.
• Contraposició de la rigidesa del fus i la mobilitat de la corba de l'ou.
• Al·legoria de la seva mare i la seva infància. Homenatge als seus pares.

Antoni Tàpies: Creu i R (Informalisme)

Aquesta obra forma part de l'Informalisme, ja que l'artista fa servir la tècnica de la pintura matèrica (no només hi ha pintura, el quadre inclou sorra i pedres).

Llenguatge propi.

Andy Warhol: Sopa Campbell (Pop Art)

• Creacions inspirades en imatges d'objectes quotidians.
• Incorpora la cultura de masses, reflectint el món consumista.
• Fa referència a objectes que contemplem a diari.
• L'objectiu és enderrocar la frontera Art-Vida.
• El Pop Art s'integra plenament en la forma de producció industrial contemporània.
• Desig de «democratitzar» l'obra d'art. És un rebuig de la visió de l'obra d'art com una cosa única i irrepetible.
• Hi ha un desig de treballar com una màquina, adoptant un estil impersonal.
• Visió frontal, amb una lleugera perspectiva aèria.

Eduardo Chillida: Elogi de l'Aigua (Art Abstracte)

• La importància dels buits.
• El caràcter sòlid i el monumentalisme de l'escultura, que transmet majestuositat.
• Certa inclinació per les formes geomètriques, tot i mantenir l'abstracció (formes sense referència a la realitat).
• Aconsegueix fer-la semblar lleugera i ingràvida, desafiant les lleis de la física.
• Compenetració amb l'entorn; sembla que vol capturar l'aire.
• Relació amb el mite de Narcís (Metamorfosis d'Ovidi).

Louise Bourgeois: Maman (Expressionisme)

• Tancada i dinàmica: És tancada perquè les potes fan un lleuger moviment cap a dins per protegir la bossa, i dinàmica perquè tenim la sensació que l'aranya s'està movent.
• Hi ha un diàleg entre la fragilitat de l'aranya i la seva duresa, amb una superfície rugosa i imperfecta.
• Menyspreu cap al seu pare.
• Homenatge a la seva mare.

Mies van der Rohe: Pavelló Alemany (Funcionalisme)

• Planta lliure.
• Ús de columnes metàl·liques.
• Terrasses planes.
• Finestral continu.
• Lliure formació de la façana.

Frank Lloyd Wright: Casa Kaufmann (Organicisme)

• Composició geomètrica: plans verticals de pedra i horitzontals de formigó (encreuament i asimetria).
• El vidre facilita la comunicació amb l'exterior.
• S'inspira molt en l'Arquitectura Japonesa per l'elaboració d'espais interns que continuen i es confonen amb els espais exteriors; no hi ha un límit clar entre espais interns i externs.
• També va estar influenciat pels corrents racionalistes europeus.
• Conjuga ecologia i progrés (ideal organicista: natura i comoditats modernes).

Frank O. Gehry: Museu Guggenheim (Desconstructivisme)

• «Estructura colossal».
• Integració urbanística total en l'entorn.
• Reflex en l'aigua.
• Forma de vaixell? Referència a la tradició portuària de Bilbao.
• Fragmentació de la forma que explora els desequilibris de la geometria i l'experimentació formal.