Art del Renaixement: Venus, Primavera i Capella Sixtina
Clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,47 KB
Venus de Botticelli: Anàlisi Detallada
Tècnica: Tèmpera sobre tela.
L'anàlisi de la geometria de l'obra és interessant perquè ens permet comprovar que la posició de Venus s'ha desplaçat respecte a la línia central. Això transmet una sensació de moviment, tal com ho exigeixen les figures de Zèfir i Cloris. Es recupera el nu femení. Els seus contorns estan traçats amb un dibuix molt delicat, on predomina la línia sinuosa i sensual. L'obra es desentén del volum i la perspectiva tradicionals. La llum és homogènia i brillant, i els colors presenten tonalitats alegres.
La Primavera de Botticelli: Simbolisme Neoplatònic
Tècnica: Tèmpera sobre fusta.
Aquesta obra és un emblema mitològic de l'amor platònic. Botticelli idealitza la realitat a través de la seva formació neoplatònica. El simbolisme de l'obra es manifesta en l'estil pictòric, caracteritzat per:
- Un ambient nostàlgic i malenconiós.
- Absència de perspectiva tradicional.
- Sensualisme de les figures.
- Rostres delicats.
- Detallisme minuciós.
La narrativa visual mostra com, quan Zèfir atrapa Cloris, aquesta comença a transformar-se: de la seva boca surten flors i fulles que anuncien l'arribada de la Primavera. Així, es representa la deessa Flora com a encarnació de la Primavera.
La Capella Sixtina: Volta de Miquel Àngel
La volta de la Capella Sixtina, obra de Miquel Àngel, representa diversos temes de l'Antic Testament, juntament amb una sèrie de sibil·les i profetes que anunciaven l'arribada de Crist. A les llunetes sobre les finestres i als triangles situats damunt d'aquestes, es representen els avantpassats de Crist, mentre que a les petxines de la volta es narren quatre històries de la salvació del poble d'Israel.
Escenes de l'Antic Testament a la Volta
Seguint una exposició cronològica dels fets, observem les següents escenes principals:
- Déu separant la llum de les tenebres.
- La creació del Sol i els astres.
- La separació de les terres i les aigües.
- La creació d'Adam i Eva.
- El pecat original.
- L'expulsió del Paradís.
- El sacrifici de Noè.
- El Diluvi Universal.
- Noè embriagat.
Totes aquestes escenes estan envoltades per figures nues, els anomenats ignudi, juntament amb més profetes i sibil·les. Les escenes estan distribuïdes dins d'una decoració arquitectònica de pilastres i entaulaments fingits.
Estil, Restauració i Significat Profund
El resultat és una de les obres mestres de la pintura universal, recentment restaurada, destacant per la força del color i el tractament de l'anatomia humana. Els personatges són un cant al cos humà: massissos, monumentals, nus, amb postures variades i forçades que expressen tensió i dramatisme.
La representació de la creació d'Adam és considerada l'al·legoria més suggeridora i poètica de l'origen de l'ésser humà, com un ésser que participa de la divinitat. El detall aïllat de les dues mans que es toquen resumeix el misteri de la creació i de la vida humana. És una interpretació commovedora de Miquel Àngel, que ha convertit aquesta imatge en un autèntic patrimoni de la humanitat.