Art Gòtic a Catalunya: Escultures i Arquitectura

Retrata amb detall fidel els cinc integrants del Consell de Cent que van pagar un altar per a la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1443) i que van voler decorar-lo amb aquest retaule. Tots ells són presentats en actitud d'adoració de la imatge de la Mare de Déu, que duu els cabells deslligats com a símbol de virginitat, amb el Nen, que duu un penjoll de corall al coll com a símbol de la bona sort, acompanyats per Santa Eulàlia (patrona de la ciutat de Barcelona) i Sant Andreu, en la festivitat del qual s'elegien els cinc consellers principals del Consell de Cent. Tant el paviment com el medalló de la volta estan decorats amb l'escut de Barcelona. A la predel·la, actualment perduda, hi figurava una imatge de la Pietat, flanquejada per escenes de les vides de Santa Eulàlia i de Sant Andreu.

L'obra mostra la Mare de Déu amb proporcions harmonioses, coronada i amb el Nen al braç esquerre mentre amb la mà dreta li acaricia un peu. Jesús porta un colom a la mà esquerra, mentre que amb la dreta agafa la túnica de la seva mare. La imatge presenta un dinamisme compositiu marcat per una lleugera inclinació del cos de Maria. Aquesta inclinació rep el nom de hanchement, paraula francesa que designa el desplaçament del maluc de la Mare de Déu per tal de contrarestar el pes del Nen sobre el seu braç. Aquest lleuger moviment fa que l'escultura trenqui clarament amb qualsevol eix de simetria. Aquesta mobilitat, marcada a més pels nombrosos plecs de la túnica i pel subtil i dolç contacte filial entre ambdós personatges, accentua notablement el naturalisme de la composició. La mal·leabilitat del material utilitzat, l'alabastre, permet a l'escultor aconseguir uns acabats molt precisos. Això es pot apreciar en els detalls dels vestits i en la delicadesa i la precisió dels trets facials, que, juntament amb la naturalitat dels gestos, donen als personatges una expressivitat més humana. Originàriament, el conjunt estava policromat i el color s'acompanyava d'una lleugera pàtina daurada. El fet que, amb tota probabilitat, la pintura s'apliqués directament sobre el material, sense preparació prèvia, ha fet que es perdés.

Presenta la imatge de la Mare de Déu coronada com a reina del cel, portant al braç la figura del nen Jesús, que té agafat un colom amb la mà esquerra. Aquest recurs iconogràfic fa al·lusió a un dels relats de la infància de Jesús en els evangelis apòcrifs, segons el qual, una vegada, els ocellets de fang amb els quals jugava es van convertir en reals i van emprendre el vol. Aquest grup escultòric té l'origen en la imatge romànica de la Mare de Déu com a tron de la saviesa representada en el nen Jesús. El nou pensament gòtic influït per les teories franciscanes d'amor a la natura va fer-ne evolucionar la representació i va deixar enrere la simple funció de tron per passar a mostrar una relació amb Jesús molt més humana.

La Llotja està dividida en quatre espais: Sala de Contractació, Sala del Consolat de Mar, Pati dels Tarongers i Torre. Des de l'exterior es distingeixen dos cossos separats per una torre. A la dreta, la Sala de Contractacions presenta una façana amb una porta monumental d'arc apuntat, flanquejada per relleus escultòrics i grans finestrals decorats amb traceries. A l'esquerra, en l'edifici del Consolat de Mar, s'hi veuen els tres pisos que el componen: planta baixa amb finestres quadrangulars senzilles; planta noble, amb grans finestrals tripartits mitjançant columnes fines coronades per riques traceries i un tercer pis format per una galeria de finestres d'arc flamíger separades per contraforts coronats per pinacles, entre els quals hi ha vuit parelles de medallons amb figures d'herois, reis i déus.