Art Grec Antic: Ordres, Escultura, Urbanisme i Història

Ordres Arquitectònics Grecs: Dòric, Jònic i Corinti

Els ordres arquitectònics grecs són sistemes de proporció i decoració que defineixen l'estil dels temples i altres edificis. Cadascun té característiques distintives:

Ordre Dòric (a partir del segle VII aC)

• Simple i robust: Caracteritzat per la seva solidesa i absència de decoració a la base de la columna.
• Època: Predominant durant l'època arcaica.

Ordre Jònic (a partir del segle VI aC)

• Més esvelt: Presenta una columna més fina i elegant.
• Capitell amb espirals: Decorat amb volutes o espirals característiques.
• Època: Típic de l'època clàssica.

Ordre Corinti (a partir del segle IV aC)

• Decorat amb fulles d'acant: El seu capitell és ricament ornamentat amb motius vegetals, principalment fulles d'acant.
• Època: Desenvolupat durant l'època hel·lenística.

Escultura Grega Arcaica: Característiques Essencials

L'escultura arcaica (s. VIII-VI aC) es distingeix per:

• Símbol de puresa: Sovint representava figures ideals.
• Idealització: Les figures no buscaven un realisme absolut.
• Influència de l'art egipci: Es manifesta en la rigidesa i frontalitat.
• Ofrenes als temples: Moltes escultures eren ofrenes, sovint sostenint objectes que s'han perdut.
• Joventut i rigidesa: Representació de figures joves amb una postura rígida.
• Frontalitat i simetria: Les figures estan concebudes per ser vistes de front i presenten una clara simetria.
• No mida real: Les proporcions no sempre corresponien a la mida humana real.
• Somriure arcaic: Un lleu somriure en els llavis, característic d'aquest període.
• Ulls ametllats: Forma dels ulls allargada i estilitzada.

Escultura Grega Clàssica: Harmonia i Perfecció

L'escultura clàssica (s. V-IV aC) representa l'apogeu de l'art grec, amb característiques com:

• Cànons de bellesa: Establiment de proporcions ideals per a la figura humana.
• Postura relaxada i contraposto: Les figures mostren una postura més natural, amb el pes del cos recolzat en una cama.
• Lleu moviment: Sensació de dinamisme subtil.
• Originals en bronze, còpies romanes en marbre: Moltes obres originals de bronze s'han perdut i només es coneixen per còpies romanes de marbre.
• Simetria i proporció: Recerca de l'equilibri perfecte en les formes.
• Equilibri en el cos i l'ànima: Reflex de la filosofia grega que buscava l'harmonia entre l'aspecte físic i l'espiritual.

Escultura Grega Hel·lenística: Dinamisme i Emoció

L'escultura hel·lenística (s. IV-I aC) es caracteritza per un major dramatisme i expressivitat:

• Relleu (Alt/Baix): Ús extensiu de relleus amb diferents profunditats.
• Dinamisme i moviment: Figures amb postures complexes i gran sensació de moviment.
• Realisme: Major interès per la representació de la realitat, incloent-hi l'edat i les imperfeccions.
• Expressivitat i emocionalitat: Les obres transmeten sentiments intensos i dramatisme.

Urbanisme a l'Antiga Grècia: L'Organització de les Polis

L'urbanisme va ser un element de gran importància per a l'arquitectura grega, reflectint una societat complexa que necessitava edificis específics per a cada funció.

Condicionants de l'Urbanisme Grec

• Independència de les polis: Cada ciutat-estat (polis) es desenvolupava de manera autònoma.
• Topografia muntanyosa: El terreny accidentat influïa en la planificació urbana.
• Introducció de la democràcia a Atenes: Va generar la necessitat d'espais públics per a la participació ciutadana.
• Preocupació pel destí i teatralitat: Aquests conceptes també van influir en la disposició dels espais públics i edificis.

Les Polis Gregues: Estructura i Funcions

Les polis gregues estaven envoltades per un recinte emmurallat per a protecció. A l'interior, es distingien dues zones principals:

• Acròpoli: El Cor Religiós i Defensiu de la Ciutat

  És la part alta de la ciutat, un recinte emmurallat on se situaven els edificis religiosos més importants i que servia de lloc de refugi per a la població en cas d'atac.

• Àgora: El Centre Cívic, Comercial i Social

  És la plaça pública, el cor de la vida ciutadana. Era el lloc on es desenvolupaven les celebracions, assemblees, la justícia, les gestions administratives i les transaccions comercials.

Característiques Clau de l'Art Grec Antic

L'art grec es fonamenta en principis estètics i filosòfics que el fan únic:

1. Bellesa: Recerca de l'ideal estètic.
2. Harmonia: Equilibri i proporció en totes les seves formes.
3. Antropocentrisme: L'ésser humà com a centre i mesura de totes les coses.
4. Racionalitat: Aplicació de la lògica i la raó en la creació artística.
5. Proporcionalitat: Ús de cànons i mesures precises per aconseguir la perfecció.

Marc Històric de l'Art Grec: Períodes i Evolució

L'art grec es pot dividir en tres grans períodes, cadascun amb les seves particularitats:

Període Arcaic (s. VIII-VI aC): Orígens de l'Art Grec

Aquest període es caracteritza per l'aparició de les polis gregues i el desenvolupament de les primeres formes d'art independent, amb les escultures de kouroi i korai com a figures més representatives. Les figures encara eren rígides, però ja començaven a buscar un cert naturalisme.

Període Clàssic (s. V-IV aC): L'Apogeu de l'Art Grec

En aquesta etapa, Atenes viu el seu apogeu cultural, especialment durant l'època de Pèricles, amb grans monuments com el Partenó. Les escultures mostren un gran ideal de bellesa basat en l'harmonia, la proporció i l'equilibri, amb mestres com Fídies i Policlet. És l'època de l'art més perfeccionat i equilibrat.

Període Hel·lenístic (s. IV-I aC): Expansió i Expressivitat

Després de la mort d'Alexandre el Gran, l'art es fa més dramàtic i expressiu, amb escultures plenes de moviment i emoció, com el grup de Laocoont o la Venus de Milo. L'arquitectura es torna monumental i diversa, influenciada per altres cultures.