Art Hel·lenístic i Romà: Anàlisi d'Obres Clau

Teatre d'Epidaure: Fitxa Tècnica

• Teatre grec del segle IV aC.
• Obra de Policlet el Jove.
• És fet de pedra, seguint el sistema constructiu arquitravat propi de l'art grec.
• Pertany al període hel·lenístic.
• Es localitza al Peloponès, en el que havia estat el santuari d'Asclepi.
• Actualment encara s'utilitza.

Context Històric

Després de les guerres del Peloponès, les polis entraren en una profunda crisi econòmica, política i social, aprofitada per Filip (rei macedònic) per dominar tot el territori i annexionar-lo al seu reialme. El seu successor, el seu fill Alexandre el Gran, que arribà a fundar un imperi, la seva mort és la referència per datar l'inici del període hel·lenístic.

Característiques

• Els grecs es centraren en quatre grans construccions de caràcter públic: els temples, els teatres, els gimnassos i els estadis.
• Tota la història de l'art grec és la història d'una evolució, recerca de perfecció, harmonia, ritme i simetria.
• El teatre és un espai obert lligat a la natura.
• El teatre és un semicercle al voltant de l'orquestra.
• Al prosceni s'hi representava l'obra.
• La càvea està dissenyada a partir d'una simetria.

Iconografia

Tenia entre les seves funcions ser una escola de medicina (Asclepi tenia el do de la curació, representat com una serp).

Altar de Zeus a Pèrgam: Fitxa Tècnica

• Altar del segle IV aC.
• Obra d'autor desconegut.
• És fet de marbre, seguint el sistema constructiu arquitravat propi de l'art grec.
• Pertany al període hel·lenístic.
• Actualment és a Berlín.
• En els seus orígens era situat en un indret elevat i de topografia irregular de l'acròpolis de Pèrgam.

Context Històric

Alexandre el Gran conquerí l'imperi persa i es proclamà emperador. A la seva mort, els seus generals es repartiren el territori. La data de la mort d'Alexandre (323 aC) es pren com a referència per indicar l'inici de l'hel·lenisme, que dura fins l'any 129 aC, quan el territori ja era de la República romana. La divisió de l'imperi va fer néixer diferents escoles artístiques (obres de grans dimensions amb un marcat naturalisme i on domina una certa teatralitat perquè s'exageren les postures i s'expressen les emocions).

Característiques

• L'altar era dedicat a Zeus i Atena.
• En els relleus es representa la Gigantomàquia o lluita entre déus i gegants.
• Només s'ha conservat la part frontal.
• Perfecció, harmonia, ritme, simetria.
• Sistema constructiu arquitravat.
• L'altar es configura a partir d'un quadrat.
• Geometria i simetria són els elements que dominen tota la construcció.

Iconografia

• La decoració del fris de l'altar es relaciona amb la Gigantomàquia, la lluita entre els déus i els gegants.
• Al cantó est, Atena fa ús de tota la seva astúcia.
• Gea implora pietat a la deessa guerrera.
• L'altar més gran de l'antiguitat.
• Va ser descobert a finals del segle XIX per un enginyer alemany en unes excavacions arqueològiques.

Laocoont i els seus Fills

Fitxa Tècnica

• Escultura de grup, exempta.
• Els seus creadors foren Agesandre i fills (Polidor i Atenodor) de Rodes.
• És del segle II aC (període hel·lenístic).
• És una obra de l'escola de Rodes.
• És feta de marbre i la tècnica utilitzada és la talla.
• Es localitza als Museus Vaticans (Roma).

Context Històric

Aquesta obra pertany al període hel·lenístic, que s'inicia amb la mort d'Alexandre el Gran (323 aC) i es caracteritza per la fragmentació de l'imperi i el sorgiment de noves escoles artístiques amb un marcat naturalisme i teatralitat.

Característiques

• El conjunt escultòric és de temàtica mitològica.
• Atena envià dues serps de mar per matar el sacerdot i els seus fills.
• Perfecció, harmonia, ritme i simetria.
• Composició grupal.
• Els angles de visió s'ampliaven.
• L'obra podia contemplar-se circularment i des de qualsevol lloc la perspectiva del conjunt canvia (la frontalitat substituïda per una visió circular).
• L'obra respon a una composició piramidal, amb fortes diagonals per donar la sensació de moviment.
• El dramatisme de l'escena es veu en el rostre de Laocoont (l'escultor reflecteix el pathos i el sentiment de dolor).
• Contrast de textures, els jocs de llum i ombra que genera el contrast de volums i l'estudi anatòmic del cos.
• La presència dels fills ha fet plantejar la hipòtesi que hi eren afegits o eren obra d'algun ajudant de l'escola.
• Originàriament, només hi havia un fill, però en època romana se li afegí un segon.

Iconografia

• El Laocoont és una representació del dolor humà.
• El sacerdot Laocoont assisteix impotent a la mort dels seus fills i la pròpia.
• En el període hel·lenístic es perd el sentit religiós de l'art.
• Miquel Àngel (segle XVI) va quedar impressionat per aquesta escultura, trobada l'any 1506 entre les runes del Palau de Titus a Roma.
• El conjunt és barroquisme escultòric perquè representa els cossos en el moment de màxima tensió i dinamisme.

August de Prima Porta

Fitxa Tècnica

• Escultura exempta de l'emperador August.
• Originàriament era una escultura en bronze que fou acabada l'any 19 aC, però està desapareguda.
• L'escultura conservada, de marbre, és del final del regnat d'August, de l'any 14 dC.
• És d'autor desconegut.
• Estava policromada.
• Es va trobar l'any 1863 a Prima Porta, Roma.
• Actualment es troba a Roma, als Museus Vaticans.

Context Històric

El període Imperial de l'art romà s'inicia al final de les guerres civils romanes. L'any 31 aC, el nebot i successor de Cèsar, August, va derrotar Marc Antoni i Cleòpatra a la batalla d'Àccium, guanyant Egipte per a Roma. Amb aquesta victòria el senat li atorgà el títol de princeps. August va regnar durant 41 anys i va posar fi a les guerres de conquesta i establí una maquinària burocràtica imperial. Aquesta escultura és una representació de l'emperador August, i commemorava les últimes victòries de l'emperador durant el seu regnat. L'escultura romana està molt influïda per l'escultura grega. Els romans mantingueren l'ús del bronze i del marbre com a principals materials i introduïren el retrat, d'influència etrusca.

Característiques

• L'escultura és un retrat idealitzat de cos sencer de l'emperador August, que es va manar fer arran de la seva mort, representat com a emperador.
• La seva funció és honorífica.
• Es mostra una clara influència grega: la proporció del cos és set vegades el cap.
• Contrapposto (l'escultor dona equilibri a l'obra amb dues diagonals).
• Figures de naturalitat i moviment.
• Estudi anatòmic del cos (parts ben definides).
• Contrast de textures (de la pell amb la cuirassa).
• Rostre idealitzat (naturalisme, encara que no expressa emocions).

Iconografia

L'estàtua representa el poder i la glòria personificades en la persona d'August. Composició escultòrica plena de simbologia:

• Signe d'autoritat.
• Els peus descalços simbolitzen la seva deïficació.
• El dofí de Venus amb l'Eros al damunt fa contrapès al ser de marbre.
• La cuirassa ens presenta l'emperador en el seu rol de dirigent i els relleus contenen narracions de les seves victòries i de la seva relació amb els déus.