Art i Història al Segle XIX: Realisme, Impressionisme i Simbolisme

Context Històric i Sociocultural del Segle XIX

La segona meitat del segle XIX es va caracteritzar per una sèrie d’esdeveniments històrics de gran transcendència política i social:

• La unificació italiana (1861).
• El reordenament de grans imperis, incloent-hi Alemanya (1871).
• La caiguda del Segon Imperi i l’adveniment de la Tercera República a França (1870).
• La consolidació dels EUA després de la Guerra de Secessió (1861-1865).

Transformacions a Espanya i Canvis Socials

A Espanya, el panorama polític es va veure alterat per la Revolució del 1868, per un canvi dinàstic, per la proclamació de la Primera República i per la Restauració monàrquica, a més de les successives pèrdues colonials.

A tot això s’hi afegiren les transformacions socioculturals clau:

• L’afirmació de la burgesia com a gran consumidora d’activitats culturals.
• La mercantilització de l’art i una nova forma de relació entre l’artista i el client.

El creixement demogràfic, la major concentració urbana, el desenvolupament industrial i els canvis en les comunicacions (especialment el ferrocarril), van dur al replantejament de les necessitats urbanístiques de les grans ciutats i a la substitució del treball artesà pel treball mecànic.

L'Art i l'Eclecticisme

L’art va apel·lar al gust de les classes dominants amb la producció d’obres diverses que s’integren en un tot unitari (eclecticisme). Es van produir una sèrie de moviments que van donar lloc a les Avantguardes del segle XX.

Realisme: Objectivitat i Vida Quotidiana

És un moviment de la segona meitat del segle XIX que aspira a reflectir la realitat quotidiana de manera objectiva.

Els artistes realistes van buscar en el món quotidià i modern les principals característiques, allunyant-se de temes sobre déus i herois del període clàssic. Pagesos i treballadors urbans van ser els protagonistes.

Tècniques i Temes del Realisme

• L’artista utilitza el coneixement de la perspectiva per crear la il·lusió d’espai.
• Desenvolupa una vista aèria superior, mostrant la visió del paisatge o els detalls de l’escena.
• Els volums estan molt ben representats per la gradació de color, llum i ombra.
• Hi ha una preocupació per representar la textura, l’aparença real de l’objecte.
• El disseny i la tècnica per representar el cos humà és perfecte.
• Tracten temes d’ordre polític i social.

Impressionisme: Llum, Color i Subjectivitat

Les característiques de l'impressionisme són molt clares i intenten plasmar sobretot la llum i els efectes d’aquesta en els paisatges i moments agradables de la vida, sense treure protagonisme a allò que reflecteix. Com el realisme, aquest moviment també tracta temes de la vida quotidiana.

La diferència és que en l'impressionisme, les obres mostren la impressió de l’autor de forma subjectiva.

El paisatge, potser, és la gran estrella de la pintura impressionista.

Els pintors tendien a pintar lliurement, de forma solta i despullada, utilitzant petites pinzellades fragmentades.

Postimpressionisme: Forma, Dibuix i Expressivitat

El postimpressionisme suposa una recuperació de la importància del dibuix i la preocupació de captar també l’expressivitat de les coses.

Els artistes s’interessen per la construcció de la forma, el dibuix i l’expressivitat dels objectes i figures humanes. Fan creacions imaginatives a base de pinzellades expressives que intenten expressar l’angunia i el desconsol interior. Hi ha un interès per l’exòtic i els baixos fons.

Simbolisme: Món Fantàstic i Reacció Naturalista

Com a reacció a la temàtica naturalista va sorgir aquest moviment. Els simbolistes van tenir preferència per la representació de temes bíblics o mitològics, impregnats d’elements que evoquen el món fantàstic propi dels somnis. La dona va ser un tema força recurrent.