Art Medieval: Romànic, Bizantí i Islàmic - Glossari

Art Bizantí

Icona: Pintura sobre fusta amb la representació de Crist, de la Mare de Déu o d’un sant, que, segons la tradició, conserva l’essència del personatge representat, motiu pel qual té una evolució estilística mínima.

Petxina: Cadascun dels quatre triangles curvilinis sobre els quals descansa directament l’anell de la cúpula.

Planta basilical: Tipus de planta rectangular que consta de tres o cinc naus.

Volta d’aresta: Volta generada per la intersecció de dues voltes de canó.

Període iconoclasta: Contrari al culte i a la representació d’imatges sagrades o icones.

Art Musulmà

Mesquita: Edifici dedicat a l’oració comunitària en l’islam. Està orientat a la Meca i consta d’una sala d’oració, l’alquible, el mihrab, la maqsura i el minaret.

Hàram: Sala de la mesquita destinada a l’oració, formada per naus perpendiculars a l’alquible.

Maqsura: Espai que precedeix el mihrab a la mesquita, normalment cobert amb una cúpula. Era el lloc del califa.

Mocàrab: Prismes o elements geomètrics col·locats en posició vertical i que pengen del sostre, com les estalactites. Serveixen de decoració en l’art islàmic.

Arc lobulat: Arc format per lòbuls, característic de l’art musulmà. Si està format per tres lòbuls es diu trilobulat i si en té més de tres, polilobulat.

Mihrab: Espai en forma de nínxol, que constitueix la part més important de la mesquita, perquè marca la direcció a la Meca, lloc sagrat de l’islam.

Art Romànic

Girola: Deambulatori.

Transsepte: Nau transversal d’una església que forma una creu amb la nau principal.

Horror vacui: Terror al buit. S’aplica a la concepció artística partidària de no deixar cap espai de l’obra plàstica sense treballar ni decorar.

Absis: Recinte en forma semicircular en què s’acaba una estança, una església o una nau.

Planta de creu llatina: Terme utilitzat per designar la planta d’una església, en la qual el transsepte divideix la nau principal en dues parts desiguals, sent la de l’absis més curta.

Nau central: Part central d’una església que, situada entre columnes o murs, comprèn des de l’entrada fins al presbiteri.

Cimbori: Torre de planta quadrada o octagonal que s’alça damunt el creuer d’un temple cristià perquè hi entri llum.

Nàrtex: Galeria que envolta l’atri o pati d’una basílica i que estava destinada als catecúmens, és a dir, a les persones que es preparaven per ser batejades.

Mare de Déu: La Mare de Déu en l'art romànic és una representació artística de Maria, mare de Jesús, que destaca per la seva rigidesa i simbolisme. És una figura central en la iconografia religiosa d'aquest període i es representa com un tron per al Nen Jesús, destacant el seu paper com a Mare de Déu.

Maiestas Domini: Crist en Majestat. Pantocràtor. Una iconografia del cristianisme tant en pintura com escultura.

Refectori: Menjador dels religiosos d’un monestir o d’un convent. Generalment, és rectangular, s’hi accedeix pel claustre i està situat a la galeria oposada a l'església.

Perspectiva jeràrquica: Recurs plàstic en el qual les figures més importants socialment són més grans que les altres figures que les acompanyen.

Arc de mig punt: Arc format per una semicircumferència. És típic de l’art romà i del Romànic.

Arquivolta: Conjunt d’arcs abotzinats que emmarquen la cara frontal d’un arc o d’una portada romànica o gòtica.

Frontal d’altar: Parament de fusta, metall, pedra o seda que adorna el davant d’un altar.

Pintura al Fresc: Pintura que es fa a parets i sostres amb colors dissolts en aigua de calç i estesos sobre una capa d'estuc fresc.

Teofania: Aparicions de Déu o d'éssers angèlics que es narren en diferents episodis bíblics.

Tetramorf: Representació conjunta dels símbols dels quatre evangelistes. L'àngel, de sant Mateu; el lleó, de sant Marc; el bou, de sant Lluc i l'àguila, de sant Joan.

Evangelistes: Els evangelistes són els autors respectius dels evangelis canònics; això és, Mateu, Marc, Lluc i Joan.

Apòstols: Són representacions dels dotze deixebles de Jesús, seleccionats per ell per difondre el seu missatge i liderar la primera comunitat cristiana.

Judici Final: És una representació iconogràfica que mostra el moment bíblic en què Crist jutja la humanitat al final dels temps, segons el Nou Testament.

Dextra Domini: És un símbol que representa la intervenció directa i divina de Déu en els afers humans. Consisteix en una mà dreta emergint des dels núvols o des d'un cercle de llum, sovint en contextos sagrats com la creació, l'elecció divina o la protecció.

Agnus Dei: És una expressió llatina que significa"Anyell de Dé". Té un origen religiós i fa referència a Jesucrist com a símbol del sacrifici redemptor. Aquesta expressió s'utilitza en la litúrgia cristiana, especialment durant la missa.

Anunciació: És la representació de l'episodi bíblic on l'arcàngel Gabriel anuncia a Maria que serà la mare de Jesús, el Fill de Déu.

Epifania: Es refereix a la representació de l'adoració dels Reis Mags a l'infant Jesús. Simbolitza la manifestació de Jesús com a Salvador per a totes les nacions, representades pels tres Reis.

Visitació: Visita que, segons l'evangeli cristià, va fer la Verge Maria a la seva cosina santa Isabel, i en què aquesta va conèixer la concepció virginal de Maria.

Martiri: Es fa servir per descriure les representacions de personatges que han sofert un gran patiment o mort per una causa religiosa, ideològica o patriòtica.

Períodes Artístics

• Paleocristià: Es refereix a les primeres manifestacions artístiques creades per les comunitats cristianes entre els segles III i VI dC.
• Bizantí: L'art bizantí és l'estil artístic que es va desenvolupar a l'Imperi Bizantí des del segle IV fins a la caiguda de Constantinoble el 1453.
• Islàmic: Segles VII al XV; L’art islàmic va néixer al segle VII amb la formació de l’islam i l’expansió dels primers califats. Va durar fins a finals de l’edat mitjana.
• Hispano-Musulmà: L’art hispanomusulmà es va originar a Al-Àndalus després de la conquesta musulmana de la península Ibèrica el 711.
• Romànic: Al segle X es consolida una nova societat després de la invasió de pobles germànics per tot l’antic imperi romà d’occident com ara els visigots. És l’època de l’Alta Edat Mitjana.