Art Romànic: Arquitectura, Escultura i Pintura

Arquitectura

L'estil religiós de l'art romànic fa que catedrals, esglésies i monestirs siguin les edificacions més representatives del període. En primer lloc, aquests edificis s'orientaven d'est a oest, de tal manera que el primer raig de llum solar (llum de Crist) entrés per l'absis i que l'últim ho fes per la portalada principal. En segon lloc es recupera el transsepte, un espai format per una o més naus que creuen perpendicularment el cos longitudinal (forma de creu). A l'interior destaquen les voltes de canó, arc faixons i voltes d'arestes.

Escultura

Va estar fortament vinculada a l'arquitectura. Amb la intenció no tan sols de decorar, sinó també d'acompanyar les lectures de la Bíblia, el recinte eclesial i monacal es va transformar en una mena de llibre d'imatges. Formalment, en aquest tipus d'escultura s'hi poden distingir les característiques següents:

• Figures hieràtiques, rígides i inexpressives.
• Falta de perspectiva i absència de fons arquitectònics.
• Tendència a omplir tot l'espai compositiu, efecte conegut com horror vacui (por al buit).
• Ús de la perspectiva jeràrquica (com més important més gran).
• Tendència a la geometrització i la simetria de les formes.
• Ús de la policromia.

Pintura

Igual que l'escultura, va estar lligada a l'arquitectura. En aquest sentit, les dues manifestacions principals van ser: pintura mural al fresc, que decorava murs, les voltes i els absis de les esglésies, i la pintura al tremps sobre fusta, utilitzada en frontals d'altar. El predomini de la temàtica religiosa fou absoluta. Les històries de l'Antic i Nou Testament van proporcionar als artistes múltiples motius d'inspiració. Les característiques d'aquesta pintura compartida amb l'escultura són:

• Adaptació de les figures a l'espai físic i al marc.
• Absència de perspectiva i tendència a crear fons monocromàtics en comptes de paisatges.
• Horror vacui (por al buit) o tendència a omplir tot l'espai compositiu.
• Perspectiva jeràrquica, és a dir, representar més gran el personatge més important.
• Tendència a la geometrització i simetria de les formes.
• Variat cromàtica de tonalitats intenses.