Art Romànic Català i Francès: Avià, Batlló i Moissac

Frontal d'Altar de Santa Maria d'Avià (s. XIII)

Frontal d'altar de Santa Maria d'Avià, del segle XIII. Autor desconegut. El material de suport és fusta i la tècnica pictòrica és el tremp. Es troba al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) i és d'estil romànic amb una marcada transició al gòtic.

Context

El model més normal de frontals d'altar romànics, com el de Santa Maria d'Avià, és de fusta i s'hi pintaven escenes de temàtica religiosa que giraven entorn del tema central que presideix la composició.

Característiques

Dedicat a la Verge Maria, té una funció religiosa. La tècnica pictòrica és el tremp: barrejar rovell d'ou amb el pigment i aigua; la pintura s'assecava per evaporació. El frontal té una superfície rectangular amb un element central on es troba representada la Mare de Déu amb el Nen (Theotokos). Als costats del registre central es divideixen dos registres més de manera molt regular, la qual cosa dona una composició d'harmonia i equilibri, que s'aconsegueix amb l'ús que l'autor fa dels colors. Aquesta gamma cromàtica dominant és d'influència bizantina (com el Pantocràtor de Taüll).

També presenta elements de transició del romànic al gòtic:

Elements Romànics:

• Model no natural sinó simbòlic (figures expressives però poc reals).
• Ordenació segons l'ordre jeràrquic.
• El dibuix domina sobre el color.
• Rigidesa i hieratisme de la postura (concepte de Tron de Saviesa).
• No hi ha referents de temps ni espai al fons.
• Les figures se sotmeten a un marc arquitectònic artificial, recordant la subordinació de la pintura i l'escultura a l'arquitectura.

Elements Gòtics:

• La voluntat de representar moviment en les figures (Nen Jesús, Reis d'Orient).
• L'hieratisme romànic ha cedit pas a una certa comunicació entre les figures.
• El trencament de la rigidesa en la postura entre Jesús i la Verge (la Verge l'aguanta amb les mans).
• El detallisme en les robes i el seu volum.

Iconografia

Temes representatius del període d'iconografia cristiana. Es representen quatre escenes relacionades amb el Nou Testament, al voltant de la figura central de Maria i Jesús:

1. L'Anunciació i la Visitació a Santa Elisabet.
2. El Naixement de Jesús.
3. L'Epifania (Adoració dels Reis Mags).
4. La Presentació al Temple.

Majestat Batlló (Talla Policromada, s. XII)

Talla de fusta policromada del segle XII. És una escultura exempta realitzada probablement en un taller de Ripoll. L'elaboració segueix les pautes de l'escultura romànica. Es troba al MNAC.

Context

Alta Edat Mitjana. [...] El nom de la talla prové del col·leccionista Enric Batlló, que la va comprar a un antiquari. Originalment, l'escultura estava coberta per un vernís que enfosquia la seva policromia. Els crucifixos es van començar a representar a partir del segle IV.

Característiques

Té una funció religiosa i litúrgica. Representa la imatge de Crist segons el model oriental (Christus Triumphans), ja que no mostra pena ni sofriment, amb els ulls oberts i la mirada distant, simbolitzant el seu triomf sobre la mort. Va vestit amb una túnica de màniga llarga (colobium) que està guarnida amb motius geomètrics i colors vius, ocultant les ferides del seu cos. Els braços estesos en creu i rectes no mostren cap tensió ni postura forçada. La seva rica policromia original reforça la relació simbòlica entre Crist i la creu. La seva composició escultòrica destaca pel seu marcat antinaturalisme i hieratisme, excepte el rostre i el cabell, que estan tractats amb més detall. La Majestat Batlló vol transmetre la divinitat de Crist, la seva autoritat i el seu triomf sobre la mort. Té una funció didàctica. Influència bizantina: L'ornamentació de la túnica recorda rics teixits orientals.

Iconografia

Aquesta representació de Crist Majestat o Christus Triumphans (Crist triomfant a la creu, vestit i amb ulls oberts) prové de models orientals i simbolitza el triomf sobre la mort. Es diferencia del Christus Patiens (nu, sofrent i amb ulls tancats), més comú posteriorment, que emfatitza el patiment humà de Jesús per redimir els pecats.

Portalada de Sant Pere de Moissac (Relleu, s. XII)

Relleu romànic que correspon al timpà de la portalada de l'església abacial de Sant Pere de Moissac (França), de principis del segle XII. Autor desconegut. És un relleu en pedra, originalment policromat.

Context

Alta Edat Mitjana. [...] L'abadia de Sant Pere de Moissac pertanyia al comtat d'Aquitània i mantenia estretes relacions amb l'Abadia de Cluny, des d'on s'impulsava la construcció i decoració de les esglésies i monestirs romànics.

Característiques

Té una clara funció didàctica (ensenyaven als fidels, majoritàriament analfabets, episodis bíblics i dogmes de fe) i doctrinal, representant el tema del Judici Final o la Maiestas Domini (Crist en Majestat) segons la visió de l'Apocalipsi.