Art Romànic i Gòtic: Característiques, Iconografia i Estils Clau

Art Romànic: Característiques Generals

L'art romànic es distingeix per una sèrie de trets comuns en la seva pintura i escultura:

• Objectiu pedagògic i docent de les imatges: Comunicar la paraula de Déu. L'art és una forma ampliada de culte.
• Vinculació de pintura i escultura amb l'arquitectura: Les formes i figures s'adapten al marc arquitectònic, per això, de vegades es donen desproporcions en funció de l'espai. Es tendeix a l'horror vacui (por al buit).
• Absència de perspectiva i fons paisatgístic o arquitectònic: Les composicions segueixen una ordenació jeràrquica, amb les figures principals al centre i més grans.
• Solemnitat i hieratisme en les figures: Rostres inexpressius, falta de volum, ulls grans i desproporcionats.
• Tendència a la geometrització i simetria de les formes.
• Recerca del simbolisme, l'expressivitat i la fidelitat a la narració bíblica.
• L'escultura i la pintura són fruit d'una elaboració intel·lectual: Presenten un fort antinaturalisme.
• A la segona meitat del segle XII: Les figures mostren més moviment i naturalisme (amb l'arribada del Gòtic).

Iconografia Romànica Clau

Alguns dels temes iconogràfics més recurrents en l'art romànic inclouen:

• Pantocràtor: Crist omnipotent, representat en cos sencer i assegut en un tron, amb la mà dreta en posició de beneir i l'esquerra amb el llibre sagrat. Té cabells llargs, barba i aureola. Altres símbols associats són l'Alfa i l'Omega (principi i fi) i la mandorla (marc oval que l'envolta).
• Tetramorf: Símbols dels quatre evangelistes que envolten la mandorla i la figura de Crist: Sant Mateu (àngel), Sant Marc (lleó), Sant Lluc (bou) i Sant Joan (àguila).
• Judici Final: Crist Jutge al mig de la composició, en un tron i emmarcat per una mandorla, amb la mà dreta alçada assenyalant el cel i l'esquerra indicant l'infern.
• La Verge Maria amb Jesús infant: Assegut sobre ella en un tron.
• Devallament de la Creu.
• Crucifixió.

També són habituals les al·legories d'animals, monstres i vegetals.

Exemples Destacats de l'Art Romànic

• França:
  • Portalades de Sant Serni de Tolosa
  • Sant Llàtzer d'Autun
  • Sant Pere de Moissac
  • Santa Fe de Conques
• Espanya:
  • Portalades de Santiago de Compostel·la: Pòrtic de la Glòria i Porta de les Plateries.

La policromia en l'escultura era habitual.

Manifestacions de la Pintura Romànica

La pintura romànica es va manifestar principalment en:

• Pintura mural (fresc)
• Pintura sobre taula
• Miniatures o llibres il·lustrats

Pintura Romànica a Espanya

• Catalunya: Estil on destaca la simetria compositiva, el hieratisme, la frontalitat i la monumentalitat. Absència de fons paisatgístic i arquitectònic, de vegades amb algunes columnes o arcs. Fons de franges horitzontals de colors plans. Figures sense volum, envoltades per una línia gruixuda. Estilització i allargament dels cossos. No es representa la llum ni les seves fonts. Influència bizantina.
• Castella: Ús de la línia de contorn, colors plans, gamma cromàtica reduïda (ocres i terrosos). Absència de volum. Caràcter dinàmic i expressiu. La principal diferència amb la zona catalana i italiana és la influència francesa o carolíngia.

Art Gòtic: Manifestacions Artístiques

Les principals manifestacions de la pintura gòtica són:

• Pintura mural (fresc)
• Retaule: Estructura de fusta gran amb pintures o escultures, situada darrere l'altar.
• Miniatura: Il·lustració de llibres.

Estils Principals de l'Art Gòtic

Quatre estils es van desenvolupar en llocs i moments diferents:

• Gòtic Lineal (1200-1330): França i Anglaterra.
• Trecento Italià (segle XIV).
• Gòtic Internacional (1350-1440).
• Gòtic Flamenc (segle XV).

Característiques Generals de l'Art Gòtic

• Naturalisme i expressivitat de les figures.
• Interès per representar la profunditat espacial.
• Valoració de la llum i la matisació tonal dels colors, potenciant el volum.

El Trecento Italià: Precursor del Renaixement

Des del Duecento fins al Trecento, la pintura italiana es deslliga de les formes rígides i planes sobre fons daurats, apostant per característiques que preparaven el Renaixement. Dues escoles principals: la sienesa i la florentina.

L'Escola de Siena: Elegància i Simbolisme

Estil delicat, elegant i simbòlic, amb influència bizantina en el fons daurat i l'estilització de les figures, i del gòtic francès lineal. No es van interessar pel predomini de les línies de dibuix.

Autors Destacats de l'Escola de Siena

• Simone Martini (L'Anunciació)
• Duccio di Buoninsegna (Maestà de la Verge)
• Germans Ambrogio i Pietro Lorenzetti (Al·legoria del Bon i del Mal Govern)

L'Escola de Florència: Realisme i Volum

Van desenvolupar més la representació natural, potenciant el volum i la profunditat mitjançant l'ampliació natural de la llum i el color. Hi ha referències espacials, estudis anatòmics, expressivitat corporal i gestual.

Autors Destacats de l'Escola de Florència

• Cimabue (Maestà, Crist crucificat)
• Giotto (Sant Francesc predicant als ocells, Lamentació sobre Crist mort, El bes de Judes)

La Pintura Flamenca: Innovació i Detall

La pintura flamenca es desenvolupa a Flandes i els actuals Bèlgica i Països Baixos.

Característiques de la Pintura Flamenca

• Introducció de la tècnica de pintura a l'oli: I format petit (retaules).
• Minuciositat i detallisme.
• Gran realisme, naturalisme i humanització: Amb figures vestides amb indumentària de l'època i situades en interiors flamencs.
• Preocupació pel paisatge: Fons arquitectònics i representació de la profunditat.
• Simbolisme ocult: En els objectes i colors.