L'Art Romànic (S. X-XII): Context Històric i Espiritualitat

L'Art Romànic (Segles X-XII)

Context Històric i Social

• Sorgeix a la part occidental de l’Imperi Romà, conquerida pels pobles no romans. Aquests pobles tenien una cultura d’arrelament a la terra, sent majoritàriament pagesos i ramaders.
• La seva motivació per conquerir terres no era l'imperialisme, sinó la necessitat de trobar terreny cultivable per a la supervivència.
• Davant el caos i la inestabilitat dels segles anteriors, l’ésser humà fuig de les grans acumulacions de persones (atacades per les irrupcions dels pobles “bàrbars”) i busca una parcel·la de calma i tranquil·litat al camp.

Aquest fet, entre altres raons, va donar lloc a la creació de monestirs en espais apartats. Així doncs, podem dir que l’art romànic no sorgeix com un moviment o en un ambient de caire expansiu, sinó, al contrari, en un context de replegament.

Conseqüències Artístiques i Espirituals

L’art romànic té el seu origen en la vida al monestir sota els preceptes establerts en les Regles Benedictines, redactades per Sant Benet: humilitat, abnegació i obediència. D’aquesta forma, l’art romànic s’establirà al monestir i a les esglésies.

La Temàtica Religiosa: Judici i Redempció

• El que es busca és viure amb uns preceptes que ja són coneguts: la paraula de Déu.
• Aquest aïllament i situació convulsa fan que el cel no sigui entès com quelcom que es pugui gaudir en aquest món, sinó com allò que s’ha d’aconseguir.
• És per això que allò que trobarem en el seu art no és tant la bondat de Déu sinó la Resurrecció de Déu i el Judici Final. La temàtica religiosa ens indica que la bondat i el patiment són elements importants de cara al judici final.

El que esdevé important és la conducta a la terra i les conseqüències de no fer cas a les normes dictades per Déu. La part macabra i diabòlica entra amb força dins de l’art Romànic, ja que ensenya a veure les conseqüències de contradir la paraula divina.

Es pot observar com la maldat és situada fora de l’església. El pelegrí, portador de pecat abans d’entrar a l’església, pot observar al timpà (part de l’església situada a la porta) la vida que l’espera si no viu d’acord amb els preceptes de l’Església. Ara bé, si vivim sota els preceptes religiosos podrem guanyar el cel, serem redimits, i se’ns obriran les portes del cel (simbolitzades per la clau de Sant Pere).

Aquestes portes són les de la mateixa església, on en el seu interior se’ns mostra d’una forma estètica i didàctica els beneficis divins. És una experiència sensorial on podem experimentar la nostra realitat davant de Déu (una sensació de pau en ser buidats davant de Déu, reconeixent que no som res).

L'Experiència Mística i l'Ascetisme

En els monestirs, l’experiència mística no es troba tan sols en una experiència estètica (cosa que sí que succeeix més en l’art Bizantí), sinó que ve acompanyada també amb una forma de ser i de viure:

• Treball manual.
• Oracions sense parar.
• Poc menjar (dejuni).
• Molta rutina.

Duent aquest estil de vida s’adquireix una experiència mística, i fins i tot propera a l’èxtasi. Orar totes les persones juntes, fer dejú, treballar, copiar llibres... Doncs l’única forma que podem arribar a Déu no és en la seva plenitud sinó sota la nostra condició humana; no som res davant d’Ell.

No és la bellesa, sinó la forma d’actuar i comportar-nos, el que ens durà al cel i el que ens posarà en contacte amb Déu. Per aquesta raó, a l’interior de l’església o als monestirs romànics no es troben elements que distreguin la nostra ànima. No es busquen grans coses o colors llampants; fins i tot el menjar saborós era mal considerat.

La vida és quelcom per arribar a un estat de tranquil·litat ascètica (reduir les necessitats al mínim), sent per això que la seva decoració és austera.