Art i Urbanisme a Grècia i Roma Clàssiques

Art i Urbanisme a Grècia i Roma Clàssiques

Context Històric

Síria, Mesopotàmia i les Illes Britàniques van ser escenaris de grans canvis. L'any 509 aC, els etruscs van ser expulsats. No es parla d'un article romà fins al segle II aC, però cal diferenciar dos períodes:

• Republicà (segles III-I aC): Influència de formes culturals gregues i etrusques.
• Imperial (segles I aC - V dC): Art tardoromà (segle III dC).

Característiques Generals de l'Art Romà

Conceptes com home, natura, raó, harmonia i bellesa, pilars fonamentals de la gènesi creativa de l'art grec, van ser model i referència per a l'art romà i les seves reinterpretacions renaixentistes i neoclàssiques. Les formes arquitectòniques i escultòriques van abandonar el monumentalisme d'estil oriental precedent i es van orientar cap a la bellesa, l'harmonia i la proporcionalitat en relació amb l'ésser humà.

Urbanisme Grec

L'urbanisme grec va estar condicionat per tres factors:

1. El caràcter independent de les polis.
2. La topografia muntanyosa del terreny.
3. La introducció de la democràcia a Atenes.

Les polis hel·lenes es van organitzar a l'interior d'un recinte emmurallat per fer front als conflictes bèl·lics al llarg de la història de Grècia clàssica. L'Acròpoli, la zona més alta i fortificada, acollia els edificis sagrats. A més, van sorgir elements urbanístics de tipus social, econòmic i polític, organitzats al voltant de l'Àgora, centre de la vida democràtica de la polis, on se celebraven assemblees polítiques, celebracions públiques, etc.

Urbanisme Romà

Els romans van aplicar a tota ciutat de nova construcció un sistema d'ordenació geomètrica en quadrícula, basat en el traçat dels campaments militars primitius. La ciutat es dividia en quatre parcel·les separades per dos carrers principals: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest). A l'encreuament s'hi situava el fòrum. Les vies de comunicació van tenir una gran importància. La Via Augusta, principal via del sistema, unia Roma amb Cadis, passant per Tarragona. També van destacar els aqüeductes i els ponts, encarregats de portar aigua als nuclis urbans des de pantans o rius, com l'Aqüeducte de Segòvia.

Pintura Romana

Estil d'Incrustació (mitjan segle II aC - principis segle I aC):

Amb una intensa influència grega, aquest estil es caracteritza per la imitació de grans lloses de marbre o columnes, com a la Casa dels Grifs a Roma.

Estil Arquitectònic (principis del segle I aC):

Aquest estil, desenvolupat a Roma, pintava elements arquitectònics com si la paret s'obrís a l'exterior, creant una sensació il·lusionista. Incorporava escenes mitològiques, paisatgístiques o humanes al centre del mur, com a petites finestres. Exemples d'aquest estil són la Vil·la de Fannius Sinistor a Boscoreale (segle I aC) i els frescos de la Vil·la dels Misteris a Pompeia.

Estil Ornamental (segle I aC):

Desenvolupat sota la moda imposada des de la cort imperial d'August, va substituir el segon estil. Presentava arquitectures fantàstiques i perspectives impossibles que s'obrien com finestres a un món imaginari al mig de les parets, sense ocupar tot el mur. Un exemple és el jardí imaginari de la Vil·la de Lívia a Prima Porta (Roma, segle I aC).

Estil Il·lusionista (després del terratrèmol del 62 dC a Pompeia):

Aquest estil va recuperar les arquitectures del segon estil, però amb major presència d'escenes mitològiques, amoroses, picaresques i de la vida quotidiana i familiar. Incorporava escenes teatrals amb cortinatges, telons i màscares, com es pot veure al fresc de la Casa de Marc Lucreci (segle I dC).