Artesans, Gremis i Comerç a la Ciutat Medieval

El Desenvolupament Econòmic

Artesans i Gremis

La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció d'objectes manufacturats. Els artesans d'un mateix ofici, o gremi, s'agrupaven per carrers, que rebien el nom de l'activitat que s'hi feia: assaonadors, argenters, teixidors, tintorers, etc. El treball artesà es feia en tallers petits. L'artesà vivia en una casa que era, alhora, taller i habitatge, i que s'obria a l'exterior per exposar els seus productes i poder vendre'ls.

Els artesans de cada ciutat s'organitzaven en gremis per oficis, per protegir-se de la competència dels artesans d'altres llocs i per supervisar la producció. Dins del gremi, hi havia una organització jeràrquica molt rígida:

• En primer lloc, s'havia de ser aprenent.
• Al cap d'uns anys, es passava a oficial.
• Finalment, mestre artesà, que ja podia tenir el seu propi taller.

El gremi es preocupava de mantenir el compliment d'una sèrie de normes: ningú no podia exercir el seu ofici en una ciutat sense permís del gremi i tots els artesans havien de treballar les mateixes hores i fer servir el mateix tipus d'eines. A més, el gremi controlava la quantitat i la qualitat dels articles que es produïen i en fixava el preu final.

L'Expansió del Comerç

Una funció essencial dels nuclis urbans era fer-hi el mercat, on acudien els pagesos de la zona per intercanviar productes agrícoles per manufactures.

Les Rutes Terrestres

L'augment de la seguretat als camins va facilitar el trasllat de les mercaderies i l'aparició de noves rutes terrestres entre ciutats. Moltes van assenyalar uns dies especials per fer mercat i van decretar lleis que protegien els mercaders. També es van crear les fires, uns mercats extraordinaris que reunien gent de tota la comarca.

Les Rutes Marítimes

Per a les distàncies llargues, el comerç marítim va adquirir més importància, perquè els vaixells tenien més capacitat de càrrega i eren més ràpids. La primera gran ruta marítima unia el Mediterrani occidental amb l'oriental. Ciutats com ara Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona i València comerciaven amb els ports del Pròxim Orient i amb l'Imperi Bizantí. Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits, armes i eines.

Una segona ruta era la de l'Atlàntic i el Bàltic (la Hansa): anava des de Lisboa i els ports castellans del Cantàbric fins als del mar Bàltic. S'hi transportaven llanes, vins, pells, fustes i blat. Aquests productes convergien a les ciutats dels Països Baixos (Bruges, Gant...).