Els artesans, els gremis i l'expansió comercial medieval

Els artesans i els gremis medievals

Al mateix taller, que també era casa seva, es realitza tot el procés i es ven als clients. Arribar a ser mestre és difícil. L’ofici s’aprèn des de petit, com a aprenent, i després es passa a oficial. Tan sols els oficials que tenen diners per instal·lar-se i que passen un examen es poden establir, amb el permís del gremi, com a mestres.

Els artesans de cada ciutat s’agrupaven en gremis per protegir-se de la competència. El gremi obligava a complir certes normes:

• No es pot treballar a la ciutat sense permís.
• Tots els artesans han de treballar les mateixes hores amb el mateix tipus d'eines.
• El gremi controla la qualitat i el preu dels articles.

Els grups socials urbans

El govern de les ciutats

Per mantenir la independència respecte dels senyors feudals, les ciutats van establir un sistema de govern propi. Es formaven comunes o assemblees en les quals participaven tots els veïns; més tard es van triar magistrats (regidors), que representaven les diferents organitzacions de comerciants i artesans i exercien el poder municipal durant un any.

Les comunes o els consells municipals tenien cura de les finances, l’ordre i la justícia de la comunitat urbana. També podien encunyar moneda pròpia i tenir els seus serveis militars per defensar-se. Els consells municipals van construir edificis (ajuntaments) al centre de la ciutat per reunir-se i per conservar documents municipals.

El patriarcat urbà

Amb el pas del temps, el govern de les ciutats va quedar en mans de les famílies més riques d'artesans, comerciants i banquers. Aquests exercien els càrrecs principals i monopolitzaven el govern de les ciutats.

L’expansió comercial

Les grans fires

Els comerciants de tota Europa van començar a viatjar i a reunir-se a les grans fires. Eren uns mercats de dimensions considerables que es feien periòdicament, on es compraven i es venien grans quantitats de productes.

Les rutes marítimes de llarga distància

La primera gran ruta marítima va ser al Mediterrani. Ciutats com Venècia, Gènova, Marsella, Barcelona i València comerciaven amb els ports del Pròxim Orient i amb l’Imperi bizantí. Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits, armes i eines.

La circulació dels diners

Era freqüent que particulars o societats deixessin diners amb interessos o rebessin dipòsits (or o plata) pels quals lliuraven un rebut (lletra de canvi).