Arxiu Audiovisual TV Girona: Memòria Històrica i L'espiral

Mitjans de comunicació i memòria històrica

"L’espiral de la història" a Televisió de Girona

Les televisions de proximitat són l’instrument que garanteix la presència dels territoris i col·lectius d’àmbit local als mitjans de comunicació audiovisual, amb la qual cosa sensibilitats i opinions que queden silenciades en les televisions generalistes, troben la seva fórmula i el seu canal d’expressió. En els primers temps la proximitat s’obtenia a través de la participació i el compromís ciutadans, amb grans dosis de voluntarisme i de forma altruista, aspectes aquests que caracteritzaven el pols individual i col·lectiu de la transició democràtica. Avui dia, el projecte televisiu de proximitat, en bona mesura, s’ha professionalitzat.

Les televisions locals no han d’assumir, evidentment, el paper d’alternativa a les televisions d’àmbit territorial superior. Les seves funcions estan perfectament definides en el marc de la proximitat: responsabilitat en la dinamització de la vida local, en el foment de la cultura i en les propostes de participació política; escola de comunicació, transmissora de la tradició històrica del seu territori.

El valor de la documentació audiovisual de Televisió de Girona

Televisió de Girona, amb més de vint anys d’existència, ha generat un fons documental prou notable com per poder plantejar-se la realització de projectes que tinguin com a fonament les imatges d’arxiu i, per tant, està en disposició d’oferir a la ciutadania un testimoni en imatges de bona part de la història recent de la vida gironina.

Si a això hi afegim l’oportuna i productiva relació que s'establí, fa uns anys, amb l’Ajuntament de Girona, aleshores s’explica amb més claredat el com i el perquè de la creació d’un programa del perfil de L’espiral de la història.

Doble valor de la documentació televisiva

La documentació televisiva té un doble valor: el d’explotació i el patrimonial.

1. L’arxiu audiovisual té també un valor comercial —per tant, també d’explotació—, ja que les imatges produïdes són susceptibles de ser posades a la venda, circumstància aquesta que es pot afegir, encara que de manera discreta, a les diverses fórmules de finançament de l’empresa.
2. L’altre gran valor de la documentació en imatges és el patrimonial, el que garanteix la memòria històrica d’un temps i d’un país, i que representa la història mateixa del mitjà audiovisual. Aquesta documentació té un valor inqüestionable per als historiadors, sociòlegs, periodistes, tant a curt com a mitjà i llarg termini.

Per a la TV de Girona, calia crear un autèntic arxiu a partir de la gestió de tots els materials —propis i externs— i analitzar la informació tant des del punt de vista de l’explotació com patrimonial. Així mateix, el progressiu establiment d’una dinàmica empresarial a la Televisió de Girona exigia un millorament dels processos de producció, els quals es veuen altament beneficiats amb la ràpida i efectiva aportació d’imatges d’arxiu per part del servei de documentació.

El conveni fou plantejat com una fórmula de col·laboració de la institució municipal amb la televisió local, ja que amb l’acord es garantia la conservació i la utilització dels fons audiovisuals, amb unes condicions òptimes de funcionament que asseguraven una immediata recuperació de la informació i una exhaustiva descripció i actualització diària de la base de dades.

El conveni pressuposà, també, que Televisió de Girona podia utilitzar els fons audiovisuals del Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI), el qual, per cert, disposa d’un valuós i potent fons històric.

L’espiral de la història s’elaborà, doncs, a partir d’uns fons de procedències diverses, des de filmacions coetànies, a imatges de l’arxiu de la cadena i del fons municipal, fins a fotografies, llibres o diaris filmats per a l’ocasió.

Imatges per a la recerca i la difusió històriques

La creació d’un programa com L’espiral de la història és un excel·lent argument per a reflexionar al voltant de la funció de les imatges en l’àmbit de la recerca i la difusió del passat. La recuperació de la memòria històrica es vertebra a través de complexos mecanismes fonamentats essencialment en el patrimoni documental.

Amb tot, la tradició oral i l’ús de les imatges —tant fixes com en moviment— en la recerca històrica és un fenomen relativament recent, ja que la tradició investigadora s’ha basat en les fonts escrites i, en conseqüència, s’han desatès les capacitats dels fons públics d’imatges i de les col·leccions particulars com a instruments de recerca.