Ascens dels Totalitarismes i Orígens de la Segona Guerra Mundial
Clasificado en Historia
Escrito el en
catalán con un tamaño de 8,49 KB
L'Aparició dels Totalitarismes a Europa
En alguns països d'Europa, van aparèixer governs en què tot el poder el tenia l'Estat, sense cap mena de límit ni separació entre els diferents poders (com el judicial, el legislatiu i l’executiu).
Característiques dels Règims Totalitaris
- Un líder molt poderós i carismàtic, que controlava tot i es presentava com la persona més important del país.
- Només hi havia un partit polític, i no es permetia cap altre punt de vista. No es podien fer eleccions lliures ni tenir opinions polítiques diferents.
- Es feia molta propaganda per fer creure a la gent que el país era el millor i que havien de ser superiors als altres.
- Es fomentava l’odi cap a altres cultures o races, fent creure que algunes persones eren millors que altres només per on havien nascut o com eren físicament.
Per què van sorgir els Règims Totalitaris?
- La inestabilitat política: Alguns països nous que van aparèixer després de la guerra no tenien governs forts, i al cap de poc van acabar sent dictadures.
- La situació econòmica i social: Hi havia molt atur, els preus pujaven molt, faltava menjar i molts exsoldats no sabien com tornar a fer vida normal. Tot això va ajudar que la gent acceptés dictadures.
Els principals estats totalitaris van ser Itàlia (feixisme) i Alemanya (nazisme). Altres països com Portugal, Grècia, Espanya i alguns de l’est d’Europa també van tenir dictadures, però més conservadores.
Què és el Feixisme?
El feixisme és un moviment polític i social que vol tenir tot el poder i no permet altres partits. Només hi ha un partit i un líder amb molt de poder, que tothom ha de seguir.
Aquest moviment anima molta gent a participar utilitzant idees com la raça, l'amor a la pàtria i un líder fort. Si algú no volia unir-se, l'obligaven amb la força o la violència.
L'Arribada de Mussolini al Poder
Després de la guerra, la situació econòmica i social era molt dolenta. Molts camperols i obrers van ocupar terres i fàbriques, i les persones amb poder tenien por que passés una revolució com la socialista.
L’any 1919, Benito Mussolini va crear un grup de lluita anomenat Fasci italiani di combattimento (coneguts com els camises negres), amb la idea d’aturar els treballadors i evitar la revolució.
L’estiu de 1922, els camises negres van acabar amb una vaga general utilitzant la violència i van organitzar la Marxa sobre Roma, on 40.000 homes armats van anar cap a Roma. Amb això, van aconseguir que el rei nomenés Mussolini com a cap del Govern.
Mussolini es va convertir en el Duce (el líder).
Els Contrastos dels Anys Vint
Després de la Primera Guerra Mundial, els Estats Units es van convertir en un país molt poderós i van estendre una nova manera de viure. Aquest temps es coneix com els feliços anys 20, que van acabar l’any 1929.
De la Crisi a la Prosperitat Econòmica
Europa va quedar molt malament després de la guerra, i la seva recuperació va dependre de dues coses:
- Les reparacions de guerra: Els països que van perdre havien de pagar diners als que havien guanyat la guerra.
- L’endeutament: Molts països van demanar diners als Estats Units (préstecs) i després els havien de tornar.
L’any 1924 va començar el Pla Dawes, que consistia a donar crèdits i diners a Alemanya perquè pogués reconstruir el país i pagar les reparacions de guerra als països guanyadors. Aquests països, al seu torn, podien tornar els diners que devien als Estats Units.
Entre 1924 i 1929 hi va haver un gran creixement econòmic, gràcies a:
- La concentració de diners en poques empreses molt grans.
- L’ús de noves fonts d’energia, com l’electricitat i el petroli.
- Noves maneres d’organitzar el treball, com la producció en cadena.
- El creixement de noves indústries, com la dels cotxes i els electrodomèstics.
La Nova Societat de Consum
Als anys 20 es van fer comuns els crèdits per a les persones, la compra a terminis (pagar a poc a poc) i la publicitat. Això va ser l’inici del consum de masses, on molta gent començava a comprar més coses.
Aquesta nova manera de consumir va canviar la forma de viure: van aparèixer nous estils de roba, noves músiques com el jazz i el tango, i altres formes de cultura. El cinema dels Estats Units va ajudar a portar aquest estil de vida modern també a Europa.
Què era el Nacionalsocialisme?
El nacionalsocialisme era un moviment polític i social totalitari que va existir a Alemanya entre 1934 i 1945. Es basava en:
- Un únic partit polític amb tot el poder.
- No hi havia llibertat d’opinió ni de decisió.
- El govern controlava el que la gent pensava.
- Utilitzava la propaganda i l’educació per dominar la societat.
L'Arribada de Hitler al Poder
L’any 1920 es va crear el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP), i Adolf Hitler en va ser el líder des del 1921. El partit volia canviar el Tractat de Versalles, enfortir l’exèrcit, treure llibertats a la gent i culpava els jueus dels problemes del país (era antisemita).
El 1923, Hitler intenta fer un cop d’Estat a Múnic, però fracassa i és empresonat. A la presó escriu el seu llibre Mein Kampf (“la meva lluita”).
Quan va arribar la crisi econòmica per culpa del crac de la borsa, la situació política es va tornar molt complicada. Molta gent, espantada per la possible pujada del comunisme, va començar a donar suport a Hitler i al seu partit.
Al gener del 1933, Hitler guanya les eleccions i és nomenat canceller d’Alemanya. L’any següent, 1934, es fa dir Führer (líder) i crea el Tercer Reich (el Tercer Imperi Alemany).
L'Inici de la Segona Guerra Mundial
L’any 1939 va començar la Segona Guerra Mundial, que va durar fins al 1945, a causa de les ganes d’expandir-se de l’Alemanya nazi i de la incapacitat dels països democràtics per aturar-la.
Les Causes de la Guerra
Durant els anys 30, el món es va dividir en dos grups enfrontats:
- Les potències feixistes (Alemanya, Itàlia, Japó).
- I els Estats democràtics (França, Regne Unit, etc.).
Alemanya, Itàlia i Japó es van preparar per a la guerra i van voler conquerir nous territoris (això és el que anomenaven "espai vital").
Mentrestant, les democràcies occidentals (com França i el Regne Unit) no van actuar amb força perquè tenien més por del comunisme que dels règims autoritaris com el de Hitler.
Cap a la Guerra: Aliances i Expansió
L’any 1936, Alemanya i Itàlia van signar un acord anomenat Pacte d’Acer. Després, també s’hi va unir el Japó, i així va néixer l’Eix Berlín-Roma-Tòquio, una aliança entre aquests tres països.
El Japó volia fer un gran imperi a Àsia. Per això, el 1931 va ocupar Manxúria (una zona del nord-est de la Xina) i el 1937 va conquistar gran part de la costa est xinesa.
El 1936, Itàlia va envair Etiòpia. La Societat de Nacions va criticar aquesta acció i li va posar sancions econòmiques. Tot i això, el 1939 Itàlia també va envair Albània.
Alemanya, el 1938, va unir-se amb Àustria (això s’anomena "annexió"). Després va voler ocupar els Sudets, una zona de Txecoslovàquia amb població alemanya. França i Anglaterra ho van permetre i, finalment, Alemanya va crear un protectorat (zona controlada) a Bohèmia i Moràvia, mentre que Eslovàquia es va convertir en un Estat controlat pels nazis.
L'Inici del Conflicte Armat
Hitler volia controlar el corredor de Danzig, una zona de Polònia que separava Prússia (part d’Alemanya) de la resta del país.
Per evitar que l’URSS (Unió Soviètica) s’unís a França i el Regne Unit en cas de guerra, Hitler va signar amb l’URSS un pacte de no-agressió. Aquest pacte tenia una clàusula secreta que deia que Alemanya i l’URSS es repartirien Polònia.
L’1 de setembre de 1939, Alemanya envaeix Polònia. Dos dies després, el 3 de setembre, França i el Regne Unit declaren la guerra a Alemanya. Així comença la Segona Guerra Mundial.