Assaig Català Contemporani: Fuster, Mira i Monzó

Autors Clau de l'Assaig Català Contemporani

Joan Francesc Mira: Antropologia i Via Valenciana

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg, sociòleg i professor universitari. Com a assagista, destaquen els seus treballs:

• Crítica de la nació pura (1985)
• Sobre la nació dels valencians (1997)
• La síntesi històrica: Els Borja: família i mite (2000)

Mira aporta un seguit de reflexions (com sempre documentades i crítiques) en què opta per una via valenciana, més propera al sentiment de valencianitat encara latent i unit a una història i a uns símbols recuperables i presents. Aquesta via s'allunya tant de la dependència espanyola com de l'opció fusteriana dels Països Catalans.

Quim Monzó: Narrativa, Periodisme i Combat contra la Banalitat

Quim Monzó (1952), reconegut narrador, especialment com a contista, ha estat present en la premsa escrita des del principi dels anys 90 del segle passat i ha publicat diversos reculls de les seves col·laboracions:

• No plantaré cap arbre (1994)
• Tot és mentida (2000)
• El tema del tema (2003)

Monzó practica un estil entenedor i directe, amb bona fonamentació informativa del present i del passat immediat d'arreu del món. Constitueix gairebé una obsessió personal seva el combat contra la banalitat, els tòpics i els comportaments socials gregaris fruit de modes efímeres, normalment amb el recurs a la ironia.

L'Evolució de l'Assaig i la Figura de Joan Fuster

Aquesta evolució de l'assaig mostra una gran diversitat de temes i enfocaments, amb una clara tendència cap a obres més immediates i de consum ràpid, tot i que es manté una reflexió crítica sobre qüestions socials i culturals importants.

Diccionari per a Ociosos (1964): Oci i Saber Rigorós

A Diccionari per a ociosos, publicat l’any 1964, l’autor recull seixanta-una reflexions ordenades alfabèticament, cadascuna sobre una qüestió concreta i amb una extensió diversa: n'hi ha que tenen forma d’aforisme i d’altres ocupen unes quantes pàgines. Fuster fa un repàs dels grans temes del segle XX:

• El paper de l'intel·lectual
• La justícia
• La nació
• L'amor
• La mort
• La creació
• L'atzar, etc.

Reflexiona i fa reflexionar sobre els problemes de l’ésser humà en un llibre que vol maridar l’ociositat, és a dir, el divertiment, amb el diccionari, açò és, el saber rigorós i sintètic. És considerat una obra d'assaig deliberatiu, on l’important no és el tema a tractar, sinó la projecció de la personalitat subjectiva del qui l’escriu. Publicat després de El País Valencià i Nosaltres els valencians, Fuster ja era, malgrat l’edat, un dels principals assagistes de la literatura catalana.

Joan Fuster: Biografia i Trajectòria Intel·lectual

Nascut a Sueca (Ribera Baixa) l’any 1922, fill d’una família de llauradors i artesans, es va afeccionar a la lectura en plena crisi d’adolescència, amb la Guerra Civil pel mig. Llegia de tot i sense cap tipus de selecció, i això ha determinat que la seva cultura sigui caòtica i dèbil –segons ell–, però també extensa i variada.

Es llicencià en Dret a València l’any 1947, però aviat abandonà l’ofici d’advocat per dedicar-se a l’escriptura, conreant la poesia, el periodisme i l’assaig i dedicant-se –com ell mateix solia dir– a “l’ofici de ser Joan Fuster”. Publicà molts articles en la premsa a València, Barcelona i Madrid (viure del periodisme en aquella època implicava haver d’escriure en castellà).