Assaig Clínic, Cirurgia i Transplantaments: Procediments Mèdics i Riscos

L'Assaig Clínic

L'assaig clínic és el procediment per demostrar l'eficàcia d'un medicament o tractament nou.

Per què un pacient pot millorar sense un fàrmac efectiu?

El malalt pot millorar encara que el fàrmac no sigui efectiu per dues raons principals:

• Remissió espontània: El pacient millora perquè la seva malaltia està remetent de manera espontània, és a dir, que sense el fàrmac hauria millorat igualment.
• Efecte placebo: El pacient millora perquè està sent atès. Això fa que millori el seu estat d'ànim i, conseqüentment, alguns símptomes.

Metodologia i avaluació de l'assaig clínic

Per això, s'administra el tractament a un grup gran de pacients i a un altre grup, anomenat grup de control, se li administra un placebo. Posteriorment, es compara l'evolució dels dos grups.

En un assaig clínic, ni el pacient ni l'investigador saben si s'ha administrat el medicament o el placebo (mètode conegut com a doble cec).

Als assajos clínics s'avalua l'eficàcia d'un medicament, així com els efectes adversos, la dosi adequada i els efectes a llarg termini.

La Cirurgia

Tipus de tractament quirúrgic

Cal administrar anestèsia per dur a terme procediments quirúrgics.

• Cirurgia major: Per la seva importància i complexitat, pot donar lloc a complicacions després de la intervenció. Per això, el pacient ha d'estar a l'hospital durant un cert temps per ser controlat i atès.
• Cirurgia menor: Inclou aquelles intervencions senzilles, de curta durada, que es realitzen en teixits superficials i on el nombre de complicacions és escàs.
• Cirurgia major ambulatòria (CMA): El pacient va a l'hospital, és intervingut i torna a casa el mateix dia després de l'operació.

Els riscos de la cirurgia i l'anestèsia

Els riscos de la cirurgia són deguts a l'estat del pacient, a la pròpia cirurgia o a l'anestèsia.

Avui dia, aquests riscos són mínims perquè la cirurgia compta amb tècniques i aparells cada cop millors, i els cirurgians estan molt ben formats. A més, a les operacions intervé un anestesista i els fàrmacs utilitzats són cada vegada més segurs.

Quan cal efectuar la cirurgia?

• Cirurgia d'urgències: Requereix intervenció immediata perquè endarrerir-la suposaria un risc que apareguessin complicacions (Exemple: apendicitis).
• Cirurgia programada: Es programa la intervenció per valorar la situació general del pacient i intentar millorar-la perquè arribi a la cirurgia en les millors condicions.

Procediments quirúrgics nous

Aquests procediments pretenen reduir l'agressivitat de la cirurgia:

• Angioplàstia: Es fa servir per eixamplar artèries. Consisteix en la introducció d'un catèter amb un petit globus a la punta que s'infla a l'artèria per obrir el vas sanguini i després es desinfla per extreure'l.
• Cirurgia endoscòpica: Es realitza a través de petits orificis pels quals s'introdueixen instruments quirúrgics que es controlen des de l'exterior.
• Cirurgia robòtica: S'utilitzen robots als quiròfans que ajuden el cirurgià en tasques d'alta precisió.

Els Transplantaments

Un transplantament consisteix a reemplaçar òrgans, teixits (sang, pell, etc.) o cèl·lules (medul·la òssia) d'una persona malalta (el receptor) pels d'una persona sana (el donant), ja sigui viva o morta.

El problema del rebuig

El rebuig es produeix quan el sistema immunitari del receptor reconeix el transplantament com a estrany i intenta destruir-lo.

Això passa a causa de la presència, a la superfície de les cèl·lules, d'unes proteïnes anomenades HLA. Aquestes proteïnes són úniques per a cada persona i permeten que el sistema immunitari distingeixi allò que és propi d'allò que és estrany.

Estratègies per evitar el rebuig

• Ús de donants compatibles: Es busquen donants les proteïnes HLA dels quals siguin el màxim de semblants a les del receptor.
• Administració de fàrmacs immunosupressors: Són fàrmacs que redueixen l'activitat del sistema immunitari perquè sigui menys actiu de l'habitual. Aquest tractament s'ha de mantenir tota la vida.