L'Assaig: Gènere Literari, Estructura i Autors Clau

L'Assaig: Característiques i Tipus

Definició

L'assaig és un dels gèneres literaris més populars i conreats en l'actualitat. És un escrit en prosa no narrativa, que d'una manera lliure, exposa la interpretació d'un individu sobre qualsevol tema o problema de caire filosòfic, històric, polític, etc. La voluntat estètica forma part del discurs assagístic i la finalitat prioritària del missatge és la de comunicar les idees.

Estructura i Trets

L'assaig es caracteritza pels trets següents:

1. Prosa no narrativa, d'idees, molt argumentativa.
2. Hi ha una voluntat de creació literària.
3. Textos breus o fragmentats.
4. El to és de reflexió personal i analitza lliurement els temes, sovint críticament amb tocs d'escepticisme i ironia.
5. L'estructura està centrada en l'exposició i en l'argumentació.
6. La longitud de l'assaig oscil·la entre el llibre i l'article; a vegades l'autor recull en forma de llibre els articles assagístics que ha publicat.
7. Pot adoptar diverses formes: diàleg, article d'opinió, dissertació, etc.
8. Sovint els autors presenten les seues idees seguint un mètode que s'usa en l'assaig: l'exposició argumentativa, que consisteix a presentar una idea o hipòtesi, desenvolupar-la i extraure'n conclusions.

Classificació

Els temes assagístics són molt diversos:

1. Assaigs literaris: Tracten temes diversos amb un llenguatge eminentment literari.
2. Assaigs científics: Pretenen divulgar un aspecte cientificotècnic, d'acord amb el públic a què és destinat.
3. Assaigs divulgatius: Solen tractar de temes diversos, generalment d'actualitat, amb un llenguatge planer.
4. Assaigs polítics: Exposen idearis polítics i a vegades fan crítica a altres idearis.

Seqüència Textual i Formes

En l'assaig no hi ha una estructura textual fixa que determini l'organització del text. Pot adoptar diverses formes o gèneres:

• Diari o memòria
• Dissertació sistematitzada
• Epístola o carta simulada
• Diccionari fingit
• Diàleg
• Glossa
• Llibres de viatge
• Aforismes
• Articles d'opinió

L'Assaig al Segle XX

El gènere assagístic té els precedents en l'antiga dialèctica i en alguns autors com Plató i Plutarc. Es diu que el primer escriptor que conjugà l'amenitat literària amb el contingut ideològic fou Montaigne. Certes obres de l'antiguitat grecollatina s'ajusten a la definició d'assaig, però el gènere no assolí plena identitat com a tal fins al Renaixement. A excepció del Barroc, l'assaig fou conreat pels humanistes i pels il·lustrats. Al segle XVIII, a Anglaterra, l'assaig esdevingué cada vegada més literari i menys científic. Durant el segle XIX, es produí un ressorgiment del gènere humanístic i també científic; és per això que ara trobem assaigs de biòlegs, de psicòlegs i de filòsofs. El Noucentisme està marcat per la publicació del Glosari (d'Eugeni d'Ors), que cal adscriure al pensament fragmentat i d'exposició asistemàtica que s'expressa mitjançant aforismes, articles i assaigs breus.

Autors Destacats

Manuel Sanchis Guarner

Va néixer a València el 1911 i va morir el 1981. Aquest home va ser filòleg, historiador i folklorista. Guarner és autor de més d'un centenar d'estudis de lingüística, etnografia, dialectologia, història literària i assaig. El seu treball per la recuperació del valencià va desencadenar les ires de la dreta valenciana. L'any 1978 va ser especialment dur, ja que patí un atemptat amb bomba i va veure contínuament interrompuda la seua activitat acadèmica i privada per insults i amenaces. Però va continuar treballant per la llengua i per la cultura fins que va morir. Els seus llibres més importants són: La Renaixença al País Valencià, Els inicis del teatre valencià modern, Els vents segons la cultura popular, Els pobles valencians parlen els uns dels altres, etc.

Josep Pla

Va néixer a Palafrugell el 1897 i va morir el 1981. Va fer Dret a Barcelona, tot i que fou el periodisme i la creació literària l'activitat professional que dugué a terme. Joan Fuster en proposà la classificació següent de les seues obres:

1. Narració: Diversos contes i dues novel·les.
2. Assaig: Les Hores, Els Anys, Els Pagesos, etc.
3. Llibres de viatges: La Costa Brava i Week-end d'estiu a New York.
4. Biografies: Homenots. Biografies de personalitats importants recollides en diversos volums.
5. Dietaris i memòries: El Quadern Gris.

Quant als temes, Pla reflexiona sobre la natura, la història, la política, etc. L'estil es caracteritza per la claredat i la senzillesa, amb la finalitat d'aconseguir una comprensió fàcil.

Joan Fuster

Joan Fuster va néixer a Sueca el 1922 i va morir el 1992. Advocat sense exercici i escriptor polifacètic, és la figura culminant de la història de la nostra literatura. La seua obra és molt rica i variada. La classificació de la seua obra és aquesta:

1. Assaigs humanístics: Són de temàtica intemporal i es poden classificar de la següent manera:
   • Assaigs llargs estructurats al voltant d'un únic tema central.
   • El diccionari sistemàtic a la manera de Voltaire.
   • La recopilació d'assaigs breus sobre un mateix tema.
   • L'aforisme.
   • El dietari.
   • El recull d'articles de premsa.
2. Estudis d'història cultural: Es poden agrupar en:
   • Els clàssics.
   • La Decadència.
   • La literatura del segle XX.
   • La biografia.
3. Escrits sociopolítics: Es classifiquen en cinc blocs:
   • L'assaig llarg d'interpretació històrica.
   • L'estil marcadament polític.
   • (Nota: El text original només enumera dos elements aquí, potser estava incomplet)