Assaig i metal·lografia: procediments i etapes

Assaig

Conjunt de proves que permeten l'estudi del comportament d'un material. Objectiu: proporcionar informació sobre la identitat, origen o la qualitat del material.

Assaig físic

A una mostra té l'objectiu: conèixer les propietats dels nous materials, futur comportament d'una peça, possibles causes de la fallada i forma d'evitar en un futur materials més adequats.

Característiques:

Poden aplicar-se en totes les etapes d'un procés industrial, han de realitzar-se en base a procediments escrits, derivats de normatives legals o internes de l'empresa, obtenció d'informació qualitativa o quantitativa i orientats als camps d'anàlisi i control de qualitat.

Laboratori d'assaigs:

Local climatitzat amb temperatura i humitat controlada, equipament adequat i personal competent.

Diferents tipus:

• Calibratge: calibrar equips i mesures amb patrons interns.
• Investigació: s'estudien, investiguen i desenvolupen els materials.
• Verificació: verifiquen si els materials compleixen les normes establertes.

Metal·lografia

És la ciència que estudia l'estructura i la composició d'un metall o aliatge sent el seu objectiu observar l'estructura real de la mostra, consisteix en realitzar un estudi de la microestructura, es pot determinar el tipus de material, porus, etc.

Etapes preparació de la proveta:

• Presa de mostra: ha de ser representativa de tot el material.
• Tall: s'han de tallar diverses mostres, la forma en què es tallin afectarà als resultats, Serra mecànica i talladora metal·logràfica.
• Abrasius: carbur de silici, diamant, etc.
• Muntatge en fred: indispensable en mostres que puguin alterar-se per temperatura o pressions altes i és recomanable per a materials fràgils. Hi ha 3 resines en fred: epoxi, acríliques i polièster.
• Muntatge en calent: ideal per a obtenir mostres de grandària uniforme en poc temps i amb duresa similar. Dos tipus de resina: termoestables i termoplàstiques.
• Impregnació al buit: es col·loquen en materials porosos.
• Desbast o esmerilat: consisteix en aconseguir una superfície plana, sense ratlles ni defectes, lliure de deformacions. El procés pot realitzar-se manualment o mecànicament. Poden utilitzar-se diferents tipus d'abrasius: SiC, Al2O2, etc.
• Esmerilat gruixut: discs o papers abrasius a l'aigua.
• Esmerilat fi: papers o discs de mida de gra menor.
• Poliment: consisteix en eliminar de la seva superfície les ratlles fines produïdes en l'últim desbast i aconseguir una superfície llisa i d'alta lluentor, obtenir una superfície especular. Existeixen dos tipus de poliment: mecànic i electrolític.
• Atac químic: permet posar en evidència l'estructura del metall o aliatge, una proveta no atacada revela pocs o cap detall estructural. L'atac es realitza posant en contacte la mostra metàl·lica polida amb un reactiu apropiat. En l'atac químic influeixen la forma del gra i la composició. Els paràmetres que s'han de tenir en compte a l'hora de preparar l'atac químic són: el temps i el reactiu atacant.

Microscopi metal·logràfic:

Subministra informació sobre les microestructures del material: Estructures dels aliatges (tractaments tèrmics), mida i forma dels grans, naturalesa de les inclusió no metàl·liques, defectes microscòpics, corrosions, irregularitats, etc.