Assaig Valencià Contemporani: Joan Fuster i J.F. Mira

Assaig Valencià Contemporani: Fuster i Mira

Joan Fuster: Figura Clau de l'Assaig Català

Joan Fuster és la figura culminant de l'assaig de la nostra literatura. És autor d'una extensa obra literària amb gran diversitat temàtica, abastant l'assaig humanístic, sociopolític i d’història cultural.

Diversitat Temàtica i Obra Humanística

Entre les obres de caràcter humanístic de Fuster cal destacar:

• Diccionari per a ociosos (1964)
• L’home mesura de totes les coses (1967)

Aquests textos tracten de la crisi de l’home contemporani i de les diverses manifestacions artístiques.

L'Impacte de l'Assaig Sociopolític

Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, on destaca especialment Nosaltres els valencians (1962). Es tracta d’una reflexió profunda sobre el passat i el present dels valencians.

La seva influència ha estat profunda en la societat valenciana i va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparèixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. Aquesta acció va ser assumida per un nombrós grup d’intel·lectuals. El moviment nacionalista es va posar en marxa paral·lelament al cultural. L’assaig va despertar la consciència de les joves generacions que emergien en aquell moment, però també l'hostilitat d'una part de la societat que es va sentir qüestionada.

J.F. Mira: Reflexió sobre Identitat i Nació

J.F. Mira és autor d’una producció assagística abundant, constituïda bàsicament per articles publicats en diaris i publicacions periòdiques.

Temes Centrals de la Producció Assagística

Els temes centrals de la seva obra són:

• El nacionalisme.
• La relació entre la cultura i el poder.
• La creació i l’evolució de les identitats i dels símbols que les conformen.
• La importància de les llengües per tal de crear “consciència col·lectiva”.

Una de les grans virtuts de Mira és demostrar, amb un punt de vista escèptic, que la problemàtica tan peculiar que valencians i catalans tenim al voltant de la nostra condició nacional no és tan diferent de la que pateixen molts altres pobles del món.

Anàlisi Antropològica del Nacionalisme

En Crítica de la nació pura (1984) s’analitza el nacionalisme des de la perspectiva de l’antropologia social. Mira defensa que la societat és una creació social, humana, dependent dels símbols i sempre en construcció.

La nació dels valencians es tracta d’una reflexió sobre la complicada adscripció nacional dels valencians. Mira opta per una via “valenciana”, allunyada tant de la dependència espanyola com de l’abstracció intel·lectual que representa l’opció catalanista.

Obres com Cultura, llengües, nacions o Sobre ídols i tribus complementen la reflexió de Mira sobre la identitat com a element clau en la política moderna.