Assaigs de Materials: Tracció, Duresa i Tenacitat
Clasificado en Tecnología
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 2,88 KB
Assaig de tracció i propietats mecàniques
El diagrama de tracció s'utilitza per expressar les característiques mecàniques dels materials i s'obté a partir dels assaigs de tracció.
En aquests assaigs s'utilitzen provetes normalitzades que, mitjançant màquines de laboratori, són sotmeses a esforços de tracció fins a trencar-les.
El diagrama de tracció
El diagrama de tracció presenta els esforços unitaris a l'eix vertical i els allargaments unitaris a l'eix horitzontal. Destaquem els punts següents:
- Zona elàstica: Les deformacions produïdes són del tipus elàstic (desapareixen quan es deixa d'aplicar esforç). Com més gran és el mòdul elàstic, més rígid és el material i, per tant, menor la deformació.
- Zona plàstica: S'inicia en arribar al límit elàstic, que és l'esforç unitari màxim que pot suportar un material sense cap deformació permanent.
- Fluència: És el tram que va des del límit elàstic fins a l'enduriment del material, que fa que calgui augmentar l'esforç.
- Trencament: L'esforç de trencament és l'esforç màxim que pot suportar el material abans de trencar-se. Les deformacions en aquest tram es caracteritzen per la disminució de la secció en un punt de la proveta, cosa coneguda com estricció.
- Allargament: Als assaigs de tracció, la deformació sempre és un allargament.
La duresa dels materials
La duresa és la resistència o oposició que presenta un material a ser ratllat o penetrat per un altre material.
Per comparar i mesurar la duresa s'empren diferents tipus d'assaigs.
Assaig de duresa Brinell
Utilitza un penetrador de material molt dur en forma d'esfera que se situa sobre la mostra de material. S'aplica una càrrega sobre l'esfera durant un temps. Després es retiren la càrrega i l'esfera i es mesura el diàmetre de la marca que s'ha produït sobre la proveta.
Tenacitat i resistència al xoc
Quan els esforços s'apliquen de manera instantània i violenta, es parla de xoc. La tenacitat és la capacitat de resistència al xoc.
Els materials tenaços són capaços d'absorbir molta energia cinètica en un xoc i transformar-la en deformació plàstica o elàstica.
La resiliència i l'assaig Charpy
La resiliència és l'energia necessària per trencar un material d'un sol cop.
L'assaig Charpy
Mesura la resiliència amb una màquina que incorpora un pèndol amb una massa de 22 kg situada a l'extrem, que es deixa caure des de la posició inicial. Un cop impacta la proveta, aquesta es trenca i el pèndol continua el seu recorregut. L'alçada final assolida pel pèndol serà inferior a la inicial. Aquesta diferència és proporcional a la resiliència.