Assertivitat: què és i com comunicar-se assertivament

Assertivitat: què és?

Assertivitat: saber dir sí, saber dir no.

L'assertivitat és la capacitat d'autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. És l'habilitat social que permet expressar les emocions, pensaments, sentiments i decisions de la manera més respectuosa per a la identitat de la persona i per a la dels altres. És a dir, l'assertivitat permet dir:

• "Jo sóc així!"
• "Això és el que jo penso, crec, opino..."
• "Aquests són els meus sentiments sobre aquest tema."
• "Aquests són els meus drets..."

Per tant, aconseguir una interacció satisfactòria dependrà més de nosaltres mateixos, de sentir-nos valorats i respectats, i no tant de l'altre. Ens caldran unes habilitats per respondre correctament i una sèrie de convencions o esquemes mentals que ens facin sentir-nos bé amb nosaltres mateixos. L'assertivitat i, per tant, la manera de dir i de fer de cadascú reuneix dos aspectes importants: la comunicació verbal i la no verbal. És tan important el que es diu com el com es diu. Per tant, aquesta conducta assertiva és el que la gent rep de nosaltres i la manera com nosaltres ens mostrem a l'exterior. El fet de ser coherents amb els propis pensaments, sentiments i actes ajuda, inevitablement, a un millor benestar personal.

Expressió paralingüística

Acompanya sempre l'expressió verbal i es refereix al component vocal que no té en compte el contingut del missatge.

• Tò: És la qualitat vocal o ressonància produïda principalment com a resultat de la vibració de les nostres cordes vocals. Encara que el to canviï en una conversa normal, es desplaçarà cap a extrems si s'expressen sentiments amb una certa intensitat.
• Volum: Fa referència a la intensitat del so. Aquest s'eleva o baixa en funció de:

1. Característiques de l'oient
2. Aproximació i la seva intenció

• Ritme i velocitat: Simplement fa referència a la qualitat de les paraules que s'arriben a dir en un determinat temps. Parlar massa lent pot avorrir o impacientar l'oient. D'altra banda, parlar massa ràpid fa que els altres puguin tenir dificultats per comprendre el que es vol transmetre.
• • Dicció: En tota conversa és bàsic ser capaç de vocalitzar bé i tenir una pronúncia clara per ser entès.
  • Fluïdesa o pertorbacions en la parla: Fa referència a les vacil·lacions, falsos començaments i repeticions que solen aparèixer contínuament dins d'una conversa.