Associacionisme, moviment obrer i socialisme utòpic a Espanya (S. XIX)

L’associacionisme mutualista i el moviment obrer camperol

Els obrers van començar a associar-se, i una comissió d’obrers va dirigir-se al Capità General de Catalunya per demanar-li el dret a associar-se, però el dret va ser denegat. Més endavant s’autoritzen les societats mutualistes, d’ajut i socors mutu. Tot i això, els obrers també s’organitzen de manera il·legal, com ara a la Societat de Teixidors, que era la doble cara d’una associació legal. Com que el govern s’adona d’aquesta doble cara, també prohibeix les societats mutualistes. Durant aquest període, el moviment obrer estarà lligat amb idees republicanes democràtiques, on després es van expandir idees socialistes. Les seves principals reivindicacions eren contra els impostos sobre el consum que gravaven els productes bàsics, i també en contra de les quintes, és a dir, el sistema de reclutament de soldats. Josep Anselm Clavé, qui havia creat les Corts Clavé, va servir de suport a sindicats i associacions. Les vagues contra les selfactines les va voler aturar el govern dient que legalitzarien els sindicats, però no es va fer.

Una mica després es va formar un sindicat anomenat la Unió de Classes, que s’estenia ràpidament i demanava ser legal. Amb això, l’any 1855 comença la primera vaga general d’Espanya, però el Capità General va ordenar dissoldre les associacions obreres il·legals, i s’imposava la llei marcial als que protestessin. Com a conseqüència d’això, es declara una vaga general que comença a Barcelona sota el lema de “Associació o mort”. A més de la llibertat

d’associació, es demanava la reducció de la jornada laboral, l’augment del salari i l’existència de jurats mixtos pels conflictes laborals. La Unió de Classes va elaborar un manifest on deien a la classe obrera que s’unís a la vaga. Com que la burgesia es va espantar, es va dissoldre la Unió de Classes i es va afusellar al seu líder, Josep Barceló. Com a conseqüència, esclata una vaga general més gran que l’anterior. A Barcelona es van reprimir durament les protestes i Barcelona va ser presa militarment. Els obrers que havien defensat als progressistes van deixar de fer-ho i recolzen als republicans. Durant l’etapa moderada va haver-hi repressions contra el moviment obrer i es va prohibir qualsevol tipus d’associació, que van seguir funcionant de manera clandestina. Va començar, però, a néixer un sindicalisme fort. Posteriorment va haver-hi una altra vaga a la fàbrica anomenada La Esparía Industrial que va ser reprimida. A partir del 1960 el moviment sindicalista torna a ser important, però se’ls torna a reprimir. Va ser del 64 al 68 quan va haver-hi una mica més de tolerància que permet reconstruir les associacions.

Quant al moviment obrer camperol, aquest es centra a Andalusia, que és on hi ha més jornalers i cada vegada més pobres. Al camp andalús es viu una tendència a veure la lluita de classes entre pobres i rics. La seva idea no estava molt organitzada, però es basava principalment en el repartiment de les terres. Va haver-hi moltes revoltes pageses durant el segle XIX que tenien aquest sentit i es cremen collites i s’ocupen finques. Es crea la guàrdia civil que servirà per controlar als jornalers i reprimir les seves revoltes. Tot i això, les vagues es van continuar fent, primer de tot per recolzar als progressistes i després a la Gloriosa Revolución.

El socialisme utòpic a Espanya

Per les condicions de la classe obrera, un sector de burgesos i aristòcrates van reflexionar sobre la transformació de la societat i van proposar noves formes d’organització més igualitàries. Utòpic significa pensar en una societat ideal. Els més importants van ser: