Associacions i Patrimoni Cultural: Factors Clau

Factors que expliquen l'activació patrimonial per associacions

Respecte a aquestes associacions que ara s'han convertit en agents amb capacitat d'activació patrimonial, hem de tenir en compte una sèrie de factors explicatius per comprendre l'autèntica naturalesa del fenomen.

La globalització cultural: la patrimonialització de la cultura

En primer lloc, s'ha de considerar el moment de canvi i transformació que hem anomenat globalització. L'efervescència per l'interès del patrimoni cultural passa necessàriament per una de les múltiples dimensions de la globalització, fent referència a la globalització cultural i, més concretament, a la patrimonialització de la cultura.

Resposta reflexiva als riscos de la modernitat globalitzada

En segon lloc, en un context de modernitat avançada com en el qual vivim actualment, estem sotmesos a moltes, diverses i constants amenaces. Des de les amenaces que afecten el nostre entorn, espècies animals i vegetals que estan en perill d'extinció, passant per les que afecten la nostra salut, fins a les amenaces que planegen sobre la diversitat cultural; és a dir, la pèrdua de les identitats locals com a conseqüència de l'homogeneïtzació i de l'imperialisme cultural. Estem, doncs, davant la societat del risc, en la qual, a més, el repartiment de riscos posseeix una tendència immanent a la globalització. Aquesta percepció del risc davant la pèrdua o ràpida transformació del seu entorn i de les seves formes de vida (tradicions, costums, etc.) ha generat la proliferació de tot tipus d'iniciatives ciutadanes, associacions i col·lectius que, preocupats per la pèrdua de les seves arrels, conflueixen en el que s'ha denominat com a moviment social conservacionista, el qual encarna una lluita a dos fronts: la protecció del medi ambient i la protecció del patrimoni cultural.

Profundes transformacions socials

En tercer lloc, existeixen altres factors a considerar que no són ni més ni menys que producte d'aquest moment de profunda transformació social:

• La radicalització dels processos d'individualització, que ens sotmet a una nova manera de relacionar-nos amb els altres.
• La consciència de riscos i estils de vida.
• Els desitjos de participació ciutadana, procés a través del qual la ciutadania i els poders públics col·laboren en actuacions polítiques que afecten la manera de vida col·lectiva.
• El gir cap a nous valors postmaterialistes.

S'ha produït un trànsit d'una cultura materialista cap a una cultura postmaterialista, és a dir, des d'una cultura que té com a prioritat la satisfacció de les necessitats econòmiques i de seguretat personal a una altra que, tenint cobertes aquestes necessitats, atorga importància a les necessitats socials i d'autorealització. En definitiva, el gir "postmaterialista" forma part d'un canvi cultural més profund, definit com el trànsit de la modernització cap a la postmodernització, caracteritzat pel declivi de les institucions jeràrquiques i les normes socials rígides, així com per l'expansió dels àmbits de l'elecció individual i la participació de masses.

Tots ells configuren el marc comprensiu en el qual ens hem de situar per entendre l'eclosió associativa en defensa del patrimoni cultural.