Atena Niké i Teatre d'Epidaure: Joies de l'Arquitectura Grega Clàssica

Atena Niké

Dades generals de l’obra

Aquesta obra s’anomena Atena Àptera o Atena Niké, de l’autor Cal·lícrates, feta l’any 421 aC. Cal·lícrates va ser un dels autors més representatius de l’època de Pèricles; la seva fama li vingué pels treballs realitzats a l’Acròpolis atenesa. Es troba a l’Acròpolis d'Atenes i és d’estil grec clàssic.

Anàlisi formal

És un temple amfipròstil i tetràstil (quatre columnes a les façanes anterior i posterior) que es dreça sobre una plataforma elevada per tres esglaons. Les columnes jòniques de la façana estan formades per una base amb dues motllures, el tor i l’escòcia, un fust monolític amb estries de cantells plans, i un capitell decorat amb volutes. L’entaulament es divideix en tres franges:

• Fris
• Cornisa
• Acròteres

A l’interior, hi havia una escultura de fusta: la Victòria (Niké) representada sense ales (àptera), ja que, segons la llegenda, la van voler representar així perquè mai pogués abandonar Atenes.

Anàlisi estilística i significació

De caràcter plenament jònic, s'aprecia en les columnes, en el sistema arquitravat i en el rebuig del colossalisme, que converteix el temple de Niké Àptera en un edifici de proporcions humanes. Els alts relleus del fris revelen una gran varietat d’estils; en el fris hi apareixen figures de la deessa Victòria. El seu origen fou un edifici de culte, però durant l’edat mitjana es desmuntà per tal d’utilitzar-ne els blocs de marbre per fortificar l’Acròpolis. La seva funció era bàsicament ser la llar de la deessa Victòria. No calia que fos gaire gran, perquè les seves cerimònies litúrgiques se celebraven a l’aire lliure.

Teatre d’Epidaure

Dades generals de l’obra

Es tracta del Teatre d’Epidaure, obra de Políclit el Jove, qui va néixer a Argos al segle V aC i a qui també se’l considera autor d’escultures. Va ser construït el 350 aC i és una obra d’estil clàssic, situada a Epidaure, al Peloponès (Grècia).

Anàlisi formal

S'aprofiten els pendents dels turons per construir les graderies. Es divideix en tres parts:

• L’orquestra: espai totalment circular, de sorra, amb un altar de pedra (ja desaparegut) al centre.
• La càvea: de 120 m de diàmetre.
• Les construccions escèniques: prosceni i escena.

Hi cabien 15.000 espectadors, que ocupaven dos tipus de seients:

• Els del poble: grades llises de pedra.
• Personalitats: seients reforçats amb respatllers i braços.

El material utilitzat era la pedra i s'utilitzava un sistema constructiu arquitravat. Les seves dimensions eren de 120 m de diàmetre.

Anàlisi estilística i significació

Es basa en una sèrie de càlculs matemàtics precisos, com la raó àuria i la sèrie de Fibonacci. Els teatres grecs estaven formats sempre per l'orquestra, la càvea i l'escenari. Els arquitectes grecs sempre unien escultura i arquitectura. Reproduïen velles estructures basades en el sistema arquitravat. Les obres formen part de les festes en honor a Dionís, el déu del vi i de la festa. És un dels teatres amb millor acústica que es van construir. La seva fama prové del fet que albergava el santuari d'Asclepi, déu de la medicina que guarida els malalts. Per aquest motiu, era molt visitat i s'hi va construir un dels teatres més grans de Grècia.

Valoració i conclusió

Va ser una obra molt important en aquella època pel que he esmentat anteriorment, ja que va ser un dels teatres més importants, i és una obra del període grec clàssic.