Atenció al pacient immunodeprimit i amb VIH/SIDA

Valoració abans de posar un embenat

Valorar la presència de dolor. Vigilar la presència d'edemes, ferides i/o drenatges. Si hi ha ferides, hem de col·locar un apòsit.
Observar l'estat vascular del membre: pell pàl·lida, cianòtica o freda, parestèsies, o absència o debilitat dels polsos que poden indicar que hi ha alguna afectació en la circulació. (Després de l'embenat valorar la correcta perfusió tissular).

4 normes després d'un embenat de guix

• Els dits sempre han d'estar visibles i quedar fora de l'embenat.
• Les articulacions que no estan incloses en l'embenat han de quedar totalment lliures, permetent el seu moviment.
• El membre ha de quedar en posició funcional.
• El guix ha de quedar llis i sense marques de dits o enfonsaments amb la finalitat de no produir abrasions per fregament.
• L'embenat ha de quedar ajustat al membre, sense exercir compressió.
• El guix triga unes 72 hores a endurir-se completament, per la qual cosa la persona que porta l'embenat no ha de posar l'extremitat a sobre d'esquines o superfícies dures fins que hagin passat aquestes hores.

Valoració posterior a un embenat

Membre en posició funcional. Coloració de l'extremitat, rebliment ungueal < 2", presència de dolor, sensació de batec o formigueig, temperatura, bona perfusió tissular. Dits a la vista per detectar possibles complicacions.

Complicacions potencials dels embenats o fèrula digital

• Isquèmia del membre per compromís de la circulació.
• Lesions de la pell.

Guix

• Abrasions de la pell.
• Compromís neurovascular.
• Síndrome compartimental.
• Edema.
• Pèrdua de mobilitat.

Atenció al pacient amb infecció per VIH/SIDA

L'epidèmia de la SIDA està perdent visibilitat, especialment en els països desenvolupats com a resultat dels efectes del tractament antiretroviral, per la qual cosa convé insistir que aquest problema és encara motiu de sofriment per a moltes persones que no tenen ni on ni com rebre els tractaments que podrien ajudar-les, no solament a sobreviure, sinó a fer-ho amb una mínima possibilitat de qualitat de vida. S'han d'identificar intervencions eficaces, adaptades a les necessitats dels grups i persones per frenar la pandèmia. Aquestes intervencions han d'incidir sobre l'estat immunològic, els tractaments, l'acompanyament adequat i la qualitat de vida; però també han d'ajudar a fomentar la comprensió de tothom, perquè la investigació evidencia que la SIDA és molt més que un assumpte sanitari, ja que afecta tota l'estructura social.

L'atenció al malalt amb infecció per VIH/SIDA ha de tenir un abordatge multidisciplinari i a l'àmbit sanitari ha d'actuar sobre tres pilars fonamentals:

• Prevenció amb l'objectiu de motivar canvis dels comportaments de risc.
• Protecció i promoció de la salut per tal de disminuir la vulnerabilitat i ajudar a mantenir la qualitat de vida.
• Ajudar a una mort digna.

Les persones afectades per VIH/SIDA passen per diverses situacions en les quals els professionals d'infermeria han d'intervenir conjuntament amb l'equip interdisciplinari per abordar la situació clínica i especialment l'impacte emocional de la persona afectada i de les persones més properes.

Situacions que requereixen assessorament

• La sol·licitud de la prova i la comunicació dels resultats.
• La informació del tractament i de l'adhesió terapèutica.
• La cronificació de la situació.
• La situació terminal.

Atenció multidisciplinària

Actualment, les cures que s'administren en els malalts afectats per VIH/SIDA s'ocupen de tractar més els aspectes físics, tractaments farmacològics, etc., que la problemàtica social, psicològica i cultural d'acompanyament i suport a la persona (ONG). Els professionals sanitaris reconegueren la importància i la necessitat d'aconsellar (el counselling, que va ser considerat per l'OMS, 1988, com un instrument terapèutic vital en la prevenció i ajuda a l'adaptació de la malaltia de les persones afectades) i la realitat és que s'està fent molt poc en relació a les persones amb VIH/SIDA. Atendre a la persona en counselling és aportar els nostres coneixements amb la finalitat d'aconseguir que la persona amb problemes de salut arribi en condicions de decidir el que ha de fer. No es tracta de suplantar-la ni de decidir per ella.

BAYÉS, R. Sida y Psicología. Barcelona: Martínez Roca, 1995. Així com l'aconsellament ha demostrat la seva eficàcia i utilitat a l'àmbit clínic i en l'educatiu, és important anar avançant en models d'atenció multidisciplinaris en els quals es puguin incloure les tècniques ja experimentades.

Model d'acompanyament

Existeix en l'actualitat una proposta de model d'acompanyament en l'atenció multidisciplinària per a l'abordatge de la SIDA. És un model que implica una actitud humanista i requereix fonamentalment que la persona que acompanya entengui que la persona acompanyada és la principal protagonista i que l'acompanyant ha d'adaptar-se a les seves necessitats, demandes, prioritats i valors.

Acompanyar en el marc de les situacions de problemes de salut, de cronicitat, de pèrdues en general significa

• Proporcionar a la persona l'escolta, el suport, les informacions, l'assistència i la intervenció psicosocial que sol·licita en funció dels seus desitjos i valors, de la seva evolució i del seu moment existencial.
• Recolzar la persona perquè trobi i empri els seus propis recursos (empowerment).
• Tenir en compte la percepció i els potencials de la persona, valorar-la de forma integral.
• Entendre la importància de la complementarietat, la continuïtat i seguiment de les intervencions dels professionals i la possibilitat d'accedir a ells.

Acompanyar requereix l'afectivitat, la complicitat basada en l'amor i la responsabilitat de tenir en compte la persona involucrant-la en el seu procés. Acompanyar i ser acompanyat és el fruit d'una convidada mútua basada en la confiança i el convenciment que compartir és possible, i ens satisfà mútuament. Una de les finalitats de l'acompanyament és que la persona afectada pel VIH pugui aconseguir el màxim grau d'autonomia i qualitat de vida mitjançant la utilització dels recursos dels quals disposa i els que pot adquirir en el procés d'acompanyament. Una altra finalitat és proporcionar el suport, els mitjans i les estratègies per prendre consciència de la situació de les persones infectades pel VIH i aconseguir el compromís en la defensa dels drets i en la millora de les condicions de vida i d'atenció de les persones que pateixen la malaltia.

Diagnòstics d'infermeria

Els diagnòstics d'infermeria més freqüents en les persones afectades per VIH/SIDA dependran de la situació clínica, però serà important reflexionar i debatre sobre els següents diagnòstics relacionats amb els aspectes emocionals:

• Angoixa relacionada amb falta de coneixements del procés, manca de confidencialitat, futur incert, etc.
• Por de contagiar la parella, altres persones, rebuig social, revelació homosexualitat, drogoaddicció.
• Baixa autoestima relacionada amb pèrdua de funcions, canvis en l'estil de vida.
• Dol relacionat amb pèrdues d'amics, mal pronòstic.
• Aïllament social relacionat amb estigmatització, interrupció dels sistemes de suport.

Atenció al pacient immunodeprimit

Un malalt pot estar immunodeprimit per diferents alteracions del sistema immunitari. Aquests malalts estan sotmesos a un risc elevat d'infecció que es pot disminuir amb un adequat pla de cures d'infermeria. A les unitats d'hematologia i oncologia és molt freqüent que hi hagi malalts immunodeprimits per l'afectació medul·lar, sigui pel procés tumoral o pels efectes de la quimioteràpia. Molts d'aquests pacients presentaran una mielosupressió. En aquest apartat s'explicaran les complicacions més freqüents en un malalt amb mielosupressió independentment del diagnòstic que li hagi provocat la situació d'immunodepressió, així com les cures de prevenció i de control.

Mielosupressió

És la inhibició del procés de producció cel·lular en el moll de l'os, la qual cosa provocarà en el malalt una neutropènia, plaquetopènia i anèmia. L'afectació del moll d'os pot ser causada per la pròpia malaltia, que invadeix la medul·la i impedeix el desenvolupament normal de les cèl·lules sanguínies, o per la conseqüència del tractament citostàtic, que no solament destrueix les cèl·lules malignes sinó també les sanes, especialment les de ràpid creixement com el moll de l'os, bulbs pilosos, etc., per la qual cosa és freqüent l'alopècia, i les cèl·lules del sistema gastrointestinal que causen mucusitis molt severes. El grau d'afectació del moll de l'os depèn del tipus de càncer, dels fàrmacs administrats, de la dosi i de la tolerància individual. Aquesta situació fa que ens trobem davant un malalt crític. Existeixen factors que poden agreujar la situació: l'edat, l'estat nutricional, la funció hepàtica, renal i cardíaca.

Les complicacions associades amb la mielosupressió són bàsicament tres:

• Risc d'infecció per la neutropènia.
• Risc d'hemorràgia per la trombocitopènia.
• Anèmia.