Atenció primerenca: què és i com afavoreix el desenvolupament infantil?

Què és l'atenció primerenca?

L'atenció primerenca és el conjunt d'intervencions dirigides a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família i a l'entorn, que tenen per objectiu donar resposta, el més aviat possible, a les necessitats transitòries o permanents que presenten els nens amb trastorns en el seu desenvolupament o que tenen risc de patir-los. Es basa en un procés dinàmic d'interacció entre l'organisme i el medi:

1. Maduració orgànica i funcional del sistema nerviós.
2. Desenvolupament de les funcions psíquiques.
3. Estructuració de la personalitat.

Durant els primers anys s'adquireixen una sèrie de funcions importants:

• La comunicació.
• La interacció social.
• El llenguatge verbal.
• El control postural.
• L'autonomia de desplaçament.

El desenvolupament està estretament lligat a la maduració del sistema nerviós i a l'organització emocional i mental. Les necessitats bàsiques de l'ésser humà són determinants en el desenvolupament emocional, les funcions comunicatives, les conductes adaptatives i en l'actitud davant l'aprenentatge, és a dir, en el desenvolupament.

Què és un trastorn del desenvolupament?

És la desviació significativa del curs del desenvolupament, com a conseqüència d'esdeveniments de salut o de relació que comprometen l'evolució biològica, psicològica i social.

Factors que influeixen en el desenvolupament

El desenvolupament està compost per una sèrie de factors genètics (predisposició a determinades característiques temperamentals) i factors ambientals (determinants en l'aparició o no d'aquests trastorns, i poden ser factors biològics, psicològics o socials).

Plasticitat cerebral

La plasticitat cerebral fa referència a la capacitat de les cèl·lules nervioses per regenerar-se anatòmicament i funcionalment, com a conseqüència d'estimulacions ambientals. El cervell és molt vulnerable a l'efecte d'agents nocius, però també és molt receptiu i sensible a la intervenció precoç. El cervell en desenvolupament té una gran capacitat per crear noves connexions i fer nous aprenentatges.

Nens de risc

• Biològic: Aquells que durant el període prenatal, perinatal i postnatal, o durant el desenvolupament primerenc, han estat sotmesos a factors que hagin pogut alterar el seu procés maduratiu.
• Psicosocial: Aquells que viuen en condicions socials poc favorables que poden alterar el seu procés maduratiu.

Nivells d'intervenció

• Prevenció primària: Té com a objectiu evitar les condicions que poden portar a l'aparició de deficiències o trastorns.
• Prevenció secundària: Se centra en la detecció precoç d'alteracions del desenvolupament.

Etapes de la detecció precoç

1. Etapa prenatal: Hauria d'iniciar-se en els serveis d'obstetrícia amb l'atenció a l'embarassada per part dels professionals sanitaris.
2. Etapa perinatal: En les unitats o serveis de neonatologia reben atenció els nens amb un alt risc de presentar deficiències, trastorns o alteracions en el seu desenvolupament.
3. Etapa postnatal: Els serveis de pediatria, a través de les visites regulars als nens durant els primers anys de vida i dels programes de control del nen, haurien de ser, sens dubte, el principal agent de la detecció primerenca.

El vincle afectiu

El vincle és el sentiment o lligam afectiu, estable i consistent, que s'estableix entre l'infant i un nombre reduït de persones com a resultat de la interacció entre ells.

Conductes de vincle

Són aquelles que fomenten la proximitat de la mare o figura de vinculació i la relació entre els dos. El nen està evolutivament preparat per mantenir la seva figura de vincle a prop d'ell. Les conductes de vincle es fan més rellevants davant situacions amenaçadores.

El plor és un dels principals mecanismes pels quals es produeix el reclam cap a la figura de vincle.

Tipus de mares segons la seva relació amb el vincle

• Autònomes: Presenten una imatge objectiva i equilibrada de la seva infància.
• Preocupades: Expliquen de forma extensa les seves primeres experiències vitals amb un to molt emocional.
• Indecises: Han experimentat algun trauma amb la relació d'afecció i que encara no han resolt.

Tipus de vinculació

• Segur: S'estableix un vincle de confiança entre la figura d'aferrament i el nadó que l'ajuda a independitzar-se, adquirint una idea positiva d'un mateix i dels altres.
• Evitatiu: S'estableix un vincle insegur evitant la figura d'aferrament, que es mostra relativament insensible als requeriments del nadó. Aquest darrer no confia que l'ajudi quan ho necessita.
• Ambivalent: S'estableix un vincle ambivalent d'inseguretat atès que la figura d'aferrament de vegades es mostra sensible als requeriments de l'infant i en altres ocasions no. L'infant no confia que l'adult l'ajudi quan ho necessiti. S'adquireix una idea negativa d'un mateix i positiva dels altres.
• Desorganitzat: L'infant no ha pogut establir un vincle que l'ajudi a explorar el món. Es construeix una idea negativa d'un mateix i dels altres.