Atenes a l’època de Pèricles: institucions polítiques i judicials
Clasificado en Latín
Escrito el en
catalán con un tamaño de 2,82 KB
Atenes: organització social i política
Durant l’època de Pèricles, la població es dividia en tribus (phylai); cada tribu es subdividia en:
- Eupàtrides: els nobles.
- Geómoros: els pagesos.
- Demiürgs: els artesans.
- Metecs: estrangers residents a Atenes.
El govern democràtic incloïa les magistratures o càrrecs públics, les assemblees deliberatives i les assemblees judicials.
Magistratures
- Arconts: eren nou i s’elegien per un any.
- Estrategs: eren deu, elegits per l’assemblea popular. S’encarregaven de dirigir els exèrcits i de negociar tractats.
- Presbeis: una mena de senadors; també actuaven com a ambaixadors i signaven tractats de pau amb altres pobles. La seva persona era considerada sagrada i inviolable.
- Oligarques: encarregats de les finances.
Assemblees deliberatives
Bulé: estava constituïda per 500 representants de les deu tribus, dividits en deu pritanies de 50. Per pertànyer a la Bulé calia ser ciutadà i tenir més de 30 anys. Per facilitar les reunions, es nomenava una comissió permanent formada pels membres que ostentaven magistratures i presidida per un president elegit per sorteig cada dia. La Bulé preparava els projectes de llei que havien de sotmetre’s al vot de l’Ekklesía.
Ekklesía: era l’assemblea popular, formada per tots els ciutadans a partir dels 20 anys. Es reunia, com a mínim, 40 cops l’any. Tenia una funció legislativa i, de vegades, judicial.
Assemblees judicials
Areòpag: era el tribunal de justícia més important d’Atenes. El constituïen els arconts que havien completat el seu mandat sense incident. El nom areòpag vol dir «turó d’Ares»; durant molt de temps aquest tribunal es reunia en aquest lloc consagrat a Ares, déu de la guerra. L’Areòpag jutjava els crims de sang, vigilava les oliveres sagrades, actuava en cas d’incendis i s’encarregava, en general, de l’administració de la ciutat.
Heliastes: eren 6.000 persones elegides entre els ciutadans majors de 30 anys. Formaven deu tribunals, cadascun dels quals tenia 500 membres. Les 1.000 persones restants actuaven com a suplents dels absents. Els heliastes jutjaven casos greus i casos d’interès privat.
Èfetes: eren 50 i estaven presidits pels magistrats. Jutjaven els casos d’homicidi.
Pritaneu: decidia quan una mort havia estat causada per un irresponsable o bé de manera accidental.
Els onze: s’encarregaven dels presoners i de l’execució de la pena capital.