A Atenes, per impartir justícia cada any eren elegits per sorteig sis mil ciutadans de més de trenta anys que formaven els...
Clasificado en Latín
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,01 KB
Atenes:
Durant l’època de Pèricles, la població es dividia en tribus (phyles); cada tribu es dividia en:
Eupàtrides: els nobles.
Geómoros: els pagesos.
Demiürgs: els artesans.
Metecs: estrangers residents a Atenes.
El govern democràtic incloïa les magistratures o càrrecs públics, les assemblees deliberatives i les assemblees judicials.
Magistratures:
Arconts: eren nou i s’elegien per a un any.
Estrategs: eren deu, elegits per l’Assemblea popular. S’encarregaven de dirigir els exèrcits i negociar els tractats.
Presbeis: eren una mena de senadors, però també feien la funció d’ambaixadors que signaven tractats de pau amb altres pobles. La seva persona era considerada sagrada i inviolable.
Oligarques: eren els encarregats de les finances.
Assemblees deliberatives:
Bulé: estava constituïda per 500 representants de les deu tribus, dividits en deu pritanies de 50. Per pertànyer a la Bulé calia ser ciutadà i tenir més de 30 anys. Per facilitar les reunions, es nomenava una Comissió permanent que estava constituïda pels membres que ostentaven les magistratures i sota un president que era elegit per sorteig cada dia. La Bulé preparava els projectes de llei que havien de sotmetre al vot de l’Ekklesía.
Ekklesía: era l’Assemblea popular, formada per tots els ciutadans a partir de 20 anys. Es reunien, com a mínim, 40 cops l’any. Tenia una funció legislativa i, de vegades, judicial.
Assemblees judicials:
Areòpag: era el tribunal de justícia més important d’Atenes. El constituïen els arconts que havien completat el seu mandat sense cap incident. El nom areòpag vol dir “turó d’Ares” (durant molt de temps, aquest tribunal es reunia en aquest lloc consagrat a Ares, déu de la guerra).
L’Areòpag jutjava els crims de sang, vigilava les oliveres sagrades, actuava en cas d’incendis i s’encarregava, en general, de l’administració de la ciutat.
Heliastes: eren 6.000 persones elegides entre els ciutadans més grans de 30 anys. Formaven deu tribunals, cadascun dels quals tenia 500 membres. Les 1.000 persones restants actuaven com a suplents dels absents. Els heliastes jutjaven casos greus i casos d’interès privat.
Èfetes: eren 50 i estaven presidits pels magistrats. Jutjaven els casos d’homicidi.
Pritaneu: decidia quan una mort havia estat causada per un irresponsable o bé de forma accidental.
Els onze: s’encarregaven de presoners i de l’execució de la pena capital.
Durant l’època de Pèricles, la població es dividia en tribus (phyles); cada tribu es dividia en:
Eupàtrides: els nobles.
Geómoros: els pagesos.
Demiürgs: els artesans.
Metecs: estrangers residents a Atenes.
El govern democràtic incloïa les magistratures o càrrecs públics, les assemblees deliberatives i les assemblees judicials.
Magistratures:
Arconts: eren nou i s’elegien per a un any.
Estrategs: eren deu, elegits per l’Assemblea popular. S’encarregaven de dirigir els exèrcits i negociar els tractats.
Presbeis: eren una mena de senadors, però també feien la funció d’ambaixadors que signaven tractats de pau amb altres pobles. La seva persona era considerada sagrada i inviolable.
Oligarques: eren els encarregats de les finances.
Assemblees deliberatives:
Bulé: estava constituïda per 500 representants de les deu tribus, dividits en deu pritanies de 50. Per pertànyer a la Bulé calia ser ciutadà i tenir més de 30 anys. Per facilitar les reunions, es nomenava una Comissió permanent que estava constituïda pels membres que ostentaven les magistratures i sota un president que era elegit per sorteig cada dia. La Bulé preparava els projectes de llei que havien de sotmetre al vot de l’Ekklesía.
Ekklesía: era l’Assemblea popular, formada per tots els ciutadans a partir de 20 anys. Es reunien, com a mínim, 40 cops l’any. Tenia una funció legislativa i, de vegades, judicial.
Assemblees judicials:
Areòpag: era el tribunal de justícia més important d’Atenes. El constituïen els arconts que havien completat el seu mandat sense cap incident. El nom areòpag vol dir “turó d’Ares” (durant molt de temps, aquest tribunal es reunia en aquest lloc consagrat a Ares, déu de la guerra).
L’Areòpag jutjava els crims de sang, vigilava les oliveres sagrades, actuava en cas d’incendis i s’encarregava, en general, de l’administració de la ciutat.
Heliastes: eren 6.000 persones elegides entre els ciutadans més grans de 30 anys. Formaven deu tribunals, cadascun dels quals tenia 500 membres. Les 1.000 persones restants actuaven com a suplents dels absents. Els heliastes jutjaven casos greus i casos d’interès privat.
Èfetes: eren 50 i estaven presidits pels magistrats. Jutjaven els casos d’homicidi.
Pritaneu: decidia quan una mort havia estat causada per un irresponsable o bé de forma accidental.
Els onze: s’encarregaven de presoners i de l’execució de la pena capital.